30 de març del 2014

La família Jané Guasch de l'Arboç cedeix documents històrics a la Generalitat sobre el Mossos d'Esquadra

El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, i la família Jané Guasch han signat aquesta tarda un acord per a la cessió de material de gran vàlua per a la preservació de la història del cos de Mossos d’Esquadra.
La documentació facilitada pel senyor Josep Maria Jané i Guasch, procedent de l’Arxiu Arbocenc, consta d’un total de quinze relacions o llistats de persones sospitoses de cadascuna de les Esquadres de Catalunya existents l’any 1855: Esquadra de Torelló, Esquadra de Santa Coloma de Farners, Esquadra de la Seu d’Urgell, Esquadra de Pla de Cabra, Esquadra de Riudoms, Esquadra de Sant Celoni, Esquadra de Solsona, Esquadra de Torres de Segre, Esquadra de Castelló de Farfanya, Esquadra de Móra d’Ebre i Esquadra de Moià.
Aquesta documentació destaca pel seu valor informatiu i documental ja que es tracta d’un exemple únic de la metodologia de treball del cos de les Esquadres de Catalunya (1835-1868), de com fluïa la informació de cadascun dels llocs on estaven destinades les Esquadres fins a la Comandància del cos; de com en aquestes relacions es detallava, mitjançant l’equivalent a les actuals fitxes policials, el nom, les característiques, el modus operandi i els antecedents dels sospitosos habituals dels territoris que abastaven cada una de les diferents Esquadres.
Per aquests motius destaca la importància de l’esmentada documentació des d’un vessant criminològic, atès que es tracta d’un fidel reflex de la delinqüència del nostre territori a mitjan segle XIX que permet fer un estudi acurat sobre la feina policial desenvolupada durant aquell període.
La donació del senyor Guasch destaca pel seu caràcter únic i exclusiu, atès que no s'havia conservat fins ara cap exemple tan detallat i acurat de la tasca policial del cos de Mossos d’Esquadra durant aquest període de la seva història.
El pare dels cessionaris, Josep Maria Jané i Samsó, fou un notable promotor cultural i escriptor arbocenc. Defensor de la cultura i la llengua catalana durant el franquisme, va participar en nombroses activitats vinculades a la conservació cultural del país i a la memòria històrica. La seva contribució el va fer mereixedor de la Creu de Sant Jordi l’any 1995.

26 de març del 2014

La Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú és declarada Bé Cultural d’Interès Nacional

El passat 11 de març de 2014 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovar declarar la Masia d’en Cabanyes Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument històric. Aquesta és la categoria de protecció patrimonial de major rang que atorga el govern de la Generalitat.

El procés es va iniciar el 14 de maig de 1980 quan es va incoar l’expedient de declaració de BCIN per resolució de la Dirección General del Patrimonio Artístico i no va ser fins l’any 2012 que el Consell Comarcal del Garraf i l’Ajuntament  de Vilanova van tornar a liderar el projecte. A la tardor de 2012 es va traslladar aquesta petició al Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, durant la visita al Consell d’alcaldies, el 25 d’octubre de l’any passat.

D’ençà al gener de 2013 s’han produït tots els tràmits que han fet possible que la Masia ahir fos declarada BCIN: lliurament de la documentació tècnica i de la memòria històrica per part del Consell Comarcal del Garraf al Servei de Patrimoni Arquitectònic per tal de redactar l’expedient, i informes per part de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, entre d’altres.

El mes de maig de 2013 es va rebre l’informe favorable del Consell Assessor de la Conselleria de Cultura i l’informe de l’Institut d’Estudis Catalans que presideix Salvador Giner. El Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català destaca la importància de l’edifici (amb una detallada descripció arquitectònica) conjuntament amb el llegat de béns mobles, documents i pintures de la família Cabanyes, representants i impulsors de l’esperit de la Il·lustració. També fa referència a la seva ubicació, descrivint que la relació entre aquest monument i l’espai físic on és situat ha establert un diàleg ambiental, que al llarg del temps ha donat una gran entitat paisatgística, arquitectònica, emblemàtica i cultural a la població de Vilanova i la Geltrú i a la comarca del Garraf. 

