dilluns, 24 de novembre de 2014

Propera presentació del llibre sobre Fèlix Janer Bertran, obra de Jaume Baltà Moner

Fèlix Janer i Bertran (1779-1865) era fill d’una família senzilla de ferrers de Vilafranca. Va estudiar Medicina a la Universitat de Cervera i va ocupar diversos càrrecs en centres d’ensenyament superior i en col·legis professionals de Medicina de Cervera, Barcelona i Madrid. El Dr. Janer va esdevenir una referència mèdica a nivell europeu a mitjans del segle XIX, compaginant l’ensenyament i l’aprenentatge continuat.
Va escriure nombrosos tractats mèdics i divulgatius, com per exemple una instrucció per preservar-se del còlera morbo asiàtic, que va provocar una gran mortaldat en diverses ciutats espanyoles l’any 1834. Va ser un dels introductors de l’homeopatia a Catalunya i va tenir un paper destacat en la seva difusió. Va ser membre de totes les institucions científiques de Barcelona (Reial Acadèmia de Barcelona, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres...) i de Madrid (Real Academia de Medicina de Madrid, Real Academia de Historia...).
A més de divulgar el seu coneixement científic com a professor de clínica durant molts anys a Barcelona, va donar a conèixer la seva concepció sobre l’ètica mèdica i sobre la responsabilitat social de la Medicina. En els seus tractats explica com el metge ha de visitar els malalts, pobres i rics; com ha de ser el tracte amb els pacients als hospitals, el comportament dels metges davant les epidèmies i els contagis, etc. Aquest treball, pioner en el segle XIX, fa que encara avui, en els congressos sobre aquesta temàtica mèdica, el seu nom sigui recordat.
Paral·lelament, el Dr. Janer va tenir una vida política i una activitat social ressenyables. Durant la Guerra del Francès va evitar un assalt de l’exèrcit napoleònic a Vilafranca gràcies al seu domini de la llengua francesa i al fet que va oferir assistència mèdica gratuïta en diversos hospitals militars. Va ser triat com a membre de la Junta Provisional de la Província de Catalunya durant el procés revolucionari i va ser escollit diputat a Corts en dues ocasions (1820 i 1840), on va defensar fermament els interessos de Catalunya durant les seves intervencions com a diputat.
Va ser un dels impulsors del periodisme mèdic a Catalunya i de la Gaseta de Catalunya, que es plantejava com a objectiu principal “Il·lustrar al poble traient-lo de les tenebres en què l’han submergit l’error i el fanatisme coberts les més vegades amb el vel de Religió”.
El treball sobre el Dr. Fèlix Janer, a banda de biografiar la seva vida i la seva obra, també ens explica l’entorn polític de l’època. Com molts altres personatges il·lustres d’aquells anys, va lluitar per defensar els interessos de Catalunya; entre ells, el trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona, que es va convertir en una qüestió transcendental per al progrés cultural, científic i econòmic de Catalunya. El Dr. Janer va ser un home molt avançat al seu temps: defensava l’educació i la sanitat per a tothom, per fer una societat més justa, i recomanava als seus alumnes que aprenguessin llengües i que viatgessin a l’estranger, perquè la medicina era una ciència universal.
D’altra banda, el treball també reivindica la figura del Dr. Janer com a representant de la ciència penedesenca del s. XIX, al mateix nivell que altres vilafranquins de renom com Manel Barba i Roca, Xavier Llorens i Barba o Manuel Milà i Fontanals, als quals se’ls reconeix l’aportació feta des de Vilafranca a la cultura catalana.
L’autor d’aquesta biografia i estudi històric és el vilafranquí Jaume Baltà i Moner. Baltà és biòleg de formació i treballa com a documentalista i assessor fiscal. És membre de l’Institut d’Estudis Penedesencs i ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades del sector agrari i a la premsa diària. Jaume Baltà ha estat guardonat amb diversos premis periodístics a Vilafranca del Penedès i distingit amb un dels premis de recerca de la Festa de la Verema de Sant Sadurní d’Anoia l’any 1991. L’estudi sobre el Dr. Fèlix Janer i Bertran va rebre el “Premi a l’edició de recerca històrica Consell Comarcal de l’Alt Penedès 2013”.
En la presentació del llibre, que es farà a la sala d’actes del Consell Comarcal el dijous 27 de novembre, a partir de 2/4 de 8 del vespre, hi participaran també Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs; Josep M. Ustrell, membre de la Reial Acadèmia de Medicina i de la Societat Catalana d’Història de la Medicina; Mercè Durfort, catedràtica de Biologia de la UB i vicepresidenta de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona; Raimon Gusi, conseller comarcal de Cultura, i Francesc Olivella, president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
Nota de premsa del Consell Comarcal de l'Alt Penedès

divendres, 21 de novembre de 2014

Penedès TV es fa ressò de la presentació del llibre Història de la Policia Local de Vilafranca del Penedès

Ràdio Vilafranca i Penedès TV, un cop més atents a l'actualitat vilafranquina, han emès avui divendres a L'Informatiu la notícia de la presentació del llibre "Història de la Policia Local de Vilafranca del Penedès, 1884-2014, i els altres cossos de seguretat municipal", publicat per la regidoria de Seguretat Ciutadana de l'Ajuntament de Vilafranca. 

