dijous, 30 de gener de 2014

El nou article del Cargol: 75 anys del final de la guerra civil a Vilafranca

En el número de la revista El Cargol es publica a la secció El Racó de la història un article sobre el final de la guerra civil espanyola a Vilafranca del Penedès, amb motiu del 75è aniversari del conflicte bèlic a la nostra ciutat.
Espero que sigui del vostre interés!

dimecres, 22 de gener de 2014

Nova proposta cultural: Cercavila dels grallers dels Xicots fins al monument a Sant Ra[i]mon de Penyafort

Aquest diumenge, dins dels actes de les Festes de Sant Raimon, es farà una cercavila de gralles i una ofrena a l’estàtua de Sant Raimon de Penyafort.
A les 12 del migdia, des de Cal Noi Noi a la plaça Milà i Fontanals, sortirà una cercavila amb l’Escola de grallers i tabalers dels Xicots de Vilafranca. En arribar a la plaça de Sant Joan farà l’acte d’ofrena. Davant l’estàtua del sant, l’historiador Daniel Sancho farà una introducció a la figura del patró vilafranquí. El grallers interpretaran el Toc de Castell i es farà l’ofrena. A posteriori es repartiran les “mides” de Sant Raimon, unes cintes amb la senyera catalana amb l’inscripció de l’acte.
L’acte servirà com a estrena de diversos membres de l’Escola de Grallers dels Xicots de Vilafranca. Des de la seva reactivació, l’any passat, han anat sortint nous components de forma esglaonada i actualment formen el grup un total de quinze persones. Diumenge serà el debut d’alguns d’ells i l’estrena en cercavila de tota la formació.
Aquest acte serveix per commemorar el mateix que van fer fa trenta anys, en la primera etapa de l’Escola de grallers dels Xicots de Vilafranca. La voluntat és de fer-lo cada any i que pugui arrelar com una tradició local, amb la participació de més grups i entitats.

Esperem que aquesta proposta esdevingui tradició. Felicitats als Xicots de Vilafranca i a la seva Escola de Grallers per la proposta!

dimarts, 21 de gener de 2014

Foto denúncia: el pitjor lloc per aparcar maquinària

Estem ja habituats a veure aparcat entre la plaça de Santa Maria i la plaça del Campanar cistelles elevadores que serveixen per arreglar façanes, per penjar i despenjar llums de Nadal, etcètera, que fan servir diferents empreses de Vilafranca. Algú els hi deu indicar que les han d'aparcar allà. 
Fer-ho és un atemptat contra el patrimoni històric i artístic vilafranquí i, més concretament, contra la basílica parroquial de Santa Maria. Just al darrera de la màquina es localitza un dels elements històrics més importants de la ciutat: les creus de consagració de l'església de Santa Maria, que daten del 1485. 
Ningú es pot enorgullir del patrimoni històric de Vilafranca si la cistella està davant de les creus, així com tampoc es pot permetre, ara que sembla que la basílica de Santa Maria serà Bé Cultural d'Interés Nacional (BCIN), que s'hi aparqui. Escolto moltes vegades parlar del futur turístic de Vilafranca, dels turistes i dels visitants. 

dissabte, 18 de gener de 2014

La UB posa en marxa un programa d’apadrinament per restaurar les joies de la seva biblioteca

