Hola,
Recuperant vells escrits publicats, us presento el fragment d’un article que vaig publicar en el 3 de vuit a l’agost de 2004. Parlo sobre la Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna fundada per la vilafranquina Maria Ràfols, beata, i la presència de l’orde a la vila.
Les Germanes de la Caritat vingueren a Vilafranca per primer cop al 1929 quan adquiriren el Molí d’en Rovira, que n’era la casa natal de Maria Ràfols, i es practicà la restauració de la caseta. A partir d’aquí s’inicien els treballs per a establir una comunitat. El 30 d’abril de 1931 es posà la primera pedra de l’església dedicada sota l’advocació de la Verge del Pilar. L’acte fou celebrat per Manuel Irurita, bisbe de Barcelona; el canonge vilafranquí Dr. Boada; i P. Guim, Mestre de Cerimònies de la Catedral de Barcelona. Després dels actes religiosos, la comitiva es desplaçà al molí per tal d’instal·lar en la façana una imatge del Sagrat Cor. Els arquitectes dels edificis i de l’església foren Josep Alemany Juvé i Josep Maria de Sagnier. Acte que el diari Acció de Vilafranca així ho recorda: “Senyalada aquella festa per a les cinc de la tarda, ja molt abans una gentada de tots els estaments socials de Vilafranca s’havia reunit per tal d’assitir a la festa: podem ben dir que tot Vilafranca hi era present”.
Al mes de juliol de 1934 s’instal·là la primera comunitat de monges en el molí, per tal de seguir i supervisar la construcció de l’edifici de l’Escolania i de l’església. La inauguració de l’edifici i de l’església es celebrà el 19 de gener de 1936. Acció també recull informacions entorn a la inauguració que comptà amb l’assistència del Degà de Vilafranca i d’alguns regidors vilafranquins. L’assistència de la població fou elevada tal i com torna a recollir el diari, vegem-ho: “[…] l’església i dependències anexes, eren curulles d’un públic piadós, que des de les nou del matí, formant una corrúa impressionant havia sortit de la població i altres pobles veïns per tal d’assistir a la solemnitat de l’acte […] Durant tot el dia el camí del Molí d’En Rovira va ésser un peregrinatge constant. Es pot ben dir que quasi tot Vilafranca hi desfilà per a visitar les dites obres les quals són dignes d’admiració”.
Però hi restaren poc temps ja que durant la guerra civil, el conjunt d’edificis del recinte passaren a ésser Hospital de Sang. Per exemple, el cor de la capella n’era la farmaciola, l’església del Pilar era un magatzem i al molí hi deixaven els morts fins al trasllat al cementiri de Vilafranca. Durant la guerra civil la comunitat de les monges de Santa Anna anà al Convent de les Josefines, el que després fou el “Patufet” al carrer de Ponent. Acabada la guerra tornaren al Molí d’en Rovira. Quant arribaren les germanes encara hi trobaren a la caseta del Molí algunes restes de morts. En els edificis del recinte acolliren una casa d’exercicis espirituals, escolanes, noviciat, hospital i residència per a la tercera edat.
Però l’activitat i la presència de les monges no tant sols era present al Molí d’en Rovira. Al vell mig de Vilafranca, s’hi establiren el 5 de gener de 1936 per fer-se’n càrrec de l’Hospital, que al 1934 deixaren de fer-se’n càrrec les monges carmelites.
Però la guerra truncà la seva presència també aquí. Tornaren passada la guerra i la seva presència a l’Hospital s’allargà fins al 1994 i al Col·legi de Sant Josep fins al 1998. També fins al aquest any es van fer càrrec de l’església de Sant Francesc. La seva activitat al Recinte del Molí d’en Rovira continua present com a casa d’exercicis espirituals i residència.
Recuperant vells escrits publicats, us presento el fragment d’un article que vaig publicar en el 3 de vuit a l’agost de 2004. Parlo sobre la Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna fundada per la vilafranquina Maria Ràfols, beata, i la presència de l’orde a la vila.
Les Germanes de la Caritat vingueren a Vilafranca per primer cop al 1929 quan adquiriren el Molí d’en Rovira, que n’era la casa natal de Maria Ràfols, i es practicà la restauració de la caseta. A partir d’aquí s’inicien els treballs per a establir una comunitat. El 30 d’abril de 1931 es posà la primera pedra de l’església dedicada sota l’advocació de la Verge del Pilar. L’acte fou celebrat per Manuel Irurita, bisbe de Barcelona; el canonge vilafranquí Dr. Boada; i P. Guim, Mestre de Cerimònies de la Catedral de Barcelona. Després dels actes religiosos, la comitiva es desplaçà al molí per tal d’instal·lar en la façana una imatge del Sagrat Cor. Els arquitectes dels edificis i de l’església foren Josep Alemany Juvé i Josep Maria de Sagnier. Acte que el diari Acció de Vilafranca així ho recorda: “Senyalada aquella festa per a les cinc de la tarda, ja molt abans una gentada de tots els estaments socials de Vilafranca s’havia reunit per tal d’assitir a la festa: podem ben dir que tot Vilafranca hi era present”.
Al mes de juliol de 1934 s’instal·là la primera comunitat de monges en el molí, per tal de seguir i supervisar la construcció de l’edifici de l’Escolania i de l’església. La inauguració de l’edifici i de l’església es celebrà el 19 de gener de 1936. Acció també recull informacions entorn a la inauguració que comptà amb l’assistència del Degà de Vilafranca i d’alguns regidors vilafranquins. L’assistència de la població fou elevada tal i com torna a recollir el diari, vegem-ho: “[…] l’església i dependències anexes, eren curulles d’un públic piadós, que des de les nou del matí, formant una corrúa impressionant havia sortit de la població i altres pobles veïns per tal d’assistir a la solemnitat de l’acte […] Durant tot el dia el camí del Molí d’En Rovira va ésser un peregrinatge constant. Es pot ben dir que quasi tot Vilafranca hi desfilà per a visitar les dites obres les quals són dignes d’admiració”.
Però hi restaren poc temps ja que durant la guerra civil, el conjunt d’edificis del recinte passaren a ésser Hospital de Sang. Per exemple, el cor de la capella n’era la farmaciola, l’església del Pilar era un magatzem i al molí hi deixaven els morts fins al trasllat al cementiri de Vilafranca. Durant la guerra civil la comunitat de les monges de Santa Anna anà al Convent de les Josefines, el que després fou el “Patufet” al carrer de Ponent. Acabada la guerra tornaren al Molí d’en Rovira. Quant arribaren les germanes encara hi trobaren a la caseta del Molí algunes restes de morts. En els edificis del recinte acolliren una casa d’exercicis espirituals, escolanes, noviciat, hospital i residència per a la tercera edat.
Però l’activitat i la presència de les monges no tant sols era present al Molí d’en Rovira. Al vell mig de Vilafranca, s’hi establiren el 5 de gener de 1936 per fer-se’n càrrec de l’Hospital, que al 1934 deixaren de fer-se’n càrrec les monges carmelites.
Però la guerra truncà la seva presència també aquí. Tornaren passada la guerra i la seva presència a l’Hospital s’allargà fins al 1994 i al Col·legi de Sant Josep fins al 1998. També fins al aquest any es van fer càrrec de l’església de Sant Francesc. La seva activitat al Recinte del Molí d’en Rovira continua present com a casa d’exercicis espirituals i residència.