En el següent enllaç podreu veure la notícia de la presentació del llibre:

dimarts, 18 de novembre de 2014

Penedès TV emet a l'informatiu la notícia del retaule-majòlica de Sant Jocund

El passat divendres 14 de novembre a L'Informatiu de Penedès TV va emetre un reportatge sobre el retaula-majòlica de Sant Jocund que la ceramista Fina Via, de Can Fontanals d'Avinyonet del Penedès, ha realitzat per encàrrec de la Comissió de Sant Jocund. En el següent enllaç es pot veure el reportatge:




diumenge, 16 de novembre de 2014

Invitació a la presentació del llibre "Història de la Policia Local de Vilafranca del Penedès, 1884-2014, i els altres cossos de seguretat municipal"


El proper dijous 20 de novembre, a les 19h, a l'auditori de Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, es presentarà el llibre escrit per Alberto Martín Iglesias i Daniel Sancho París, titulat "Història de la Policia Local de Vilafranca del Penedès, 1884-2014, i els altres cossos de la seguretat municipal".

El llibre repassa tota la història de la policia local de Vilafranca d'ençà la creació del cos el 1884 fins a l'actualitat, i tractant també els altres cossos que al llarg dels segles XIX i XX n'han format part com els agutzils, els serenos i la policia rural. 
Esteu tots convidats a l'acte!
El llibre ha estat publicat per l'Ajuntament de Vilafranca, regidoria de Seguretat Ciutadana i el preu de venda és 12 euros. 

dissabte, 15 de novembre de 2014

Keep calm... trobats a internet! (3)


dissabte, 8 de novembre de 2014

Refranys de la vinya i el vi al novembre

  • Per Tots Sants tots els vins ja són sans
  • El novembre, vi per vendre.
  • Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l'estiuet, fam i fred
  • De la vinya plantada per St. Martí, en surt el millor vi
  • Per Sant Andreu vi ja tindreu
  • Per Sant Andreu el vi novell ja s'ha tornat vell
  • Les vinyes toves, pel novembre les podes
  • Per Sant Martí, castanyes i novell vi
  • Per Sant Martí deixa l'aigua i beu el vi

divendres, 7 de novembre de 2014

Detenen a una persona a Avinyonet per sostreure peces arqueològiques d'un jaciment

Agents Rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural han incrementat en els darrers mesos el control sobre l’ús de detectors de metalls per a la recerca d’elements arqueològics. En els darrers mesos s’han realitzat quatre actuacions a les demarcacions de Lleida i Barcelona.
La primera va ser al jaciment arqueològic del Vilar i de la Grua, al terme municipal d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès); la segona, en uns camps agrícoles de Talarn (Pallars Jussà); la tercera, en una zona forestal de Camarasa (Noguera), i la quarta, en un camp agrícola de Balaguer (Noguera). Aquesta darrera, molt a prop del conjunt arqueològic del Pla d’Almatà, considerada bé cultural d’interès nacional.
En els quatre casos, els Agents Rurals van comissar cautelarment el detector de metalls, les peces arqueològiques obtingudes il·lícitament i l’aixada o piqueta usada per extreure-les. Tot el material comissat s’ha posat a disposició del Departament de Cultura de la Generalitat, perquè determini la gravetat dels fets i el destí dels detectors.
En el cas del detectorista identificat espoliant peces arqueològiques en el jaciment del Vilar i de la Grua, al terme municipal d’Avinyonet del Penedès, atès que la valoració pericial dels objectes extrets sense autorització supera els 400 €, s’ha donat trasllat dels fets a la Secció de Medi Ambient i Urbanisme de la Fiscalia Provincial de Barcelona per un presumpte delicte contra el patrimoni històric.
L’ús dels detectors de metalls per a la recerca d’elements arqueològics és prohibit fora del marc de prospeccions arqueològiques autoritzades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat.
De vedades, els usuaris d’aquests aparells no són conscients que, amb el seu ús, infringeixen la Llei del patrimoni cultural de Catalunya i que poden acabar fins i tot davant del jutge. L’extracció d’objectes arqueològics en zones catalogades com a jaciment pot constituir delicte contra el patrimoni històric, i es castiga amb penes d’1 a 3 anys de presó i multa de 12 a 24 mesos.
Aquestes actuacions s’emmarquen en el conveni que el Departament manté des del  2012 amb el Departament de Cultura amb l’objectiu de reforçar la protecció del patrimoni cultural de Catalunya situat en el medi natural. A més de la vigilància dels béns catalogats i dels jaciments, els Agents Rurals recullen dades de camp per a l’inventari d’elements de patrimoni cultural, com per exemple elements d’obra popular (principalment pous de gel, forns de calç, molins fariners i forns de ceràmica).

Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya