17 de juliol del 2016

Pregó de les Festes del Barri de Les Clotes 2016

El passat divendres 15 de juliol de 2016, a la plaça de la Verema, al barri de Les Clotes, vaig tenir el plaer de fer el pregó de les festes del meu barri.

Pregó de les Festes del Barri de Les Clotes

Benvolguts i benvolgudes,
En primer lloc voldria agrair a Patro Recober, com a president de l’Associació de Veïns del barri de les Clotes, així com a tota la junta, per haver-me ofert fer el pregó d’enguany de les festes del barri.
Ahir dijous al migdia ja tenia preparat el pregó, de caire històric, però a la tarda, una persona em va dir, i perquè no fas un monòleg, amb acudits?... Una cosa que ningú s’espera. I vaig dir NO. El faré històric.
Quan se’m va plantejar fer el pregó, de seguida se’m va passar pel cap quina història podia tenir el nostre barri. És a la vista de tots que la majoria dels edificis i carrers tenen una aparença molt propera als nostres dies, dels anys 1970 fins als 1990. Jo recordo perfectament la urbanització d’alguns carrers o trams de carrers com el de l’Escorxador, Torrelles de Foix, balcó de les Clotes, i dels seus edificis.
En segon lloc, vaig pensar en qui m’havia fer la proposta: l’associació de veïns. I vaig creure interessant parlar-ne dels orígens de l’associacionisme veïnal en general i, més concretament, del de les Clotes.
I, finalitzaré el pregó amb propostes pel barri però no tan sols de barri, sinó de ciutat, de Vilafranca.
Jo vaig arribar al barri de Les Clotes just fa 34 anys. Divendres de la setmana passada en vaig fer-ne 36. Els dos primers els vaig viure a Saragossa, que és on vivien els meus pares i on vaig néixer, que és la ciutat i la terra de la meva família paterna.
Del barri quan jo era nen recordo moltes coses: els carrers en doble sentit de circulació en els carrers dels Banys, de la Beneficència i de Ponent. La fàbrica del gas, que hi passava pel davant per anar a l’escola, de la fusteria dels Massanell, de l’Escorxador que hi passava per anar a casa dels oncles. De que el carrer Sant Pau acabava a la cantonada amb el carrer Torrelles de Foix i allà començava el camí de Sant Pau. De les festes del barri al carrer Antoni Mestres Jané i al carrer Escorxador. Del corraló estret darrera de la fàbrica del gas, que era un tram del carrer Escorxador entre el carrer Peguera i el carrer Sant Jaume, que era tort, entre parets de maó, amb vegetació i que quan passava amb bicicleta ho feia a màxima velocitat perquè em feia respecte, per no dir por, passar per un lloc que no veia el final. També recordo les obres del Balcó de Les Clotes i de com el barri en pocs anys va créixer i unint-se urbanísticament entre les dues zones del barri, i que eren separades per la fàbrica del gas.

L’ofici d’historiador
No seré molt exhuastiu explicant-vos coses històriques, tan sols faré pinzellades d’elements de la història del barri i de l’inici de l’associació de veïns. Per tal de cercar aquesta informació, per breu que sigui, ha estat necessari consultar l’Arxiu Municipal de Vilafranca, l’Arxiu Notarial i també la premsa de l’època. És difícil cercar dades en alguns casos, perquè no sempre s’ha recollit o allò és de caire privat. Fer d’historiador, i també d’arxiver, comporta dedicar moltes i moltes hores buscant i remenant papers, i també classificar-los i identificar-los. Es podria dir que és un treball de formigueta o de rata de biblioteca.
Intentar dedicar-me a la història és difícil. Tinc la sort de poder-me dedicar a la història, com el meu germà es dedica al món del cinema, i tot això gràcies als meus pares, per la paciència i el recolzament que tenen amb nosaltres.

