La taula rodona celebrada divendres dia 7 va girar entorn el paper protagonista de les dones durant la Guerra civil i la postguerra. Tal i com va explicar la regidora de Benestar, Filo Martínez, “la recuperació de l’experiència històrica de les dones ens aporta una nova manera d’interpretar la realitat i implica un redescobriment del nostre passat de d’una nova perspectiva que creiem molt necessària”.
L’historiador Daniel Sancho, encarregat de moderar l’acte, va insistir en el fet que la història de les dones també s’ha de considerar història, “amb la normalitat que això ha de suposar” i malgrat que els estudis històrics han estat elaborats fins ara majoritàriament en clau masculina. Daniel Sancho va reivindicar la importància de la lluita de les dones en la guerra “al front de la rereguarda, tirant endavant la família, el treball al camp, a les fàbriques”, i també en la postguerra. Uns temps difícils durant els quals les dones no van ser subjectes passius, sinó “protagonistes al 50% amb els homes”.
Pel que fa a les participants de la taula rodona, la Maria Teresa Valldosera, de La Ràpita, tenia 16 anys quan van caure les bombes; la Rosa Bertran, dels Monjos, en tenia 9 anys, i la Montserrat Rovira, també dels Monjos, dos anys. Totes tres van obrir les portes dels seus records al públic assistent –més de 50 persones–. La seva quotidianitat en moments de necessitat, els esforços de les seves mares i àvies per tirar endavant, els records de l’escola, la seva vivència com a nenes dels aspectes ideològics del conflicte, l’experiència dels atacs aeris i un llarg etcètera. En definitiva, van mostrar com tant elles com les dones de les seves famílies van ser protagonistes actives d’una història que no sempre les ha tingut en compte com a tals.
L’historiador Daniel Sancho, encarregat de moderar l’acte, va insistir en el fet que la història de les dones també s’ha de considerar història, “amb la normalitat que això ha de suposar” i malgrat que els estudis històrics han estat elaborats fins ara majoritàriament en clau masculina. Daniel Sancho va reivindicar la importància de la lluita de les dones en la guerra “al front de la rereguarda, tirant endavant la família, el treball al camp, a les fàbriques”, i també en la postguerra. Uns temps difícils durant els quals les dones no van ser subjectes passius, sinó “protagonistes al 50% amb els homes”.
Pel que fa a les participants de la taula rodona, la Maria Teresa Valldosera, de La Ràpita, tenia 16 anys quan van caure les bombes; la Rosa Bertran, dels Monjos, en tenia 9 anys, i la Montserrat Rovira, també dels Monjos, dos anys. Totes tres van obrir les portes dels seus records al públic assistent –més de 50 persones–. La seva quotidianitat en moments de necessitat, els esforços de les seves mares i àvies per tirar endavant, els records de l’escola, la seva vivència com a nenes dels aspectes ideològics del conflicte, l’experiència dels atacs aeris i un llarg etcètera. En definitiva, van mostrar com tant elles com les dones de les seves famílies van ser protagonistes actives d’una història que no sempre les ha tingut en compte com a tals.