diumenge, 26 de juliol de 2015

Cercas, Enric Marco i la reconstrucció èpica personal

Aquests dies d'estiu estic llegint el llibre "El impostor" de Javier Cercas que tracta sobre Enric Marco, qui crec que tothom coneix. A la página 233 hi ha una reflexió del propi Cercas sobre la mentida, la reconstrucció d'una historia personal nascuda a partir de la mort de Franco, en plena transició. Faig la transcripció d'aquest fragment perquè el trobo encertat. Igualment, recomano tot el llibre que val la pena llegar.
"Marco se inventó un pasado (o lo adornó o lo maquilló) en un momento en que alrededor de él, en España, casi todo el mundo estaba adornando o maquillando su pasado, o inventándoselo; Marco reinventó su vida en un momento en que el país entero estaba reinventándose. Es lo que ocurrió durante la transición de la dictadura a la democracia en España. Muerto Franco, casi todo el mundo empezó a construirse un pasado para encajar en el presente y prepararse el futuro. Lo hicieron políticos, intelectuales y periodistas de primera fila, de segunda fila y de tercera fila, pero también personas de todo tipo, personas de a pie; lo hizo gente de derechas y gente de izquierdas, unos y otros deseosos de demostrar que eran demócratas desde siempre y que durante el franquismo habían sido opositores secretos, malditos oficiales, resistentes silenciosos o antifranquistas durmientes o activos. No todo el mundo mintió con la misma pericia o descaro o insistencia, por supuesto, y pocos llegaron a inventarse del todo una nueva identidad; la mayoría se limitó a maquillar o adornar su pasado (o a desvelar por fin una intimidad miedosamente velada u oportunamente oculta hasta entonces). Pero, hiciera lo que hiciera, todo el mundo lo hizo con tranquilidad, sin desazón moral o sin demasiada desazón moral, sabiendo que a su alrededor todo el mundo estaba haciendo más o menos lo mismo y que por lo tanto todo el mundo lo aceptaba o lo toleraba y nadie estaba muy interesado en hacer averiguaciones sobre el pasado de nadie porque todo el mundo tenía cosas que ocultar: al fin y al cabo, a mediados de los años setenta el país entero cargaba a cuestas con cuarenta años de dictadura a la que casi nadie había dicho No y casi todos habían dicho Sí, con la que casi todos habían prosperado, una realidad que intentó esconderse o maquillarse o adornarse como Marco había adornado o maquillado o escondido la suya, inventando un ficticio pasado individual y colectivo, un noble y heroico pasado en el que muy pocos españoles habían sido franquistas y en el que habían sido resistentes o disidentes antifranquistas muchos que no habían movido un dedo contra el franquismo o habían trabajado codo a codo con él".

dissabte, 11 de juliol de 2015

"Registre de l'itinerari de la memòria" projecte artístic a Vilafranca de Maria Martínez Miró

Al pati del Palau Reial de Vinseum l'artista Maria Martínez Miró presenta els registres de diferents espais culturals de Vilafranca ja desapareguts. Aquests espais eren cinemes, teatres, sales d'exposicions i galeries d'art, llibreries i biblioteques.
La instal·lació artística és el registre de 31 espais que havien tingut una finalitat cultural i han estat marcats al paviment dels carrers i extrets els registres de 25x25 cm en guix: "La rajola de guix és l'objecte físic de l'absència cultural, el nexe de la memoria cultural". Seguir els 31 espais és l'oportunitat per conèixer aquells llocs de la cultura vilafranquina ja desapareguda, com el cinema Majèstic, la imprenta Claret i l'Ateneu Obrer, entre d'altres.
Maria Martínez Miró (Sant Pere de Riudebitlles, 1988) és llicenciada en Belles Arts per la Facultat de Belles Arts expedit per la Universitat de Barcelona en l'especialitat d'escultura l'any 2011. El seu treball artístic personal és combinat amb l'estudi del Màster d'Artteràpia expedit l'any 2014 a IDEC-Univeristat Pompeu Fabra i Metàfora de Barcelona. I també amb l'estudi del Postgrau en Formació Psicosocial.
Fins el 3 de setembre al pati de Vinseum.
 

dilluns, 6 de juliol de 2015

El film "La profesora de historia" es projectarà a la Sala Sazie els propers 11 i 12 de juliol de 2015

Anne Gueguen és una professora d'Història d'institut que es preocupa pels problemes dels seus alumnes. Aquest any, com sempre, Anne té un grup difícil. Frustrada pel materialisme i la falta d’ambició dels seus deixebles, Anne els desafia a participar en un concurs nacional sobre el que significava ser adolescent en un camp de concentració nazi. Anne fa servir tota la seva energia i creativitat per captar l'atenció dels seus alumnes i motivar-los. A mesura que el termini  per lliurar el treball s'acosta, els joves comencen a obrir-se als altres i a creure en si mateixos. Un projecte que canviarà les seves vides.
Sense demagogia ni dogmatismes, els joves protagonistes descobreixen l’extermini jueu al temps que maduren de la mà de la seva mestra. No s’ha de passar per alt un discurs bel·ligerant en contra dels neofascismes actuals. Pel·lícula molt recomenable per a docents i estudiants adolescents.
 
Dissabte 11 de juliol a les 20:00h. Sala Zazie

Diumenge 12 de juliol a les 19:00h. Sala Zazie

Títol original: Les héritiersDirecció i guió: Marie-Castille Mention-Schaar.
Intèrprets:
Ariane Ascaride, Ahmed Dramé, Geneviève Mnich, Xavier Maly.
Gènere: Drama.
França, 2014, 100 minuts. Projecció en versió doblada.