20 de gener del 2008

"21 de enero de 1939". L'entrada de les tropes franquistes a Vilafranca

La Guerra Civil a Vilafranca del Penedès va arribar al seu final el 21 de gener de 1939, a les 14 hores i 40 minuts de la tarda. Va fer entrada a la vila la 5a Divisió de Navarra comandada per Bautista Sánchez i el General Solchaga. El "Parte Oficial de Guerra del Cuartel General del Generalísimo" diu així sobre l'ocupació de les tropes franquistes sobre Vilafranca:
"AVANCE DEL PARTE DE OPERACIONES CORRESPONDIENTE AL DIA DE HOY. -Ha continuado el avance de nuestras tropas en Cataluña, venciéndose todas las resistencias que el enemigo intentó oponer a la progresión de nuestro Ejército. El avance medio logrado en el día de hoy rebasa ya los nueve kilómetros. A media tarde se había ocupado la importante ciudad de Villafranca del Panadés, capital de región del mismo nombre e importante nudo de comunicaciones. Se ha rebasado ampliamente, por el Norte y Sur, la importante población de Igualada, que queda, a la hora de dar este Parte completamente rodeada por nuestras tropas... Salamanca, 21 de enero de 1939. III Año Triunfal. -De orden de S.E.- El general Jefe de E.M. Francisco Martín Moreno"

Segons el setmanari Panadés per la carretera de Tarragona anava un oficial amb una pistola a la mà amb un grup de soldats, tocaven diferents himnes i en arribar a l'edifici de l'Ajuntament van posar la bandera espanyola mentre arribaven a la vila uns quants soldats procedents de la carretera de Sant Jaume dels Domenys. Al balcó de l'Ajuntament uns vilafranquins van treure un quadre de la Mare Maria Ràfols. I al matí del següent dia a la Rambla de Sant Francesc van fer la primera missa i al finalitzar, els soldats van cantar el "Cara al Sol" (Panadés nº8, 20 de gener de 1942). El diari Acción Católica no es queda enrera amb les seves declaracions quan aclamaren el 1942 l'entrada de les tropes franquistes:
"Esta semana va a cumplirse el tercer aniversario de la liberación de nuestra villa por el glorioso Ejército Nacional. Otro jalón histórico para Villafranca que desgraciadamente para muchos desmemoriados es preciso recordar, aunque lo que significó para nosotros aquella fecha -despertar de la trágica pesadilla de zona roja y aspirar a pleno pulmón la fresca aroma de paz que nos traían las armas victoriosas- no se borrará nunca de la mente de los que vivimos aquellos días grávidos de emoción" (Acción Católica nº37, 18 de gener de1942).