Convertir-se en padrí de la primera edició del Dialogo sopra i due massimi sistemi del mondo,de Galileu Galilei (1632), o de Los trabajos de Persiles y Sigismundade Miguel de Cervantes (1617), i ajudar a finançar els treballs de neteja, restauració, enquadernació i posterior digitalització d’aquestes i altres obres, ja és possible gràcies a la posada en marxa d’un programa de mecenatge impulsat des del fons bibliogràfic de reserva del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona.
La iniciativa, anomenada Apadrina un document, que de moment ha tingut molt bona acollida, es va presentar ahir dimecres, 15 de gener, a l'Edifici Històric. 
L'equip de govern de la UB ja ha apadrinat una de les obres, concretament el Systema Cosmicum, de Galileu Galilei (1699). Alguns dels membres del Consell de Notables d’Alumni UB, que també van assistir a l’acte, han pres igualment part activa en el programa i han manifestat la seva voluntat d’apadrinar un llibre. Així, la família Trias de Bes ha apadrinat el Dialogo sopra i due massimi sistemi del mondo, de Galileu Galilei (1632); Jordi Portabella, regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, ha apadrinat el manuscrit de principis del segle XV Cercapou, de Francesc Eiximenis, i el xef Joan Roca és padrí del Libro del arte de cozina  (1609), de Diego Granado. També s’han afegit al projecte empreses com ara FIATC Mútua d’Assegurances, que ha apadrinat el treball Dendrographias (1662), del naturalista polonès Jan Jonston.
La Universitat de Barcelona té una de les col·leccions més valuoses de manuscrits i incunables d’Espanya, amb més de 3.100 exemplars (2.178 manuscrits i 975 incunables), als quals s’han d’afegir 150.000 volums impresos entre el segle XVI i el 1820. Tal com explica la responsable acadèmica del fons, la Dra. Carina Rey, «algunes són peces úniques i necessiten molta dedicació; s’hi ha d’anar invertint sempre perquè són documents molt sensibles a la humitat, els fongs i els petits insectes del paper».
Alguns dels manuscrits del fons de reserva tenen més de mil anys i el cost de les tasques de restauració de les obres oscil·len entre els 500 i els 2.400 euros, depenent de l’estat de conservació de cadascuna.
Els mecenes poden fer les seves aportacions a títol individual o col·lectiu, i poden optar per finançar la restauració total de l’exemplar o només una part (a partir de 50 euros). A canvi de la donació, els padrins rebran una còpia digital de l’obra apadrinada (en el cas que l’aportació sigui superior a 100 euros) i apareixerà el seu nom (o el de la persona que vulguin) a la fitxa del catàleg corresponent a la peça en qüestió.
En una primera fase del projecte, la Universitat s’ha fixat el propòsit de rehabilitar un centenar d’obres. Els treballs els durà a terme el personal del CRAI Biblioteca de Reserva i, si la selecció té una bona acollida, se seleccionarà una segona remesa de llibres. El criteri que s’ha emprat per escollir el primer centenar de títols candidats a l’apadrinament ha estat la varietat del fons, de manera que entre les obres que es poden escollir hi ha des de bíblies fins a tractats de física, passant per atles il·lustrats i fins i tot alguna novel·la. Segons Carina Rey, «es pretén oferir un ventall ampli de possibilitats perquè cadascú pugui triar d’acord amb els seus gustos».
 
Algunes de les obres que es poden apadrinar
Degli habiti antichi, et moderni di diuerse parti del mondo libri dve, fatti da Cesare Vecellio & con discorsi da lui dichiarati. Venècia, 1590
Catàleg d’indumentària amb dibuixos de Cesare Vecellio, nebot del pintor Ticià, i gravats en fusta de l’alemany Christopher Krieger. Conté 420 il·lustracions de vestits, la primera part dedicada a Europa, on s’inclou l’imperi turc, i una segona part molt més breu dedicada a l’Àfrica i l’Àsia. Cada personatge està representat amb la il·lustració acompanyada d’un text descriptiu. D’aquesta primera edició, només se’n coneix a Espanya un altre exemplar a la Biblioteca Capitular de la catedral de Pamplona. Se’n van fer dues edicions més, una el 1598 i la següent el 1664, encara que es van seguir utilitzant les mateixes planxes xilogràfiques. El cost total de la proposta de restauració és de 1.331 euros.

Hernán Cortés, Historia de Nueva-España. Mèxic, 1770
Es tracta d’una primera edició feta a Mèxic de la correspondència que Hernán Cortés va enviar a l’emperador Carles V durant la seva expedició a  Nova-Espanya. Les cartes descriuen no només els nous pobles i llocs conquerits sinó també els seus costums i tradicions. Edició a cura de l’arquebisbe de Mèxic Francisco Antonio Lorenzana. La portada està impresa a dues tintes amb un gravat al·legòric calcogràfic que representa el continent americà.
El text va acompanyat de nombroses làmines on apareixen detallats els tributs pagats a Moctezuma, a més d’una magnífica reproducció del Gran Temple de Mèxic, un gravat dels mesos de l’any mexicà  i dos mapes plegats que mostren les rutes d’Hernán Cortés i les costes d’Amèrica Central. El cost total de la proposta de restauració és de 1.625 euros.

Trobareu més informació del projecte a la pàgina Apadrina un document.

dimecres, 8 de gener de 2014

Refranys de la vinya i el vi al gener

Un cop al mes hi haurà una entrada al blog amb refranys de la vinya i el vi amb referències a aquell mes. Avui comencem amb els refranys del mes de gener:
  • La pluja de gener fa ric al vinyater
  • Llaura per gener i hauràs d'engrandir el celler
  • Poda al gener i llaura al febrer
  • Aigua de gener, gerres i graner
  • Va dir Sant Antoni que Déu va fer el vi, i la borratxera el dimoni
  • Si l'amo em poda al gener i em llaura al febrer, vergonya serà si no li omplo el celler
  • Si gela per Sant Sebastià, el vi al cep se'n va
  • L'aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el vi al celler i el gra al graner
  • Pluja pel gener, blat a la sitja, i vi al celler
  • Per Sant Macià, les parres a podar
  • Per Sant Vicenç entra el sol pels torrents, allà on no toca, ni vinya ni casa es pot plantar