La història del Barri de les Clotes
I anem ja a la història. Quan comença el barri de Les Clotes? Doncs neix com una extensió del nucli urbà de Vilafranca, com ampliació de la ciutat cap a fora de les muralles, sense produir-se el naixement amb data, dia i hora, com podia ser l’Espirall o la Girada, per posar dos exemples, i que neixen amb les propostes de plans parcials urbanístics. De fet, Les Clotes neix cap a dos zones ben diferenciades. La zona entre el carrer de Santa Magdalena i el carrer Montserrat, l’anomenat Raval de la Font, i una zona entre el carrer Progrés (el que és la carretera de Sant Martí) i el carrer Ferran. Que són les zones de sortida de Vilafranca: el portal de Ferran o de Canyamars, el Portalet al carrer Sant Pau i el portal de Santa Magdalena o de la Granada.
De fet, fins als anys als 50 i 60, els únics carrers que hi havia a Les Clotes eren el de Progrés, que s’urbanitza com a carretera a partir del pla de carreteres provincial el 1865; del carrer Ferran, sabem per exemple, que una de les cases del final, Cal Ferriol, rep el permís d’obres el 1884, i els carrers de Ponent, Beneficència, Banys i Santa Magdalena. També s’havien iniciat el carrer Sant Jaume, amb només algunes cases a les cantonades del carrer Ponent, el carrer Sant Pau i el carrer Peguera fins a carrer Escorxador i el carrer Sant Jaume, en unabanda tota la façana de la fàbrica del gas i l’altre només la cantonada. Serà a partir dels anys 1960 que el barri va començar a créixer i es va “tancar” a principis dels anys 90 seguint el pla general d’urbanisme de l’any 1981.
Dins dels límits territorials del barri de Les Clotes trobem al llarg de la història tota una sèrie d’elements que són de remarcable interès. A la zona del carrer de Santa Magdalena hi havia hagut una capella i que al segle XIX desapareix, dedicada a aquesta santa. A la zona de la muntanya de Sant Jaume els caputxins van construir un convent, posant la primera pedra el 1582, la construcció només va durar sis mesos i, durant aquest temps, una grup de caputxins ja va anar a viure a l’ermita de Sant Pau. Els frares però no van estar-hi gaires anys en aquest emplaçament i entre els anys 1624 i 1626 van construir un nou convent més proper a Vilafranca, on actualment hi ha el cementiri. Quin motiu els va dur a canviar d’ubicació del convent? Els aiguamolls existent en la clota formada entre Vilafranca i les muntanyes de Sant Jaume, Sant Pau i Sant Jordi.
Al barri hi havia un altre convent. De la mà de l’alcalde Hermenegild Clascar, per mi, un dels millors alcaldes de Vilafranca perquè va posar al dia la ciutat, i del rector de Santa Maria, Pere Garriga, van donar a les religioses Filles de Sant Josep l’edifici del carrer Ponent propietat de mossèn Climent Quintana, qui volia destinar la propietat a fins benèfics, per tal de que les monges fessin vetlla domiciliària a les persones malaltes. El 1899 es construeix l’edifici tal i com el veiem ara. Gràcies al bisbe Morgades, que va fer un gran donatiu, les monges tinguessin al seu compte un col·legi per a nenes orfes. Anys més tard, van ampliar el ventall i van fer de llar d’infants per a nens i nenes de tot tipus de condició i actualment, des de fa forces anys, forma part del col·legi Sant Ramon. A les portes d’aquest convent s’havien deixat nens i nenes que, pel motiu que fos, la seva mare, o els seus pares, no se’n podien fer càrrec.
