30 d’abril del 2012

L'Institut d'Estudis Penedesencs celebra el 35è aniversari amb el repte de la renovació generacional

Vilafranca del Penedès (ACN).- L'Institut d'Estudis Penedesencs celebra aquest 2012 els 35 anys de la seva fundació. L'entitat cultural d'estudis històrics de les comarques del Garraf, l'Alt Penedès i el Baix Penedès ha valorat positivament la contínua renovació generacional que queda palesa amb la creació de noves seccions de l'entitat, com ara la de Tecnologies de la Informació i la Comunicació o la d'Història de l'Art, el que vol dir que "ha sabut adaptar-se", ha explicat el president, Ramon Arnabat. L'associació compta amb 800 socis, un nombre que es manté gràcies a la incorporació de nous estudiosos sobre el territori. Mantenir-los seria el gran repte que s'hauria de consolidar tres dècades i mitja després.
L'IEP també es posa un altre objectius per acabar d'encarar amb força la nova etapa: continuar amb les activitats de recerca per ser un referent cultural. "Volem ser l'Institut d'Estudis Catalans al territori, per poder participar i opinar sobre les activitats culturals que es fan, a banda de crear els nostres propis esdeveniments", ha explicat Arnabat.
El 15 de maig del 1977 es va fundar l'Institut d'Estudis Penedesencs, per això, el 6 de maig d'enguany faran l'acte de celebració del 35è aniversari. L'entitat farà una trobada a Olèrdola (Alt Penedès), on la responsable del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Olèrdola, Núria Molist, explicarà les últimes descobertes que s'han fet al museu. Posteriorment visitaran la capella del Sant Sepulcre, una capella romànica singular, única al Penedès, datada de l'any 1058. La celebració del dia 6 finalitzarà amb un dinar on s'homenatjarà als fundadors i els diferents presidents de l'entitat

Trobada d'historiadors
L'IEP ha organitzat la III Trobada d'Historiadors Penedesencs per al 5 de maig a Cubelles, on diversos experts parlaran de les recreacions històriques, "una manera diferent de difondre la història", ha dit el responsable de la secció d'Història de l'IEP, Daniel Sancho.
A la trobada hi participaran experts i professionals que s'hi dediquen a fer aquest tipus de recreacions de la història per explicar de forma més fàcil com eren i vivien els avantpassats penedesencs.

Cultura al Penedès
L'IEP també ha anunciat la temàtica sobre la qual versaran les XXIII Jornades d'Estudis Penedesencs. La cultura serà la protagonista, analitzada des de tots els seus àmbits. Al llarg de diversos dies, a l'octubre i el novembre d'aquest any, l'IEP voldria posar sobre la taula el passat, el present i el futur de la cultura per aconseguir establir cap a on va aquest sector.
El president de l'IEP ha insistit en que cal reflexionar sobre el futur, com per exemple si cultura ha de ser un motor econòmic, relacionat amb el turisme i com explotar-lo.

26 d’abril del 2012

La misteriosa mort d'un rellotger francès a la Vilafranca de 1751

En aquest mes d'abril, l'article que publico a les pàgines del Cargol, en la seccíó del Racó de la història, podreu llegir la misteriosa mort d'un rellotger francès a Vilafranca del Penedès el 1751. El rellotger anava a Madrid... però a què?

llegeix l'article a la web del Cargol: www.elcargol.com

Julià Padró Manent, supervivent del Titànic, no era olerdolenc

Notícia d'interès publicada avui, 26 d'abril, al setmanari El Cargol:

Julià Padró Manent, supervivent del Titànic, no era olerdolenc

El supervivent del vaixell Titànic, Julià Padró Manent, era procedent de Lliçà d'Amunt i no d'Olèrdola, tal com han afirmat erròniament alguns mitjans de comunicació nacionals com comarcals.

