dissabte, 31 de gener de 2015

La Generalitat de Catalunya va declarar l'any 2015 com a l'Any de les Biblioteques

El Govern ha aprovat declarar l’any 2015 com a Any de les Biblioteques, coincidint amb el primer centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya. Es tracta d’un dels projectes més emblemàtics de la Mancomunitat, que expressa, al mateix temps, un dels signes d’identitat de Catalunya: la consideració de la cultura com un element clau per al desenvolupament del país.
 
Constituïda l’any 1914, la Mancomunitat va encomanar al Consell d’Investigació Pedagògica un projecte de planificació per crear biblioteques a tot el territori de Catalunya amb l’afany d’estendre la cultura i la formació per tot el país. Fruit d’aquell projecte, redactat bàsicament per Eugeni d’Ors, va néixer el disseny d’un pla ambiciós. El juliol de 1915, la Mancomunitat va convocar el primer concurs per adjudicar quatre biblioteques populars, una en cada demarcació: Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot. A la tardor del mateix any, ja va començar a funcionar l’Escola Superior de Bibliotecàries.
 
El Departament de Cultura assumirà l’organització i el finançament de commemoració. Per materialitzar-la, s’ha acordat crear la Comissió Promotora de l’Any de les Biblioteques, que encapçalarà el president de la Generalitat i que actuarà com a òrgan de comunicació i de trobada de les institucions relacionades amb l’àmbit de les biblioteques de Catalunya, especialment diputacions, ajuntaments i entitats municipalistes. Es crea també la Comissió Executiva de l’Any de les Biblioteques, que presidirà el conseller de Cultura i que avaluarà i seleccionarà els projectes a desenvolupar en el marc de la commemoració. La comissió podrà proposar millores i farà el seguiment del grau d’èxit dels objectius de la celebració. També es constitueix el Consell Assessor de l’Any de les Biblioteques, que presidirà la cap del Servei de Biblioteques, i que proposarà els projectes de la commemoració i prestarà el suport necessari per realitzar-los.
 
El Departament de la Presidència nomenarà els vocals i la Secretaria de la Comissió Promotora, mentre que el conseller de Cultura nomenarà els vocals i designarà la Secretaria de la Comissió Executiva i el Consell Assessor. La Secretaria recaurà en una persona tècnica del Departament de Cultura. Els integrants d’aquests òrgans no percebran cap tipus de remuneració per assistir a les reunions. Aquests òrgans col·legiats s’extingiran un cop hagin complert les funcions atribuïdes i, en tot cas, el 30 de juny de 2016. 

Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya

dilluns, 26 de gener de 2015

Es presentarà públicament la nova capella de Sant Jocund

El proper dijous 29 de gener, a les 19h, tindrà lloc a la Sala Parroquial Mn. Joan Vinyeta (plaça de Santa Maria) la presentació de la capella de Sant Jocund a càrrec dels membres de la Comissió de Sant Jocund, Mn. Jaume Berdoy, rector de la parròquia de Santa Maria, i Fina Via Roig, artista, autora del retaule majòlica de Sant Jocund. 
La data d'inauguració i benedicció de la capella de Sant Jocund tindrà lloc el proper dilluns 9 de febrer, després de l'Ofici Solemne del compatró de Vilafranca, el qual començarà a les 20h, a la basílica parroquial de Santa Maria.