Un dels carrers del nostre barri porta el nom “Dels Banys”. Aquest nom prové d’una antiga Casa de Banys situada al carrer Banys cantonada amb el carrer de Sant Jaume. Es pot suposar que es devia construir entre 1845 i 1849, per algunes sospites i evidències en documents. El 1845 s’enderroca el convent de Sant Joan i es creu que unes columnes que hi havia en els banys pertanyien a aquest lloc i que quan el 1972 es va fer el bloc de pisos que hi actualment al solar van ser traslladades en una zona enjardinada a la rambla de Nostra Senyora. Sembla ser que aquest establiment de banys públics va tenir diversos propietaris i un d’ells, possiblement qui el va tenir més anys en funcionament va ser Manuel Milà i Fontanals. De fet, públicament es coneixia com “Els Banys de Milà” segons consta en els documents notarials. I sembla ser, que en el seu origen, tenia el nom dels Banys de La Rambla.
Un dels edificis que molts veïns recordem era la fàbrica del gas. Va ser construïda el 1885 de la mà de Pau Galofré Mauri. En aquells anys ja funcionava una altra fàbrica de gas a la vila, situada a l’altra banda, al carrer Vidal cantonada amb l’avinguda de Tarragona. Com funcionava la fàbrica? Mitjançant la crema i destil·lació del carbó. Un any després de la seva inauguració ja havia canalitzat 200 metres de tubs de gas, que anaven soterrats a 50 centímetres, segons el permís de l’Ajuntament, i el 1908, la canalització del gas era de 1.374 metres. En aquell temps, la fàbrica també produïa electricitat, uns 8 quilovats cada hora.La fàbrica que va funcionar fins el 1985, durant cent anys.
Entre els mesos de juliol i agost de 1912, tretze persones, de perfil d’esquerres majoritàriament, van fundar la Beneficència Vilafranquina. Si bé el primer local va ser a la rambla de Nostra Senyora, l’Ajuntament de Vilafranca va cedir l’edifici del carrer Beneficència amb el carrer Graupera a l’entitat per tal d’establir els serveis de menjador, barberia, banys, donar aliments, roba i ajudes a pagar el lloguer dels habitatges, entre d’altres coses. Gairebé tota Vilafranca hi col·laborava, amb donatius en metàl·lic o en espècie: per exemple, les bodegues de Vilafranca donaven el vi per acompanyar els menjars i els cafès dels esmorzars ho eren per part d’alguns bars i cafès. El 1934, per exemple, Ramon Tomàs Estalella, dels 4 Cantons, va regalar una nevera de la marca Iceberg. La Beneficència va funcionar fins el 1968 i l’edifici es va enderrocar per construir la llar d’avis i l’escut de Vilafranca que hi ha a la seva façana és l’original de l’edifici de la Beneficència.
Un dels veïns històrics del barri, resident al carrer de Santa Magdalena i dedicat a la venda de palla i civada, va ser en Jaume Ferrer i Cabra. Nascut a Santa Fe del Penedès, va ser membre de l’Ateneu Obrer, del Coro del Penedès, va ser fundador de la Beneficència Vilafranquina, de la Lliga Laica del Penedès, regidor a l’Ajuntament de Vilafranca, jutge municipal, i políticament era federalista, republicà radical i màxim exponent del radicals lerrouxistes a Vilafranca i al Penedès. Tot un personatge. Va fer mítings polítics per tota Catalunya i ho podem resseguir gràcies a la premsa de l’època. Va morir el 1933.
Però canviant de terç, i donaré una pinzellada musical i esmentar que al nostre barri també han passat músics de primera fila, fins i tot, de caire internacional. A l’Hort Gran, conegut per tots com l’HG, al carrer de Santa Magdalena, han passat igualment artistes molt importants del panorama musical. Per exemple, el 1969 va actuar Henry Stephen, que cantava la cançó “Mi limón, mi limonero”. Dos anys més tard, el cantant valencià Nino Bravo. El 1972 va actuar Junior qui en aquells anys ja estava casat amb Rocío Durcal. El mateix 1972 i el 1973 van actuar La Trinca i en diversos anys, Los Diablos, LoneStar, Mike Kennedy, entre d’altres. Serveixi aquest petit recull per posar de manifest alguns dels artistes famosos que han trepitjar el barri.
Ah! Per cert, el topònim de les Clotes surt per primera vegada el 1239 en el cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès! Hi devien tenir terres per aquí, perquè era un dels monestir més importants de Catalunya.