L'historiador Daniel Sancho, col·laborador d'aquest setmanari, va localitzar diferents articles sobre la procedència lliçanenca de Padró. Segons el periòdic El 9 Nou de Granollers, Padró era nascut a la masia de Can Tiret de Lliçà d'Amunt i la seva neboda política, Laia Duran, de 96 anys, recorda que quan retornava a Lliçà: “Del Titanic no en volia parlar mai”. La Vanguardia, en un article publicat el 14 d'abril de 1998, citava la procedència correcta del Julià Padró, de Lliçà d'Amunt, i publicava uns fragments de la seva experiència a bord del Titànic que havia relatat al periòdic “La Discusión” quinze dies després d'haver ocorregut la tragèdia. Sancho ha pogut comprovar en el registre civil d'Olèrdola que Julià Padró no hi és inscrit el seu naixement.

16 d’abril del 2012

El retaule de Sant Jordi de l'església de Sant Francesc de Vilafranca a l'exposició temporal del MNAC Catalunya 1400

Aquesta és la primera gran exposició sobre un dels cicles més creatius de la història de l’art català, situat al voltant del segle xv. Coincideix amb l’etapa de l’art europeu coneguda com el «gòtic internacional», fruit d’un intercanvi i una convergència de tradicions diverses i que s’identifica amb un mecenatge aristocràtic o cortesà, d’esperit retrospectiu i de tendència esteticista.
A partir de grans obres mestres dels artistes catalans més rellevants de tots els temps, com ara Lluís Borrassà, Rafael Destorrents, Pere Joan o Bernat Martorell, l’exposició, entre altres temes, mostra la renovació de la miniatura; presenta el retaule com a expressió distintiva de la pintura catalana; deixa constància de la importància de l’arribada d’artistes europeus a Catalunya amb el consegüent afrancesament de la cultura catalana, i fa un panorama de la pluralitat de centres de creació artística.
Catalunya 1400. El Gòtic Internacional reuneix les quatre taules amb escenes narratives del Retaule de sant Jordi de Bernat Martorell, avui al Louvre, segurament procedent de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, així com altres retaules complets de Lluís Borrassà -en retaule de l'església de Sant Francesc de Vilafranca-, Joan Mates, el mateix Martorell o Jaume Ferrer.
També s’exposaran els dos principals monuments de la miniatura gòtica catalana, un tipus d’obres que molt rarament és accessible al gran públic: el cèlebre Missal de santa Eulàlia de Rafael Destorrents –que des de fa molts anys no havia sortit de la catedral de Barcelona– i el Saltiri i llibre d’Hores de Bernat Martorell, conservat a l’Arxiu Històric dela Ciutat de Barcelona.
L’exposició inclou alhora una mostra molt selectiva d’escultura, objectes d’orfebreria i brodats, entre els quals destaca el frontal i una de les dalmàtiques del tern de sant Jordi, de la capella de Sant Jordi del Palau Generalitat.
Cal destacar que es presenten alguns dels descobriments que els conservadors d’art gòtic del MNAC han fet recentment, tot prolongant aquesta línia d’investigació i reinterpretació que culmina un important cicle de recerca d’un dels moments més creatius de l’art català

3 d’abril del 2012

Exposició d'un diorama del Calvari a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca

L'Associació de Pessebristes de Vilafranca recupera aquesta Setmana Santa un diorama de Calvari que es podrà veure a la Basílica de Santa Maria. Tot i que tan sols es tracta de l'exhibició d'un únic diorama, aquesta acció simbolitza la recuperació d'una tradició pessebrista amb la representació d'escenes de la Passió de Jesucrist, i que a Vilafranca es va poder veure per darrera vegada l'any 1962.
El diorama que s'exposa aquesta Setmana Santa és el quadre de la Crucifixió de Jesucrist, amb un diorama obra de Gabriel Majem i amb figures de l'escultor pessebrista Martí Castells i Martí. El diorama es podrà veure en els horaris d'obertura de la Basílica.