dissabte, 18 de juny de 2016

Centenari de la remodelació de la cripta de l'església de Santa Maria de Vilafranca

Detall del Sant Sepeli de Josep Llimona.
(c) Daniel Sancho París
Avui 18 de juny de 2016 fa just cent anys de la inauguració de la restauració i remodelació de la cripta de l'església parroquial de Santa Maria de Vilafranca.

Que es va celebrar el 18 de juny de 2016? A dos quarts de sis del matí, es van fer exercicis espirtuals solemnes entorn al Sagrat Cor de Jesús. A les set, el bisbe de Barcelona, Enric Reig va presidir la missa de primera comunió dels nens i nenes de Vilafranca. A les 10h del matí, es va celebrar una missa de mig Pontifical presidida pel bisbe Reig, amb sermó pronunciat per Francesc de Paula Mas, bisbe de Girona. Un cop finalitzada la missa, es va fer una processó per l’interior de l’església parroquial traslladant les relíquies de Sant Fèlix des de l’altar major fins al seu altar a la cripta: “quina hermosa i artística restauració ha sigut pagada pel qui fou bisbe de Vic, el sant i sabi Dr. Josep Torras i Bages”.

La remodelació va consistir en la instal·lació de dues obres d'art realitzades per Josep Llimona: el grup escultòric del Sant Sepeli i l'altar de Sant Fèlix. Joan Llimona, pintor i germà de l'escultor, va realitzar uns frescs a les parets laterals amb imatges de la Passió de Jesucrist. 

dijous, 9 de juny de 2016

Dia Internacional dels Arxius

Avui 9 de juny és el Dia Internacional dels Arxius. El lema d'enguany és "Arxius, Armonia i Amistat".

divendres, 3 de juny de 2016

Vilafranca del Penedès en un reportatge de la Sexta Columna sobre el Valle de los Caídos

Retrat de Joan Álvarez
Aquest divendres a La Sexta, el programa La Sexta Columna, de 21:30 a 22:30h
Fa una setmana, un equip de la Sexta TV, format per un periodista i dos càmeres de televisió, van arribar-se fins a Vilafranca del Penedès per tal de conèixer diferents aspectes de Joan Álvarez de Sisternes, alcalde de Vilafranca entre 1924 i 1929, durant el període de la dictadura de Miguel Primo de Rivera.
Joan Álvarez de Sisternes va ser el darrer enterrat al Valle de los Caídos per exprés desig de la família, al febrer de 1983, amb el govern socialista de Felipe González, i al mateix moment que hi havia familiars d’enterrats allí que se’ls emportaven als seus llocs d’origen.
En la seva visita a Vilafranca, l’equip de la Sexta va visitar l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, on van filmar les instal·lacions i van poder veure alguns documents, fotografies i imatges en moviment relacionades amb Álvarez de Sisternes. Els reporters de la Sexta i un familiar de Joan Álvarez van ser acompanyats per l’arxiver i historiador Daniel Sancho París, coneixedor de la persona de Joan Álvarez, assessor i col·laborador de l’Arxiu Comarcal.
A l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, els reporters i el familiar veieren del fons de l’Arxiu Municipal de Vilafranca el llibre d’actes de l’Ajuntament de 1924 on s’expressa el seu nomenament com a alcalde, el llibre d’actes de 1947 on s’esmenta la col·locació del seu retrat al saló de Plens i un document de la seva exhumació. De l’Arxiu de la Imatge i el So van veure una fotografia on apareixia Álvarez amb d’altres autoritats i un fragment de la filmació Reinaré, obra d’Antoni Güell Cortina, que mostra imatges de la visita oficial que va fer l’Infant Ferran de Baviera a Vilafranca el 1929.
L’equip de la Sexta, van desplaçar-se posteriorment al cementiri de Vilafranca, al saló de plens de l’Ajuntament i a la casa que havia estat propietat de Joan Álvarez, a la plaça de la Constitució.

Qui era Joan Álvarez de Sisternes?
Joan Álvarez va néixer a Vilafranca el 1873, en el sí d’una família propietària. Va estudiar dret però no va arribar mai a exercir com advocat i el 1910 es va fer càrrec de l’arxiu municipal. Durant la dictadura de Primo de Rivera, tal i com s’ha dit, va ser alcalde de la ciutat. Durant el seu mandat es van pavimentar bona part dels carrers dels centre de la ciutat.
Durant els primers dies de la guerra civil espanyola es van produir a Vilafranca 23 assassinats, entre ells grans propietaris, com el propi Álvarez. Joan Álvarez va ser detingut a Barcelona el 3 d’agost de 1936, a l’habitatge del seu cunyat, segons declara a la Causa General, instruïda per la Fiscalia del Tribunal Suprem. Va ser traslladat a Vilafranca on va romandre detingut fins el 20 d’agost, 17 dies després. Va ser traslladat a prop del pont del Lledoner, a Vallirana (Baix Penedès), a la carretera nacional 340, límit territorial de la comarca de l’Alt Penedès. Va ser mort d’un tret i segons consta en la documentació, se’l va intentar incinerar en part. El seu cos va ser traslladar a Vallirana i, al 1939, al panteó construït amb motiu de les víctimes de la repressió de la reraguarda republicana al cementiri de Vilafranca. Finalment, al 1983, va ser traslladat al Valle de los Caídos, per exprés desig de la família.
L’actual plaça de la Constitució se la va anomenar Juan Álvarez durant el franquisme, i el 21 de gener de 1947 va ser col·locat un retrat seu al saló de plens de l’Ajuntament de Vilafranca, amb motiu del vuitè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Vilafranca. L’autor del quadre va ser Josep Rovira Soler. Antoni Sabaté Mill, cronista de Vilafranca, va escriure sobre Joan Álvarez el següent:Por aquellos años, nuestro alcalde era un hombre ya entrado en edad, de mediana estatura, de complexión robusta y de natural campechanía, si bien algo distante y sin concesiones a la popularidad. El señor Álvarez era el señor Álvarez, y santaspascuas”. 

dijous, 2 de juny de 2016

L'Ajuntament de Vilafranca aprova la Declaració Universal sobre els Arxius

Fotografia del moment de la votació al ple municipal
(c) Daniel Sancho París
El passat dimarts 31 de maig de 2016, el ple de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès va aprovar per unanimitat de tots els grups CIU-PSC-CUP-ERC-VeC-PP.

Podeu veure el fragment del ple municipal en el següent enllaç a les 2 hores i 19 minuts

A continuació podeu llegir la Declaració Universal dels Arxius:
Declaració Universal sobre els Arxius
Els arxius registren decisions, accions i memòria. Constitueixen un patrimoni únic i insubstituïble que es transmet de generació en generació. Els documents són gestionats als arxius des del seu origen amb la finalitat de preservar-ne el valor i el significat. Són fonts fiables d’informació que garanteixen la seguretat i la transparència de les actuacions administratives de les organitzacions. Els arxius juguen un paper essencial en el desenvolupament de la societat contribuint a la constitució i salvaguarda de la memòria individual i col·lectiva. L’accés lliure als arxius enriqueix el nostre coneixement de la societat, promou la democràcia, protegeix els drets de la ciutadania i millora la qualitat de vida.
Per això, nosaltres reconeixem
  • el caràcter únic dels arxius com a fidels testimonis de les activitats administratives, culturals i intel·lectuals, i com a reflex de l’evolució de les societats;
  • el caràcter essencial dels arxius per a garantir una gestió eficaç, responsable i transparent, per a protegir els drets de la ciutadania, assegurar la memòria individual i col·lectiva, comprendre el passat, documentar el present i preparar el futur;
  • la diversitat dels arxius per deixar constància del conjunt d’activitats de la humanitat;
  •  la multiplicitat de suports en els quals han estat produïts i conservats els documents, ja sigui el paper, el digital, l’audiovisual i d’altres de qualsevol naturalesa;
  • el paper dels arxivers els quals, com a professionals qualificats, amb formació inicial i continuada, serveixen a la societat en la mesura que garanteixen el procés de producció dels documents, els seleccionen i els preserven per al seu ús;
  • la responsabilitat de tots –ciutadans, gestors i responsables públics, propietaris i custodis d’arxius públics i privats, i arxivers i altres professionals del camp de la informació– en la gestió dels arxius;

Per tant, ens comprometem a treballar conjuntament per tal que s’adoptin i s’apliquin polítiques i normes legals en matèria d’arxius;
  •  la gestió dels arxius sigui valorada i exercida plenament en el si de tots els organismes, públics o privats, els quals generen i fan servir els documents en l’exercici de les seves activitats;
  • es dotin els arxius amb els recursos adequats que n’assegurin la seva correcta gestió, incloent-hi professionals degudament qualificats;
  •  els arxius siguin gestionats i preservats en les condicions que assegurin la seva autenticitat, la seva fiabilitat, la seva integritat i el seu ús;
  • els arxius siguin accessibles a tothom, respectant les lleis pertinents i les relatives als drets de les persones, dels productors, dels propietaris i dels usuaris;
  •  els arxius siguin utilitzats per contribuir a la promoció d’una ciutadania responsable.

Adoptada per l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya i ratificada pel Consell Internacional d’Arxius a la seva assemblea general d’Oslo al setembre de 2010. Adoptada per la UNESCO a la seva 36a Conferència General a Paris el 10 de novembre de 2011.