25 de desembre del 2014

Ingressa a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès un conjunt de fotografies de l’empresa productora de cava Codorniu

El 27 d’octubre de 2014 es va signar un contracte entrela Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès i Codorniu S.A. pel qual aquesta empresa productora de cava cedeix en comodat  un conjunt de fotografies del seu fons a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, per tal que aquesta entitat en tingui cura de la seva preservació, consulta, accés i difusió.
El fons consta de set-centes plaques de vidre, acetats i nitrats produïts i/o aplegats en el transcurs de l’activitat de l’empresa Codorniu des de finals del segle XIX a principis del segle XX. Es tracta d’un fons fotogràfic de gran rellevància atès que s’hi pot documentar en imatges l’evolució de la vitivinicultura penedesenca i, especialment, la de la zona de Sant Sadurní d’Anoia, així com de la finca Raïmat, en terres lleidatanes. És una expressió gràfica de l’evolució de la vitivinicultura al Penedès des del moment en què s’inicia la replantació de vinyes després de la fil·loxera. També permet documentar l’evolució tecnològica de la indústria de l’elaboració del vi i el cava que es va iniciar precisament en aquesta casa.

Gràcies a la cessió d’aquest fons per part de l’empresa Codorniu, l’Arxiu Comarcal custodiarà aquestes fotografies, durà a terme les tasques de restauració, consolidació, conservació, digitalització i descripció a la base de dades, i finalment ho posarà a disposició dels investigadors i usuaris mitjançant la consulta dels documents digitalitzats a les instal·lacions de l’Arxiu, o a la pàgina web mitjançant l’aplicatiu ”Arxius en Línia”. Per la utilització i reproducció de les imatges per finalitats culturals o d’investigació, sense ànim de lucre, la reproducció s’haurà de sol·licitar a l’Arxiu Comarcal. Pels casos de l’ús de les imatges per un ús lucratiu, es requerirà prèviament una autorització per part de Codorniu S.A. i la sol·licitud corresponent a l’Arxiu Comarcal.

Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya

20 de desembre del 2014

Publicades les actes del III Col·loqui Internacional Memorial Democràtic


El Memorial Democràtic ha publicat el quart volum de la col·lecció Documents. Es tracta de ‘Catalunya en transició. Del passat al present. III Col·loqui internacional Memorial Democràtic’.
Els dies 13, 14 i 15 de novembre de 2013 va tenir lloc el III Col·loqui Internacional Memorial Democràtic. Les ponències que conté aquest volum són les dels experts que hi van participar. El llibre s’adreça a aquells qui volen conèixer en profunditat els orígens del sistema constitucional de l'Estat i l'encaix de les contínues demandes de justícia i restitució de la memòria històrica de Catalunya.
Els lectors hi trobaran el testimoni d'alguns protagonistes de la lluita antifranquista i la mirada personal de protagonistes polítics d'aquell moment històric, així com una anàlisi de la Transició espanyola en clau internacional. S'hi afegeix l'anàlisi acadèmica, de la mà d'historiadors, filòsofs i politòlegs. Els autors són Álvaro Soto, Francesc Torralba, Antoni Segura, Jordi Maluquer, Xavier Casals, Cesáreo Rodríguez, Josefina Cuesta i Jordi Pigem.

Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya

15 de desembre del 2014

8 de desembre del 2014

Refranys de la vinya i el vi al desembre

  • A l'hivern, el millor amic és la carbassa del vi
  • Desembre never ompli botes i graner
  • El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal
  • Nadal en dimarts, pa i vi de totes parts
  • Els Innocents no tenen dents, no tenen pa per a menjar, no tenen vi per a dormir
  • Torrons alacantins, volen vins
  • Menjar raïms per cap d'any porta diners per a tot l'any

6 de desembre del 2014

La UB va acollir les jornades de commemoració del 40è aniversari de la Unió Militar Democràtica

La Facultat de Geografia i Història de la UB va acollir el 2 i 3 de desembre els actes de commemoració del 40è aniversari de la fundació a Barcelona de la Unió Militar Democràtica (UMD), una organització militar clandestina creada al final del franquisme amb l’objectiu de democratitzar les Forces Armades i oposar-se a la dictadura. El Fòrum Milícia i Democràcia (FMD) i la Facultat, promotors de l’acte, han optat per organitzar unes jornades de tipus acadèmic, «d’acord amb la formació universitària dels militars que van fundar la UMD», segons els organitzadors. En l’acte d’inauguració, presidit pel rector de la UB, Dídac Ramírez, van intervenir l’acadèmic, ambaixador i polític Raúl Morodo i l’excap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD), el general José Julio Rodríguez, a més del degà de Geografia i Història, Xavier Roigé, i el president de l’FMD, Luis Otero. Entre els trenta-cinc participants de les jornades hi havia figures notables, com ara el magistrat José Antonio Martín Pallín, el diputat de les Corts Constituents Carlos Sanjuán, i els professors Andreu Mayayo i Josep Sánchez Cervelló. La conferència inaugural va ser impartida pel catedràtic Ángel Viñas. 
Entre els punts de l’ideari de la UMD figuraven la redacció d’una constitució homologable a la de la resta de països occidentals europeus i el restabliment de les llibertats democràtiques i dels drets humans. Els comandaments franquistes van actuar quan van tenir coneixement de l’existència d’aquesta organització, i l’estiu del 1975 van detenir-ne alguns dels dirigents. Els van sentenciar a diversos anys de presó i pèrdua de carrera, de manera que van ser empresonats i exclosos del Reial decret llei sobre amnistia del 1976, així com de la Llei d’amnistia del 1977, aplicada fins i tot a delictes de sang. El 4 d’abril del 2009, el Congrés dels Diputats va aprovar una proposició no de llei en la qual es reconeixia la tasca que la UMD havia exercit durant la transició per afavorir l’arribada de les llibertats a Espanya, i instava el Govern a un reconeixement institucional. El 16 de febrer del 2010, el Ministeri de Defensa lliurava la Creu del Mèrit Militar i la del Mèrit Aeronàutic a catorze antics membres de la Unió Militar Democràtica per «la valentia» que van demostrar en col·laborar «decididament» en el camí cap a la democràcia.
Durant les jornades a Barcelona, es van reunir tant acadèmics com militars que van ser antics membres de la UMD. En la trobada s’homenatjà especialment la figura del professor de la UB, i membre de la UMD, Gabriel Cardona, així com la del fundador i líder de l’organització Juli Busquets, comandant d’Enginyers de l’Estat Major, diputat del PSC i catedràtic de la UAB. A la trobada també hi assistiren ponents internacionals, com la política i acadèmica alemanya Veronika Isenberg, que parlà de la transició espanyola des de la perspectiva alemanya, i l’almirall portuguès Manuel Martins Guerreiro, membre del Consell de la Revolució dels Clavells. 
Pel que fa al documental UMD. Romper el silencio, de Plano Katharsis Producciones, conté entrevistes amb diversos polítics i militars que van ser testimonis de la transició espanyola, com ara Santiago Carrillo, Fernando Álvarez de Miranda o Mário Soares, entre d’altres. 
Amb aquestes jornades es clausura a Barcelona la commemoració de l’aniversari de la UMD, per al qual s’han organitzat altres actes a Sevilla i Madrid.

4 de desembre del 2014

La Mostra Internacional de Films de Dones arriba a Vilafranca

Vilafranca del Penedès acollirà durant tres divendres d'aquest mes de desembre la projecció de quatre films participants a la 22a Mostra Inter- nacional de Films de Dones de Barcelona. Aquesta mostra ha previst enguany un programa d'itineràncies en diferents ciutats per tal de divulgar els films de les cineastes catalanes, amb la col.laboració de la Fundació SGAE i la Diputació de Barcelona.

Concretament les sis ciutats catalanes on es desenvoluparan les projeccions amb la col.laboració dels diferents ajuntaments seran Igualada, Manresa, Montcada i Reixach, Sant Cugat del Vallès, Vic i Vilafranca del Penedès.

A Vilafranca tindran lloc les projeccions del programa "Memòries" amb quatre films dirigits per Mireia Ros, Maria Zafra i Carla Subirana, respectivament. Les projeccions, en col·laboració amb l'Ajuntament de Vilafranca i Cineclub Vilafranca,tindran lloc a la sala Zazie del Teatre Casal (rambla de Nostra Senyora, 35).

El programa "Memòries" busca la reconstrucció del passat i el seu paper en la modulació dels records i l'elaboració de les llegendes familiars. Aquestes són les reflexions en els films que composen aquest programa. Les sessions són gratuïtes i es faran els divendres 5, 12, i 19 de desembre a les 20,15h. En cada passi del film es comptarà amb la presència de la directora del mateix.

La primera projecció serà aquest divendres 5 de desembre amb el film Barcelona, abans que el temps ho esborri, de Mireia Ros (2011). La segona serà divendres 12 de desembre amb la projecció d'El recolector de recuerdos (2011) i Memorias, norias y fábricas de lejia (2011), ambdues de Maria Zafra. La darrera projecció serà divendres 19 de desembre amb el film Nedar (2008), de Carla Subirana.

1 de desembre del 2014

Es farà una campanya de prospecció, localització i anàlisi de restes humanes de la Guerra Civil a la Serra de Riés (Alt Penedès)

El director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig, ha presentat la campanya de prospecció, localització i anàlisi de restes humanes de la Guerra Civil a la Serra de Riés (Alt Penedès) que la Generalitat durà a terme durant l’any 2015.
 
