dissabte, 31 d’octubre de 2015

El vilafranquí Pablo Sancho nou president de la Federació Catalana de Cineclubs

El vilafranquí Pablo Sancho París, membre de Cineclub Vilafranca, és el nou president de la Federació Catalana de Cineclubs (FCC), que aglutina 48 cineclubs d’arreu del territori de parla catalana. Sancho, que estarà al capdavant de l’entitat durant els propers dos anys, és el desè president de la entitat des de la seva fundació ara fa 37 anys i el primer vilafranquí en arribar a aquest càrrec.
La Federació catalana de cineclubs, creada l’any 1978, treballa perquè el cinema independent, d’autor i de qualitat, en versió original subtitulada, si pot ser en català i de producció catalana, arribi a tot Catalunya.
La nova Junta de la FCC la conformen per primera vegada tretze persones que representen a tretze cineclubs diferents. Cinc d’aquestes persones s’incorporen: el Quim Crusellas, del Cineclub Vic; el Joan Salvany, del Cineclub Bigues i Riells; l’Enric Roca del Cineclub Manresa, l’Àlex Portolés del Club Cinema Castellar del Vallès; i el Tariq Porter, del Cineclub de La Garriga. Continuen a la Junta en Jep Costa, del Cineclub Olot, que serà el nou tresorer; Emma Fernández, del Cineclub Barcelona Espai de Cinema com a nova secretària; i com a vocals Joaquim Roqué, del Cineclub Amics del Cinema de la Vall de Ribes; Ginés Fernández, del Cineclub Imatges de Santa Coloma; Rafael Jariod, del Cineclub Amics del cinema de la capital del cava de Sant Sadurní; Francesca Prats, dels Amics de la FCC, i la presidenta sortint Rosa Llinàs, del Cineclub Diòptria de Figueres, que serà la nova vicepresidenta.
Com a reptes de la nova junta, Sancho explica que “en els propers mesos s’ha d’aprovar un nou Reglament de Règim Intern que l’anterior junta ja va començar a preparar i dissenyar, i fer uns nous estatuts que recullin la realitat actual de la Federació i del cineclubisme, conscients que en els últims anys el sector cinematogràfic ha canviat molt, fet que ha provocat la transformació i l’evolució de molts cineclubs”. A més, des de la Federació es proposen aconseguir un major reconeixement institucional i “reforçar davant l’administració el sentiment de xarxa que tots els cineclubs senten”.
Ribes de Freser va acollir la 10a jornada de cineclubisme català
El passat dissabte 24 d’octubre va tenir lloc a Ribes de Freser la 10a jornada del cineclubisme català, en la qual es van aplegar una setantena de cineclubistes d’arreu, que van representar a 24 cineclubs, entre ells el de Vilafranca. Tot i que al llarg del dia es van dur a terme diferents actes, el més important va ser l’Assemblea general de la Federació Catalana de Cineclubs, en la qual es van exposar els diferents programes i projectes cinematogràfics, tallers i cursos, així com la renovació de la nova junta.
A l’acte va assistir la directora de l’Acadèmia del Cinema Català, Montse Majench, que va anunciar els projectes de promoció del cinema català que es podran realitzar el proper any a tots els cineclubs, i Enrique Ruiz Ferrer, qui va ser nomenat nou Soci d’Honor de la Federació pel seu activisme social i tasca incansable en el creixement del cineclubisme.

Per la tarda, el nou president, Pablo Sancho, va lliurar els diferents premis que la Federació atorga cada any amb motiu de la jornada. El Premi José María Nunes 2014 al Millor Cineclub va anar destinat al Cineclub Ateneu Igualada, “per tota l’activitat continuada durant tot l’any amb una programació que demostra que realment coneixen l'esperit d'un cineclub encara que els recursos siguin limitats. I com a reconeixement a la seva passió al cinema que ha mantingut l’oferta cinematogràfica a la ciutat amb una programació diversa i atractiva per a tots els públics”, segons va argumentar la junta.

El Premi José María Nunes 2014 a la Millor Programació en Català va ser per al Cineclub Sabadell, “per fer l’esforç de programar films catalans i per apostar que els mateixos autors acostin el cinema que es fa a casa nostra al públic”.
Per últim, el Premi José María Nunes 2014 al Millor Cineclub de menys de 10 anys el va rebre el Cineclub el Centre d’Arenys de Munt, “per la voluntat de tenir un cineclub cada cop més actiu i més proper als ciutadans i per ser un dels exemples que una entitat amb molta tradició por renovar-se amb noves activitats culturals cinematogràfiques després de més de 100 anys d’història”.

divendres, 23 d’octubre de 2015

Vilafranquins il·lustres: Mn. Lluís Via Boada (1910-1991)


Mn. Lluís Via Boada va néixer a Vilafranca el 23 d'octubre de 1910, avui fa 105 anys. Encara que fou prevere, la seva faceta més coneguda va ser la de geòleg. Com a tal, va començar el 1929 assistint a les classes d'història natural del Seminari de Barcelona, sent nomenat ajudant del Museu Geològic de la institució religiosa. Igualment, va col·laborar durant quatre anys amb el Museum Royal d’Histoire Naturelle de Bèlgica, fet pel qual va recollir la majoria dels fòssils que es trobaven a l’antiga secció de geologia del Museu de Vilafranca, ara anomenat Vinseum. El seu currículum internacional es complementa amb l’assistència l’any 1937, en plena Guerra Civil espanyola, a les classes de geologia de la Universitat d’Angers.

Va obtenir la llicenciatura de Ciències Naturals alhora que exercia de director de la secció d’arqueologia del Museu de Vilafranca que abans hem esmentat. També va ser nomenat membre numerari de la Institució Catalana d’Història Natural i de la Institució Bosch Cardellach de Sabadell. El 1951 va ser nomenat catedràtic de Ciències al Seminari de Barcelona, i a la Universitat de Barcelona feu d’ajudant de classes de pràctiques de Paleontologia i Geologia Històrica a la Facultat de Ciències i que s’amplià a les de Paleontologia, Geologia Història i Geologia Natural a la UB fins el 1960. A partir d’aquesta data va ser nomenat professor de Paleontologia, Estratigrafia i Geologia Històrica de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1963 va ser nomenat director del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. En aquest museu va fundar la Secció de Bioestratigrafia del patronat Alfonso el Sabio.

Set anys més tard, el 1970, es nomenà investigador científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i que un any després fou professor d’investigacions adscrit a l’organisme central d’aquesta institució. Aquesta Secció de Bioestratigrafia es trasllada a l’Institut Jaume Almera i se’l nomenà cap de l’equip d’investigacions estudiant la bioestratigrafia d l’eocé a Espanya. En el món geològic-teològic va ser nomenat professor agregat de la Secció de sant Pacià impartint l’assignatura Qüestions biològiques a la Facultat de Teologia de Catalunya, és a dir, el Seminari de Barcelona.

Va ser soci numerari de la Real Sociedad Española de Historia Natural, adjunt de la Secció de Paleontologia de l’Institut Lucas Mellada, soci de la Societé Geologique de França, vice-president del Groupe Europeen de Recherche sur l’Evolutions des Malacostracés. El 1987 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

El 1959 va rebre el Premi Nacional de Ciències Alonso de Herrrera del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el 1961 se li va atorgar el premi extraordinari de doctorat per la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.
Va morir a Barcelona el 14 de novembre de 1991.

divendres, 9 d’octubre de 2015

Avui es presenta a Sant Sadurní el segell que commemora el 150è aniversari del pas del tren pel Penedès

Avui divendres, 9 d'octubre de 2015, la “Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT)” ha posat en circulació a tot l’Estat un segell de valor facial 0’90 euros commemoratiu dels 150 anys de la línia de Ferrocarril Tarragona-Martorell 1865-2015. Es tracta d’un segell d’ús per a correu internacional a Europa en cartes normalitzades de fins a 20 grams i forma part de la sèrie dedicada a efemèrides. 
Aquesta emissió es presenta aquest divendres dia 9 a Sant Sadurní d’Anoia en un acte a les 19h al celler de la fassina de cal Guineu, acte que comptarà amb l’assistència del subdirector general de filatèlia, així com representants de l’Ajuntament de Sant Sadurní i presidents d’entitats i federacions filatèliques de Catalunya. 
En aquest mateix acte es posaran en circulació els anomenats sobres de primer dia del segell amb l’encuny corresponent i la localitat de Sant Sadurní d’Anoia.
El segell reprodueix una fotografia de la locomotora “Martorell” amb el núm. 168 a la seva sortida dels tallers del Clot de Barcelona. Es tracta d’una de les quatre locomotores de vapor que l’any 1853, la companyia “Caminos de Hierro del Centro (CHC)” va comprar a l’empresa Sharp & Stewart y Cº., locomotores que van començar a circular entre Barcelona i Molins de Rei i que posteriorment van allargar el seu recorregut, fins arribar a Martorell i posteriorment fins a Tarragona el 15 d’abril de 1865. A l’any 1875, aquest material motor va passar a la “Compañía de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia (TBF)”, però va conservar la mateixa numeració fins que l’any 1899 la “Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA)” va rebre dues de les quatre locomotores que inicialment havien començat a rodar l’any 1852. Aquestes van ser la núm. 1 i la 4 que van ser renumerades amb el 167 i el 168. Aquesta última va ser modificada als tallers del Clot de Barcelona, transformant-la en locomotora- tènder. L’any 1929 la locomotora va ser present a l’Exposició Universal de Barcelona. Amb la nacionalització del ferrocarril després de la guerra civil, tot el material mòbil va passar a la “Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE)” i la locomotora va ser tornada a numerar amb el 120-2112. 
És la locomotora més antiga preservada i es troba al Museu del Ferrocarril de Catalunya de Vilanova i la Geltrú des de l'any 1972.