El moviment veïnal
Tal i com us he dit abans, una altra part del pregó era relacionat amb el moviment veïnal i l’associació de veïns de les Clotes. Ja des d’abans i tot de la mort del general Franco, el moviment veïnal a Vilafranca, es reunia, preparava accions i reclamacions. Que eren i són les associacions de veïns?
  • Un mitjà pel desenvolupament de la democràcia política i social, on es descobreixen els interessos comuns dels veïns d’un barri,
  • Un mitjà per desenvolupar la vida social,
  • Per a que es plantegin aspiracions col·lectives,
  • I per tramar un teixit social.


Quan neixen les associacions de veïns, aquestes ja es van trobar en molts dels cassos, els pobles i ciutats ja fets i amb unes administracions locals tancades i poc renovades. Tan sols es van renovar amb les eleccions al terç familiar de 1973 on es va poder fer entrisme per part d’algunes persones i organitzacions antifranquistes. Les associacions de veïns es van trobar en moltes ocasions haver de realitzar reivindicacions que plantejaven solucions immediates, perquè el desenvolupament urbà ja està fet o s’estava planejant.
En línies generals, els moviments i les associacions de veïns van trobar-se amb tota una sèrie de problemes: la manca d’habitatge; la manca d’equipaments socials com ambulatoris, hospitals, escoles, mercats, equipaments culturals i transport públic (això sobretot per a les grans àrees urbanes); la lluita per millorar les condicions de vida, presència de fàbriques contaminants properes a zones urbanes, o fins i tot a dins d’elles, el problema dels residus urbans, és a dir, les deixalles; i la manca de serveis com l’aigua i l’electricitat. I, l’element comú denominador de tot plegat és la ciutat o poble que hi havia aleshores o que estava en projecció amb plans parcials d’urbanisme.

L’Associació de Veïns de Les Clotes
Després de la constitució de les associacions de veïns dels barris de Sant Julià i de l’Espirall a l’any 1975, la tercera associació que es va crear va ser la del nostre barri. El 9 de gener de 1977 es va celebrar la primera assemblea amb l’assistència de 53 veïns, i de ben segur que aquí hi haurà aquí alguns d’ells.
En la primera assemblea va assistir el president de l’associació de veïns de Sant Julià, el Jaume Palau, que va parlar sobre la importància de les associacions de veïns. També es va tractar en la reunió de les mancances del barri a primers de 1977, quin nom havia de tenir l’associació i l’elecció de la junta gestora.
En relació al nom de l’associació van existir quatre propostes: Sant Pau, en referència a la muntanya, Banys, en relació als banys públics que havien existit al segle XIX, Les Clotes, i Les Clotes Altes. Finalment, el nom escollir va ser... Les Clotes. En alguns plànols de Vilafranca dels anys 1970 apareix el barri dividit en dos, una divisió realitzada en la zona entre el carrer Sant Pau i Peguera, i que dividia el barri en Les Clotes Altes (la zona a tocar del carrer Santa Magdalena) i les Clotes Baixes (la zona propera al carrer Ferran).
La primera junta gestora de l’entitat vaser formada per 10 persones. El president va ser en Joan Virgili Vallès, el secretari l’Armand Beneyto, i els vocals: Cèlia Agut, Josep Arnan, Eulàlia Barqué, Antoni Cobos, Jaume Domènech, Josep Resta, Andreu Retamal i Pere Rosell.
A la primavera d’aquell any, la junta de l’associació es va entrevistar amb Jaume Benach, que aleshores era tinent d’alcalde d’urbanisme i amb els tècnics de l’ajuntament per tal de tractar diferents problemes del barri. I quins eren aquests problemes? Necessitat d’instal·lar més llums als carrers, la construcció d’una plaça, la neteja de l’entorn de l’Escorxador, l’ampliació del cementiri i l’alçada dels edificis que s’estaven o es preveien construir al barri.
El 9 de juliol de 1977 es va celebrar una nova assemblea de l’associació al col·legi Sant Ramon, ubicat fora del barri, però proper, per tal de donar compte de l’estat de la legalització de l’entitat, que encara es trobava en tràmit. El president Joan Virgili va informar que s’havien creat quatre comissions: cultura i ensenyament, informació i propaganda, esplai i esports, i urbanisme. També es va posar de manifest, a mode de diagnosi de l’estat actual del barri i de les accions que treballarien com associació: manca d’equipaments escolars com escoles i llars d’infants, l’organització de competicions esportives, impressió d’una fulla informativa del barri, i els problemes urbanístics de Les Clotes i de tota Vilafranca.
La comissió d’urbanisme de l’associació va lliurar a l’alcalde Pere Martí un document amb 12 propostes:
  • arranjament del carrer Vilobí cantonada amb el carrer dels Banys i que s’obri el carrer al trànsit,
  • accelerar el projecte de construcció del nou passatge Martorell, entre el carrer Muralla dels Vallets i el de Beneficència,
  • solucionar els problemes que ocasionava una torre d’alta tensió al mig del carrer Torrelles de Foix a l’alçada del carrer Peguera i una altra prop del cementiri,
  • asfaltar els carrer de Sant Pau i Escorxador,
  • arranjar les voreres dels carrers dels Banys, Beneficència, Ponent, Escorxador i Sant Jordi
  • que la fàbrica del gas es traslladés, i que el terreny que fos un espai públic, és a dir, una plaça
  • arranjar les clavegueres dels carrers Sant Jaume i Torrelles de Foix, que estaven embussades
  • que es finalitzin les obres d’accés a la plaça de Les Clotes
  • que no es llencessin escombraries i es posessin tanques al solar on estem ara, que després ha estat la plaça de la Verema
  • que es controli davant d’alguns habitatges que llençaven al carrer deixalles d’animals i que es venia arrossegant d’una denúncia des de 1962
  • que quan es faci un nou bloc d’habitatges, es pavimenti el carrer i es facin les voreres, les clavegueres i les instal·lacions d’aigua i llum,
  • i que l’Ajuntament informés a l’AAVV de les obres en curs al barri i de futura realització


Durant el període de legalització de l’associació, al desembre del mateix 1977, es va fer una altra assemblea al col·legi Sant Ramon. Es van tractar temes urbanístics i sanitaris: problemes amb els paviments dels carrers, falta d’higiene d’alguns veïns, el posicionament de l’associació en contra dels plans parcials urbanístics i la reivindicació d’un servei de llar d’infants.
Dos mesos més tard, una representació de l’associació encapçalada pel president Joan Virgili, va reunir-se amb els regidors d’urbanisme i governació, Jaume Benach i Josep Badia, que van escoltar les inquietuds dels veïns en matèria urbanística (cementiri, plaça de les Clotes i pavimentació dels carrers) i queixes en relació a unes carnisseries que podien provocar problemes sanitaris.
El 4 de novembre de 1978 l’associació de veïns va fer la primera assemblea un cop va ser legalitzada pel Govern Civil de Barcelona, un altre cop al col·legi Sant Ramon. En l’acte es van repassar els comptes, que s’havia fet des de que es va iniciar el procés de legalització de l’entitat. I finalment, es va passar a l’elecció de president. Es van presentar dos candidats: Joan Virgili i Andreu Retamal. El primer va obtenir 47 vots i el segon 32. Per tant, va continuar com a president en Joan Virgili. A continuació es va procedir a l’elecció dels altres membres de la junta que va quedar formada per Eulàlia Barqué, com a vicepresidenta, i com a vocals: Cèlia Agut, Pere Benet, Indaleci Guasch, Andreu Retamal, Joan R. Esteve i Juli Villajos.
I a partir d’aquí va continuar la història dels següents 40 anys que de ben segur molts dels aquí presents ja coneixeu.


Importància del moviment veïnal
Les associacions de veïns encara tenen vigència, són importants, si bé els problemes principals en el moment en què van sorgir són diferents: l’urbanisme i la manca de serveis públics ha donat pas a problemàtiques de tipus social, sobretot arran de la crisi econòmica dels darrers temps. Les AAVV han d’existir i encara tenen recorregut perquè fan xarxa entre els seus veïns, posen en contacte a persones amb els mateixos problemes, i miren de cercar solucions als problemes comuns.

Les propostes
Tal i com us he dit, el pregó seria propositiu, és a dir, faria propostes pel barri. I en llançaré dues:
·         La primera proposta va en relació a un espai i a una atracció. Al barri tenim el pati de l’Escoxador, que és actualment un espai públic però tancat amb una reixa, amb accés des del carrer Torrelles de Foix. Una atracció són els Cavallitos del Quique, que durant molts i molts anys havien estat a la plaça Penedès i que actualment estan en un magatzem municipal. Potser aquest pati podria ser el lloc per tal de què l’atracció estès muntada i en funcionament. Tampoc seria necessari una obertura de totes les tardes i caps de setmana matí i tarda. Només posant-la en funcionament el diumenge al matí potser en seria suficient. Les atraccions com en aquest cas els Cavallitos del Quique són emblemàtiques a les ciutats i constitueix part del patrimoni material de Vilafranca. Cal preservar aquest element i no em de deixar perdre la tècnica antiga del funcionament d’aquest tipus d’atracció, que té més de tradició que d’enginy modern.
·         L’altra proposta és de més envergadura. El barri de la Girada té els tres tombs, el de Sant Julià la Fira del Gall, el del centre, ni em parlem de la gran quantitat d’actes que s’hi celebren!
El barri de les Clotes ha estat i és un barri vitícola per antonomàsia. Actualment, el nostre barri disposa en el clot situat entre el centre històric de Vilafranca i les muntanyes de Sant Jordi, Sant Pau i Sant Jaume, d’un mar ple de ceps. A les Clotes hi tenen lloc COVIDES i Mas Tinell, i també hi havia tingut lloc les Caves Masachs, la Virben i les Destil·leries Gallemí. La plaça on estem ara es diu “plaça de la Verema” i en un racó hi ha una premsa de gàbia. També hi ha un carrer dedicat a l’Antoni Mestres Jané, que era enòleg, tenir el seu propi negoci de química, va treballar a l’Estació Enològica i, fins i tot, va ser director del Museu del Vi. Perquè no es fa una activitatal barri de les Clotes, però que no sigui tan sols del barri i pel barri, sinó de Vilafranca organitzat a Les Clotes?
Amb motiu del nom d’aquesta plaça, perquè no s’organitza una festa de la verema de Vilafranca en aquí? Si Vilafranca potencia l’enoturisme i les activitats de caire vitivinícola, perquè no fer una festa al mes de setembre?
I si no pogués ser al setembre, pel motiu que fos, també ho podria ser per l’11 de novembre, festivitat de Sant Martí, el dia que tradicionalment s’ha considerat la diada del vi novell.
O fer-la pels dies 18 o 28 d’octubre, quan a Vilafranca es celebrava antigament la fira dels apòstols o del sembrar, que servia per a la compra i venda de llavors i planter, animals, productes de conreus i també de vins. I de ben segur que aquests vins podrien ser els vins novells. També es venien castanyes i panellets per ser dates molt properes a la festivitat de Tots Sants. I segons les cròniques de l’època, era una de les fires més concorregudes. Quins elements podria tenir aquesta festivitat entorn a la verema o al vi novell?
  • Element de patrimoni immaterial: concurs de trepitjar raïms.
  • Element de cultura popular: ball dels capgrossos, de l’Humbert i la Roseta, que simbolitzen justament el món del vi.
  • Element firal: mostra de cellers de Vilafranca amb espai per a degustar el vi. Dic només Vilafranca per posar en valor el producte estrictament local.
  • Element gastronòmic: els bars del barri de Les Clotes podrien presentar tapes per acompanyar els vins.
  • Element sensorial: tast de vins i caves, amb maridatge o sense.
  • Element científic i divulgador: unes conferències sobre el món de la viticultura, i no cal que siguin històriques.
  • Element ambiental: programar una de les caminades que es fan per Sant Pau entre les vinyes per aquests dies.
  • I un element musical: concert de banda de la banda de l’escola de música Maria Dolors Calvet. Està comprovat que a Vilafranca els concerts de banda agraden, només cal veure els de festa major quan el pati de l’escola Estalella i Graells es queda del tot petit.
Crec que la programació de diferents actes o accions vinculades amb la viticultura podria significar la posada en valor del barri de les Clotes i fer una nova activitat enoturística a Vilafranca.

Agraïments
I per acabar arriben els agraïments. Moltes gràcies per escoltar-me durant aquesta estona. Espero no haver-me fet pesat i llarg, he hagut de retallar i això no m’agrada, però és un pregó i amb les històries no calia ser exhaustiu.
Donar les gràcies a l’AAVV per pensar en mi per fer aquest pregó. Per cert, aquest és el meu segon pregó, el primer el vaig fer a l’any 2007 a la festa major de les Llambardes.
Donar les gràcies a les autoritats que han vingut de la nostra ciutat, a l’Alcalde i als regidors.
I també, a la meva família i als amics i coneguts, que són una bona colla els que hi heu vingut.
Al llarg d’aquest cap de setmana tindreu moltes activitats. Ara després, el sopar, actuacions musicals, coses per la canalla, pels més grans i els més grans encara. Gaudiu de les festes!


I finalitzarem amb un crit, amb un Visca Vilafranca i Visca el Barri de Les Clotes.