La roda de premsa ha tingut lloc a la seu del Departament de Governació i ha comptat amb l’assistència del president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, Ramon Arnabat; l’alcalde d’Olesa de Bonesvalls, Enric Ases; el diputat David Bonvehí; el director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, Jordi Medallo, i el vocal de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, Joan Trias.
 
Durant la presentació, el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig, ha informat de la voluntat del Govern de desenvolupar cada any una campanya de prospecció, atès que un objectiu bàsic de la política sobre desapareguts i fosses de la Guerra Civil, a més de reparar la memòria de les víctimes i els seus familiars, és satisfer el dret de la societat a conèixer els fets d’aquell període històric, tot contribuint a ampliar-ne la informació disponible.
 
Miquel Puig, que ha recordat la normativa vigent en matèria de desapareguts i fosses comunes de la Guerra Civil, ha explicat que l’actuació de la Generalitat inclou la gestió del Cens de Persones Desaparegudes i el Mapa de Fosses Comunes.
 
Actualment, el Departament de Governació i Relacions Institucionals, competent en polítiques públiques de memòria democràtica, d’acord amb Decret 184/2013, de 25 de juny, planifica una campanya de prospecció, localització i anàlisi de restes humanes de la Guerra Civil a la Serra de Riés, a desenvolupar durant el 2015.

Antecedents
 
El març de 2014, arran d’unes troballes fortuïtes d’ossos humans, la Generalitat va impulsar una excavació d’urgència a la Serra de Riés, en aplicació del Protocol de col·laboració entre el Departament de Governació i Relacions Institucionals i el Departament de Cultura per als casos de troballes de restes humanes i béns mobles associats del període històric de la Guerra Civil i la dictadura franquista.
 
L’actuació va constatar l’existència de dues fosses comunes al torrent dels Albans de la Serra de Riés, de conformitat amb els estudis històrics existents. S’hi van recuperar objectes i ossos corresponents a quatres soldats de la Guerra Civil, que han estat objecte d’anàlisi antropològica per part de professionals experts en la matèria. Tant els treballs de camp com les noves comunicacions de troballes de restes en indrets propers a les dues fosses excavades ratifiquen que és probable que hi hagi més fosses en aquest sector de l’Ordal.
 
Campanya 2015
 
La Generalitat de Catalunya ha decidit completar la intervenció a la Serra de Riés, d’acord amb el criteri del Comitè Tècnic per a la recuperació i la identificació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. També s’ha tingut en compte el context històric, estudiat abastament per l’Institut d’Estudis Penedesencs.
 
En aquest sentit, el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig, ha informat de la constitució d’un equip interdisciplinari amb professionals del camp de l’arqueologia, l’antropologia física i forense i la història contemporània, que assumiran la planificació i execució  del projecte tècnic d’intervenció.
 
L’equip responsable del projecte tècnic, organitzat en grups de treballs específics, desenvoluparà les diverses etapes del projecte (documentació, intervenció sobre el terreny, anàlisi i elaboració de la memòria final), les quals inclouen les tasques següents: realitzar l’anàlisi antropològica i, si és tècnicament possible, la identificació genètica de les restes humanes que s’hi puguin localitzar; garantir que el tractament dels objectes –associats a les restes– que puguin tenir valor arqueològic s’ajusta a la normativa vigent en matèria de patrimoni cultural, i proposar les mesures corresponents a la dignificació i la senyalització de l’espai, així com també elaborar la memòria final del conjunt de l’actuació.       
     
Context històric de les fosses de les Serres de l’Ordal
 
D’acord amb les informacions proporcionades per l’Institut d’Estudis Penedesencs, després de l’ocupació de Vilafranca del Penedès, el 21 de gener de 1939, els republicans intentaren contenir l’avenç franquista a l’Ordal amb la incorporació de la 196 Brigada Mixta. Aquestes tropes foren encerclades en el camí cap al Turó de les Mentides. El radi de localització de fosses abasta els termes municipals de Subirats, Olesa de Bonesvalls i Avinyonet de Penedès.
 
L’Institut d’Estudis Penedesencs considera que a la zona de la Serra de Riés i al Turó de les Mentides existeixen dues fosses comunes, on podria haver-hi entre 15 i 20 cossos, i que a la zona del barranc dels Albans, adjacent, hi hauria dues fosses més, on podria haver-hi entre 7 i 9 cossos. Per tant, en total hi hauria restes d'un màxim de 29 persones (quatre de les quals ja han estat localitzades en les excavacions desenvolupades per la Generalitat el març de 2014).

Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya