Fèlix Janer i Bertran (1779-1865) era fill d’una família senzilla de ferrers de Vilafranca. Va estudiar Medicina a la Universitat de Cervera i va ocupar diversos càrrecs en centres d’ensenyament superior i en col·legis professionals de Medicina de Cervera, Barcelona i Madrid. El Dr. Janer va esdevenir una referència mèdica a nivell europeu a mitjans del segle XIX, compaginant l’ensenyament i l’aprenentatge continuat.
Va escriure nombrosos tractats mèdics i divulgatius, com per exemple una instrucció per preservar-se del còlera morbo asiàtic, que va provocar una gran mortaldat en diverses ciutats espanyoles l’any 1834. Va ser un dels introductors de l’homeopatia a Catalunya i va tenir un paper destacat en la seva difusió. Va ser membre de totes les institucions científiques de Barcelona (Reial Acadèmia de Barcelona, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres...) i de Madrid (Real Academia de Medicina de Madrid, Real Academia de Historia...).
A més de divulgar el seu coneixement científic com a professor de clínica durant molts anys a Barcelona, va donar a conèixer la seva concepció sobre l’ètica mèdica i sobre la responsabilitat social de la Medicina. En els seus tractats explica com el metge ha de visitar els malalts, pobres i rics; com ha de ser el tracte amb els pacients als hospitals, el comportament dels metges davant les epidèmies i els contagis, etc. Aquest treball, pioner en el segle XIX, fa que encara avui, en els congressos sobre aquesta temàtica mèdica, el seu nom sigui recordat.
Paral·lelament, el Dr. Janer va tenir una vida política i una activitat social ressenyables. Durant la Guerra del Francès va evitar un assalt de l’exèrcit napoleònic a Vilafranca gràcies al seu domini de la llengua francesa i al fet que va oferir assistència mèdica gratuïta en diversos hospitals militars. Va ser triat com a membre de la Junta Provisional de la Província de Catalunya durant el procés revolucionari i va ser escollit diputat a Corts en dues ocasions (1820 i 1840), on va defensar fermament els interessos de Catalunya durant les seves intervencions com a diputat.
Va ser un dels impulsors del periodisme mèdic a Catalunya i de la Gaseta de Catalunya, que es plantejava com a objectiu principal “Il·lustrar al poble traient-lo de les tenebres en què l’han submergit l’error i el fanatisme coberts les més vegades amb el vel de Religió”.
El treball sobre el Dr. Fèlix Janer, a banda de biografiar la seva vida i la seva obra, també ens explica l’entorn polític de l’època. Com molts altres personatges il·lustres d’aquells anys, va lluitar per defensar els interessos de Catalunya; entre ells, el trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona, que es va convertir en una qüestió transcendental per al progrés cultural, científic i econòmic de Catalunya. El Dr. Janer va ser un home molt avançat al seu temps: defensava l’educació i la sanitat per a tothom, per fer una societat més justa, i recomanava als seus alumnes que aprenguessin llengües i que viatgessin a l’estranger, perquè la medicina era una ciència universal.
D’altra banda, el treball també reivindica la figura del Dr. Janer com a representant de la ciència penedesenca del s. XIX, al mateix nivell que altres vilafranquins de renom com Manel Barba i Roca, Xavier Llorens i Barba o Manuel Milà i Fontanals, als quals se’ls reconeix l’aportació feta des de Vilafranca a la cultura catalana.
L’autor d’aquesta biografia i estudi històric és el vilafranquí Jaume Baltà i Moner. Baltà és biòleg de formació i treballa com a documentalista i assessor fiscal. És membre de l’Institut d’Estudis Penedesencs i ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades del sector agrari i a la premsa diària. Jaume Baltà ha estat guardonat amb diversos premis periodístics a Vilafranca del Penedès i distingit amb un dels premis de recerca de la Festa de la Verema de Sant Sadurní d’Anoia l’any 1991. L’estudi sobre el Dr. Fèlix Janer i Bertran va rebre el “Premi a l’edició de recerca històrica Consell Comarcal de l’Alt Penedès 2013”.
En la presentació del llibre, que es farà a la sala d’actes del Consell Comarcal el dijous 27 de novembre, a partir de 2/4 de 8 del vespre, hi participaran també Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs; Josep M. Ustrell, membre de la Reial Acadèmia de Medicina i de la Societat Catalana d’Història de la Medicina; Mercè Durfort, catedràtica de Biologia de la UB i vicepresidenta de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona; Raimon Gusi, conseller comarcal de Cultura, i Francesc Olivella, president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
Nota de premsa del Consell Comarcal de l'Alt Penedès