diumenge, 29 de desembre de 2013

Platalech, 25 anys, fins el 12 de gener a la capella de Sant Joan de Vilafranca

L'exposició organitzada pel Servei de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca i comissariada pel mateix artista, Fèlix Plantalech, pretén ser una mostra pel recorregut pictòric d'aquest reconegut artista vilafranquí nascut l'any 1950, que va fer la seva primera exposició individual justament a la mateixa Capella de Sant Joan, l'any 1987. 
Aquests més de vint-i-cinc anys dedicats a la creació pictòrica són els que els visitants a l'exposició podran percebre en les més de quinze peces, la meitat d'elles de gran format, que ocuparan de nou l'espai de la Capella. Les peces, totes elles realitzades amb acrílic, han estat escollides sota el criteri de mostrar el diferents períodes que l'artista ha anat travessant a través de la seva dilatada trajectòria iniciada el 1987. En aquella ocasió el pintor presentava a la Capella de Sant Joan obres de gran format inspirades en textos del gran escriptor italià Italo Calvino i l'exposició duia per nom Memòria d'Ipàzia. D'aleshores ençà tot un recorregut de més de vint-i-cinc anys de perseverança en això que el mateix Fèlix Plantalech defineix com a ART: Amor, Reflexió i Treball. Un amor, una reflexió i un treball que l'han portat a conquerir un llenguatge artístic personal i únic i que l'han fet mereixedor de premis i reconeixements arreu de l'estat. Més de vint-i-cinc anys homenatjant amb la seva obra la terra i la poètica de la terra treballada per l'home, conreant teles amb colors d'una austeritat inconfusible i creant nous paisatges per a la mirada. Aquest serà el recorregut que, a tall d'homenatge pel llarg camí transcorregut, podrem fer de nou a la Capella de Sant Joan, vint-i-cinc anys després. En aquest recorregut s'hi mostra l'evolució artística des de la seva primera exposició, Memòria d'Ipàzia, fins a obres d'aquest darrer any 2013. En aquest sentit, les obres transmeten uns inicis amb moltes referències i influències d' altres artistes fins arribar a trobar un llenguatge molt més personal i singular. 
 Val a dir també que, amb motiu d'aquesta exposició, Fèlix Plantalech ha realitzat un pòster que es podrà adquirir a la mateixa capella de Sant Joan al preu de 2€. 
 Els horaris de visita de l'exposició són de dimecres a divendres de 17 a 20h, dissabtes de 18 a 20h i diumenges i festius de 12 a 14h i de 18 a 20h. Els dies 25 de desembre i 1 de gener la capella romandrà tancada al públic.

dissabte, 28 de desembre de 2013

L'origen de Les Clotes és anterior a Vilafranca

Fa unes setmanes vaig localitzar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) un plec de documents en pergamí on es demostra la importància de Les Clotes des del període visigòtic. Entre el plec de documents cal destacar-ne un parell d'importància. 
El primer, que situa Les Clotes com enclau important en el segle VIIè després de Crist. Segons aquest document Les Clotes seria un espai d'importància comercial i política on residiria habitualment el bisbe de Barcelona "per estar més a prop dels fidels". Per tant, Les Clotes és anterior a Vilafranca.
En el segon document, del segle XII, es continua parlant de Les Clotes i del desig del Comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, d'establir un gran palau perquè "El Palau Comtal, el Saló del Tinell i la capella de Santa Àgueda s'han quedat petites". De fet, sembla indicar que l'edifici es va començar a construir però que l'enllaç del Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina d'Aragó Peronella, va aturar les obres.
Aquestes troballes a l'Arxiu de la Corona d'Aragó posen de manifest l'equivocació de molts historiadors vilafranquins que han afirmat que Les Clotes era un lloc on no s'hi podia viure perquè la paraula "clotes" podia ser zona d'aiguamolls. Potser la "famosa" Torre Dela estava situada a Les Clotes? Els arqueòlegs anaven equivocats? Segons hem pogut saber és que en la zona de l'edifici de la Virben, a la plaça de la Verema, van aparèixer unes petites estructures antigues però que, aleshores, no van fer cas. 

ATENCIÓ: AQUESTA NOTÍCIA ÉS UNA INNOCENTADA. ESTÀ PUBLICADA EL 28 DE DESEMBRE DE 2013

divendres, 27 de desembre de 2013

Fa 85 anys que la sort va caure a Vilafranca

Imatge extreta del llibre
del Centenari del Casal (amb permís de l'entitat)
"Fa 85 anys que la sort va caure a Vilafranca" és el títol de l'article d'aquest mes de desembre de la secció "El Racó de la història" del setmanari altpenedesenc El Cargol. El podeu llegir en paper i també a: 

Salutacions!

divendres, 13 de desembre de 2013

Petita mostra d'obsidianes al Vinseum

Fins el 12 de gener de 2014, al vestíbul d'accés a l'auditori de Vinseum, es pot veure l'exposició "Coincidències Insòlites.Vidres negres del Neolític. D’on vénen?", organitzat pel Museu d'Història de Sabadell, el Museu de Gavà, Vinseum, la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i el CSIC-Institució Milà i Fontanals de Barcelona.
Museus en xarxa, coincidències insòlites és una activitat de la Xarxa de Museus Locals. Els museus participants posen en diàleg peces dels seus fons que impliquen una relació simbòlica, estètica o conceptual. A Vidres negres del Neolític. D’on vénen? es reflexiona sobre l’obsidiana, un vidre natural, brillant, de color negre, gris o verd fosc, d’origen volcànic. En el neolític, fa més de 6.000 anys, va ser molt valorat i a bona part de la Mediterrània es feia servir per fabricar eines de tall. Les úniques peces d’aquest tipus que es coneixen a tota la Península Ibèrica es troben a Catalunya, són custodiades per tres museus: el Museu d’Història de Sabadell; el Museu de Gavà i VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Un equip interdisciplinari d’arqueòlegs, geòlegs i tècnics de museus les ha estudiades i ha determinat qüestions com ara la font d’origen de la matèria primera, la forma com es van modificar o les feines per a les quals van ser usades.

dilluns, 2 de desembre de 2013

Acte d'Homenatge a l'Antoni Massanell Esclassans

El passat divendres 29 de novembre de 2013 va tenir lloc l'homenatge a l'Antoni Massanell Esclassans el dia que s'esqueia el 20è aniversari del seu traspàs. L'acte va consistir en una conferència, amb un to emotiu, pronunciada per Joan Solé Bordes, deixeble i amic personal de Massanell. L'homenatge va ser organitzat per l'Institut d'Estudis  Penedesencs i va comptar amb la col·laboració de l'Arxiu Eclesiàstic de Vilafranca del Penedès (AEVP) i de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP). 
L'Arxiu Eclesiàstic va col·laborar amb l'exposició d'una mostra de llibres escrits per Antoni Massanell i que formen part del fons bibliogràfic parroquial i del fons bibliogràfic Mn. Ferran Bueno Ferrer. Igualment, l'Arxiu Eclesiàstic va oferir la sala parroquial mossèn Joan Vinyeta per poder realitzar l'acte. Més de seixanta persones van assistir a l'acte.
Cal recordar que Massanell va ser arxiver de l'antic Arxiu Parroquial de Santa Maria i molts dels seus treballs històrics estan basats en documentació procedent d'aquest arxiu.