Per la seva banda, l’Institut d’Estudis Catalans en el seu informe, fa referència a la idea central que Andrea Palladio volia projectar a les seves vil·les: fusionar la qualitat simbòlica i formal d’un palau urbà amb l’eficiència productiva i econòmica d’una explotació agrícola. L’IEC constata que la Masia d’en Cabanyes fa ressò d’aquesta idea, sintetitzant l’arquitectura solemne i culta d’un casalici senyorial amb constants tipològiques i constructives de les grans masies del país. Des del punt de vista dels valors històrics i culturals, destaquen alguns dels personatges de la nissaga familiar, que van projectar en aquest espai les seves inquietuds intel·lectuals i artístiques, testimoniades pels nombrosos llibres, pintures, mobles i objectes d’alt valor que hi van acumular. 

El procés s’ha acabat aquests darrers mesos amb la voluntat de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya d’elevar aquesta proposta a Consell Executiu del Govern de la Generalitat, que ha estat l’òrgan que l’ha aprovat finalment.

La Masia d’en Cabanyes

Conèixer la Masia d’en Cabanyes té interès, especialment, per l’espectacularitat de la seva edificació. De fet, es considera una de les obres arquitectòniques més singulars i significatives de les construïdes durant el primer període del neoclassicisme català. La Masia va ser edificada el 1798, sobre l’antiga Masia Parellada, per encàrrec de Llorenç de Cabanyes i Fuster, seguint els corrents internacionals que s’emmirallaven en el model de les vil·les pal·ladianes que van marcar una forta influència en l’arquitectura de finals del segle XVIII i començament del XIX.

Ha estat la casa pairal de personatges il·lustres de la literatura i la pintura catalana, d’una família que ha excel·lit en la seva trajectòria cultural i personal.  A més del propietari, hi han viscut Josep Anton de Cabanyes i Ballester, escriptor, poliglota, empresari i col·leccionista i els seus germans: Manuel de Cabanyes i Ballester, llicenciat en dret i, segurament, el poeta més internacional vinculat a la ciutat i Joaquim de Cabanyes i Ballester, militar i pintor reconegut com un dels representants dels paisatgisme català. També hi ha viscut Llorenç de Cabanyes i Olzinelles pintor, escriptor, traductor  i periodista i el seu fill Alexandre de Cabanyes i Marquès, el pintor del mar, la platja, les barques i els pescadors de Vilanova, l’últim dels modernistes, segons la seva pròpia definició.

El llegat Cabanyes no només està conformat per l’edifici i l’entorn de la Masia sinó molt especialment pel patrimoni de béns mobles com pintures, mobiliari, llibres, objectes, manuscrits, documentació, etc., que es troben repartits entre les estances nobles de l’edifici: el saló de la cúpula (o de música), la sala russa, la biblioteca o les cambres dels pintors Manel i Alexandre de Cabanyes.

La pinacoteca de la Masia està formada per 115 peces incloses en el corrent del romanticisme, mitològic, religiós d’escoles bolonyesa, flamenca, italiana i de l’escola del barroc espanyol. Es destaquen obres signades per Martí Alsina, Llorenç de Cabanyes, Alexandre de Cabanyes, Sinibald de Mas o Joaquim Espalter, així com els 12 gravats de Goya, dels quals Rosa Vives, catedràtica de pintura i gravat de la Universitat de Barcelona, va confirmar l’autenticitat a inicis de l’any passat.

També destaquen objectes com el piano clementí, l’arpa de principis de segle XIX, el llit d’estil colonial del poeta Manel de Cabanyes, el braser o el mobiliari provinent de Rússia o la biblioteca amb més de 600 volums: obres romàntiques de Lord Byron, Walter Scott, Víctor Hugo o Ossian, clàssics de la literatura italiana i espanyola, així com diccionaris, llibres de viatges, d’agricultura, tractats de comerç, enciclopèdies, etc.

En aquests darrers anys, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i  el Consell Comarcal del Garraf han  preservat i conservat aquest patrimoni, fent actuacions sobre l’estructura de l’edifici i restaurant algunes peces pictòriques, així com alguns elements del mobiliari.

Diversos usos

En l’actualitat l’edifici acull la seu institucional del Consell Comarcal del Garraf i una part dels seus serveis, situats a la segona planta de l’edifici. La sala de voltes situada a la planta baixa es concep com a espai per a usos diversos, acull la sala de plens de l’ens comarcal i el seu caràcter diàfan permet destinar-la a altres esdeveniments culturals, així com celebracions d’altres activitats públiques i privades, com exposicions, conferències, reunions, seminaris, etc.

La resta de l’edifici està destinat al Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC), espai que dóna a conèixer i posa en valor el llegat de la família i explica de manera entenedora i vivencial el Romanticisme, moviment cultural que va deixar una petjada important a la comarca del Garraf.

Nota de premsa del Consell Comarcal del Garraf

21 de març del 2014

Es localitza un expedient judicial sobre un conflicte entre els administradors de 1876

Continuant amb el procés de revisió dels fons judicials que porten a terme Josep Colomé i Josep Maria Masachs, en la part contenciosa dels Fons Judicials de Primera Instància de Vilafranca del segle XIX, entre altres judicis curiosos, se’n ha localitzat un de Menor Quantia (144 folis) amb el número 19 del 1877, que tracta del conflicte que van tenir els administradors de la Festa Major de Vilafranca de 1876, any  que es celebrava el centenari de la elecció de Sant Fèlix com a patró de Vilafranca.
Segons el que es desprèn del sumari, al cap d’un temps de ser nomenats administradors per l’Ajuntament de Vilafranca, Pau Aixelà, Francesc Juvé, Josep Forment i Francesc Javier Fenollosa, entre ells van sorgir greus discussions, de manera que un es va separar de l’administració i se’n va desentendre i els altres tres, van continuar en la seva tasca d’administració. Com que la festa es va tancar amb dèficit, els que van administrar la festa, van reclamar al que es va separar que pagués la quarta part del dèficit.
En la fase de reclamació i prova, s’aporta per cadascuna de les parts tota la documentació que creuen necessària per sustentar les seves posicions, i per tant, l’expedient judicial ens dóna tota la informació de la Festa Major del 1876, any del centenari del patronatge de Sant Fèlix, tant pel que fa a la seva organització com pel desenvolupament dels actes i liquidació de comptes, indicant el que van cobrar cadascun dels balls i comparses, castells, músics, etc.
Podem trobar-hi la relació de tots els balls populars que van sortir: drac, gegants, moixiganga, figuetaires, pastorets (o Pastorella), Fill Pròdig, cercolets, panderos, cotonines, diables, els bastoners del Pla i els del Vendrell, l’àliga i els xiquets de Valls –que sortien els tres dies de la Festa Major.

En el judici, hi podem trobar la estampa, el programa, i com a prova de que el desacord deuria ser molt gran, també hi ha un exemplar de “El Panadés” del dia vint i set d’agost, vigílies de la Festa Major,on hi ha una carta de l’administrador “dissident” protestant perquè en el programa de la Festa Major que s’ha repartit, ell hi consta com a administrador, quan ell no ha tingut coneixement ni ha participat de la organització dels actes de la Festa Major.

15 de març del 2014

L'exposició "Cellers. Cooperativisme + Modernisme. 1918-1923" a Vinseum


Durant els primers anys del segle xx, el món del vi pateix una crisi sense precedents. Pagesos i propietaris, que al principi s’enfronten, acaben unint forces per sortir-se’n. L’eclosió del cooperativisme, que sacseja l’agricultura catalana, i del modernisme, que impulsa des de la ciutat canvis tècnics i artístics, dóna lloc a la construcció de més d’una trentena de cellers. Són fets a mida i dissenyats per modernitzar el medi rural, però també per reivindicar que el món del vi no tan sols és viu, sinó que té més força que mai.
L’exposició “Cellers: cooperativisme + modernisme” pretén oferir algunes claus per entendre el valor artístic i la singularitat arquitectònica d’aquests cellers, també coneguts com a cellers modernistes o catedrals del vi . S’hi mostren mirades i aproximacions diferents prenent com a fil conductor els arquitectes (especialment Cèsar Martinell, que va projectar més de la meitat d’aquests edificis) i les persones que els van viure o que encara els viuen: els pagesos que es van hipotecar per tirar endavant un projecte col·lectiu i els cooperativistes actuals que mantenen el compromís i l’orgull que van fer possibles aquests gegants arquitectònics. Tot plegat, amb l’objectiu de convertir la visita en una vivència a partir de diverses perspectives fragmentades dels cellers: la històrica, l’arquitectònica, la relacionada amb els personatges que han format part o encara formen part de la seva història, etc.
La mostra també convida a redescobrir els cellers que encara avui dominen el paisatge de molts pobles de Catalunya.


Del 15 de març al 22 de juny
Lloc: Capella de Sant Pelegrí de Vinseum
Horaris d’accés:
Dv: de 16 a 19h
Ds: de 10 a 14h i de 16 a 19h
Dg: de 10 a 14h
Accés lliure

Inauguració: dissabte 15 de març a les 19h
Organitza: VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya
Exposició produïda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social "La Caixa"

12 de març del 2014

Operación Palace. Comunicat de l'Associació d'Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya

El passat diumenge, el programa “Salvados”, conduit per Jordi Évole, va emetre “Operación Palace”, un fals documental on es feia creure que el 23F havia estat un muntatge.
Al final del programa, es comentava que no ha havia estat possible accedir a la documentació original del sumari perquè “ el Tribunal Supremo no autoriza la consulta del sumario del juicio hasta que hayan transcurrido 25 años desde la muerte de los procesados o 50 años desde el golpe”. Com a professionals responsables de l’exercici del dret d’accés als documents dipositats en arxius, des de l’Associació d’Arxivers·Gestors de Documents de Catalunya hem volgut verificar l’adequació a Llei de la resposta del Tribunal Suprem.
Efectivament, l’article 57 de la Llei 16/1985 del Patrimoni Històric Espanyol diu que els documents que continguin dades personals de caràcter processal no podran ser públicament consultats si les persones afectades no donen el seu consentiment (que ha de demanar l’Administració que rep la petició de consulta), o fins que hagin passat 25 anys de la data de la mort d’aquestes persones o, si aquesta data no és coneguda, 50 anys des de la data dels documents. La documentació judicial es considera, segons l’article 49.2 de la mateixa Llei, patrimoni històric (documental) des del mateix moment en què es crea o rep. Fins aquí, res a dir.
La nova Llei 19/2013 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que acaba d’aprovar el Govern espanyol, ofereix per altra banda una alternativa a aquesta limitació de l’accés, quan especifica que, malgrat sigui d’aplicació el que diu la Llei del Patrimoni Històric (art. 15.3.a de la 19/2013), l’Administració que té els documents pot dissociar o ocultar parcialment les dades personals per tal de permetre que la resta d’informació sigui consultable (per exemple, la informació relativa a les proves materials).
Pel que fa al procediment, totes les resolucions denegatòries han de ser motivades i aquesta motivació ha d’indicar clarament quin supòsit s’ha aplicat per denegar l’accés, supòsit que ha d’estar recollit en una norma amb rang de Llei. En aquest cas, el Tribunal Suprem hauria d’haver explicat en quin supòsit es basa per denegar l’accés: es pot comprometre l’honor i la intimitat de les persones participants en el sumari? Es pot posar en perill la seva seguretat personal? Afecta això només les dades dels processats, o de totes les persones que apareixen en el sumari (declarants, testimonis, jutges, etc.)? Es va intentar recollir el consentiment de les persones afectades? Qui denega l’accés, tot això, ho ha d’explicar i fonamentar amb referències a la Llei que ho justifica.
Contra una resolució que denegui l’accés a documents de l’Administració es pot presentar una reclamació davant el Consejo de Transparencia y Buen Gobierno , un òrgan creat per la nova Llei 19/2013 que decideix sobre les peticions d’accés denegades (article 24). Aquest òrgan comunica al Defensor del Pueblo les resolucions que dicta sobre aquestes peticions denegades, i a més les seves resolucions es fan públiques en format electrònic. Per tant, tothom sap què s’ha demanat, qui ho ha denegat i perquè, i també què n’ha dictaminat el Consejo de Transparencia y Buen Gobierno .
Des de l’Associació d’Arxivers·Gestors de Documents de Catalunya estem especialment sensibilitzats amb la forma com les nostres Administracions dificulten l’accés a la informació per part dels ciutadans i ciutadanes, sobretot ara que tots estan elaborant Lleis de transparència que, en realitat, ho són molt poc. Per aquest motiu volem expressar el nostre suport en la tasca d’investigació de programes com “Salvados” i ens posem a la seva disposició per si necessiten ajuda tècnica per aconseguir aquestes o d’altres fonts d’informació en arxius públics o privats.

Associació d’Arxivers·Gestors de Documents de Catalunya

8 de març del 2014

Refranys de la vinya i el vi al març

  • Abans de Sant Josep, no podis un cep
  • Abans de Sant Josep ni trascolis el vi ni podis el cep
  • Per Sant Josep borrons al cep
  • Per Sant Josep plora el cep
  • Per Sant Josep el brot al cep
  • Cava el cep al març, que després ja és tard
  • Si no podes pel març, ja no veremaràs
  • Si no treballes la vinya pel març, poc vi beuràs
  • Trons en març, el vi a bassals