divendres, 23 de gener de 2015

S'ha inaugurat el Centre d'Interpretació de l'Última Defensa de Barcelona

El passat diumenge 18 de gener, a la una del migdia, es va inaugurar a les antigues escoles de El Pago, a Subirats, el Centre d'Interpretació de l'Última Defensa de Barcelona. Aquest espai és un equipament que serveix per explicar els fets ocorreguts els dies 22 i 23 de gener de 1939, quan els soldats republicans van construir fortificacions a banda i banda de la carretera N340, des de El Pago fins l'Ordal, amb l'objectiu d'alentir el màxim possible l'avenç de les tropes franquistes cap a la ciutat de Barcelona.
La posta en marxa d’aquest equipament cultural ha sigut possible a través de l’Ajuntament de Subirats que s’ha fet càrrec de la seva museïtzació i el Centre d’Estudis de Subirats, presidit per Josep Mata, que ha elaborat i dirigit el projecteun nou espai per Subirats on es vol ubicar una petita biblioteca temàtica de la Guerra Civil, a més, d’adaptar el Centre d’Interpretació per la realització de diversos actes, com poden ésser: presentacions de llibres, conferencies, o visites escolars. La visita a l’interior del Centre d’Interpretació de l’Última Defensa de Barcelona es podrà fer amb reserva prèvia trucant al telèfon del Patronat de Turisme de Subirats i cada 3r diumenge de mes, coincidint amb la visita guiada Última Defensa de Barcelona, itinerari cultural i paisatgístic que transcorre per les muntanyes d’Ordal, on es reviuen les darreres hores de la fi de la Guerra Civil a Subirats. Cal esmentar també, que el CIUDEB esta dins de la Ruta del Front dels tres itineraris de la Guerra Civil al Penedès. 
L’altra noticia a destacar de les jornades d’enguany, és el darrer descobriment, que es va dur a terme a principis del 2014, de tres fosses a la Serra de Riés, on part dels membres del CESUB i altres persones, varen trobar restes òssies humanes que corresponen a cinc soldats republicans. La Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament ha decidit crear un grup de treball per investigar el contingut de les fosses, amb aquesta ajuda es podrà fer la prospecció, les excavacions corresponents i dignificar-ne l’espai. Així mateix aquest grup intentarà trobar altres fosses, l’existència de les quals estan documentades pels estudis efectuats i les comunicacions de testimonis orals. Aquesta serà la primera campanya de prospecció, localització i anàlisi de restes humanes de la Guerra Civil planificada a Catalunya i duta a terme per la Generalitat de Catalunya.

diumenge, 18 de gener de 2015

El suport a la dictadura franquista: l'Exèrcit, l'Església i la Falange

El suport de la dictadura del General Franco es basava en tres pilars bàsics: l'Exèrcit, l'Església i la Falange. Breument parlarem en aquest apartat de cadascun d'ells i del seu paper en els primers anys del franquisme o també anomenada postguerra.
L'Exèrcit, primer pilar del que parlarem, serà un element clau en el franquisme. Els capitans generals de cada regió militar eren els caps de tots els militars d'aquella zona i eren fidels a les ordres del General Franco. Encara que alguns alts comandaments de l'exèrcit, degut a la gran amistat amb el dictador, podien fer i desfer sense consultar-li. Els capitans generals eren la primera autoritat del règim, per sobre de les polítiques, i que sovint intervenien per resoldre conflictes. L'exèrcit franquista actuà com a força d'ocupació, de control i de mantenir l'ordre públic. L'estament militar fou qui exercí la repressió a tots els nivells i, d'entre altres coses, organitzà els consells de guerra i els capitans generals foren els que dictaren les sentències. Els militars, a mida que anaven fent les ocupacions de les poblacions, eren ells els que organitzaren de nou els municipis. Per exemple, el 26 de gener de 1939, l'exèrcit creà un règim especial que incloïa a tota la província de Barcelona, dirigit per la Jefatura de las Fuerzas y Servicios de Ocupación de Barcelona sota la direcció de Eliseo Álvarez Arenas.

L'Església Catòlica va jugar un paper molt important durant el franquisme ja que va ser una peça clau en el suport donat al General Franco. L'Església, des del Vaticà, que durant la Guerra Civil va ser una mica reticent en les maniobres de Franco i dels seus col·laboradors; des d'Espanya, la majoria dels bisbes realitzaren la carta col·lectiva on l'episcopat espanyol estava a favor de la insurrecció, però que en cap frase de la carta es fa referència a la "cruzada" que Franco tant va mencionar i popularitzar. Un cop acabada la guerra, el Papa Pius XII va emetre un telegrama de felicitació al dictador per la seva victòria on el felicitava per la victòria catòlica d'Espanya i desitjava que es retorni a les antigues tradicions cristianes. Després del context anti-catòlic que es vivia a Espanya des de la República i de la Guerra Civil, les jerarquies de l'Església van començar a viure en la glòria. Per algunes persones la guerra havia sigut per voluntat divina perquè significava la recristianització d'Espanya
L'Església catòlica va intentar aconseguir amb el franquisme tenir una important influència social on, amb els actes religiosos de diversos tipus, el control moral de la població i la recuperació de poder donar l'ensenyament escolar amb moral catòlica, foren alguns dels punts claus de la presència de l'Església. A més a més, cal dir que Franco podia escollir les persones que ocuparien les seus episcopals, així podia controlar els bisbats i les diòcesis. 

La Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET - JONS) era el partit únic i va ser creat a l'abril de 1937 mitjançant la unificació de la Falange, dels carlins, monàrquics, catòlics i conservadors. A Catalunya, la gent de dretes, les oligarquies locals ho feren per conveniència política, social i econòmica. Al partit s'afiliaren els ex–combatents, ex–captius, treballadors i funcionaris públics, antics carlins, de la Lliga i algun que altre republicà. La Falange es realitzà per a controlar tots els organismes polítics i administratius com ajuntaments, diputacions, sindicats, associacions econòmiques i gremials, premsa, associacions esportives, culturals, juvenils, etc. La FET - JONS, tenia una estructura jeràrquica i els seus membres eren nomenats des de dalt. Feia el control polític amb un òrgan d'Informació i investigació que vigilava a la població, per tal de que aquesta fos sotmesa a les directrius franquistes i falangistes. Els falangistes eren els que més havien demostrat públicament el seu suport a Franco i des de l'exterior rebien l'acusació d'ésser els responsables directes de la repressió. A més eren una organització amb una àmplia xarxa organitzativa i eren capaços de mobilitzar a gran quantitat de gent ja que rebien grans partides econòmiques provingudes dels pressupostos generals de l'Estat.

dijous, 15 de gener de 2015

Keep calm... trobats a internet! (5)


dijous, 8 de gener de 2015

De l'article "Arqueologia i vi negre" de Josep Maria de Segarra

L'escriptor Josep Maria de Segarra va publicar un article a la revista Mirador, a l'any 1929, en que parlava de Vilafranca. Aquest és un dels fragments descriptius de la ciutat:
"L'altra nit era a Vilafranca. Aquesta població té un dels noms que omplen més la boca i el cor. Quan un pronuncia el mot "Vilafranca" pensa fatalment en una llenca de terra grassa i compacta, tota florida de pedres ràncies amb mitres de bisbe i amb bótes de vi. [...] Penseu amb el bisbe Torras i Bages, fill de Vilafranca com Sant Ramon, amb aquella cara immensa de pagès de tragèdia, amb unes celles i un nas i una boca que es barallaven per veure quin d'aquestres tres elements del rostre humà donava el do de pit de l'exuberància. Penseu amb el bisbe Morgades, polit, sense un gra de pols a la sotana, fred, reverenciós i arqueològic. Penseu amb altres homes més bisbes que bisbes, com aquell monstruós Milà i Fontanals, que li deien la "balena literària" i anava per casa seva amb una camisa de color menta, uns elàstics impossibles i unes calces descordades; que estava voltat de puces i de llibres antics i posava com a senyal del punt de lectura el primer que li venia a la mà, i tant podia ésser una estampeta de Sant Magí, com una arengada autèntica [...]".

divendres, 2 de gener de 2015

L'exposició sobre els 50 anys de CCOO es pot veure al Museu d'Història de Catalunya

L’exposició, que ha estat preparada per fer-la coincidir amb el actes de celebració del 50è aniversari de la fundació de Comissions Obreres de Catalunya, recull el paper que ha tingut aquest sindicat en la millora de les condicions de treball i de vida de la classe treballadora i l’aportació a la construcció de Catalunya al llarg de la seva història, des de la seva fundació el 20 de novembre de 1964.  
L’exposició s’articula en tres àmbits. El primer fa referència al desafiament obrer a la dictadura franquista i recull les lluites per les llibertats que van des de 1964 a 1976. El segon àmbit fa referència a la construcció del sindicat i als esforços per a la consolidació de la democràcia i la conquesta de l’estat del benestar i s’inscriu en els anys que van de 1977 al 2007. El tercer àmbit correspon al sindicalisme de les diversitats dintre d’un món globalitzat  i recull el període que va dels anys 2008 a l’actualitat.
La  mostra es podrà visitar gratuïtament al Museu d’Història de Catalunya fins el 20 de febrer de 2015.

Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya