dissabte, 25 de desembre de 2010

Al Racó de la història: La nevada de 1962

Fa 48 anys a Vilafranca va caure una nevada monumental. Ho podràs llegir a la revista El Cargol.
http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

T'ho penses perdre?

divendres, 24 de desembre de 2010

Del Culebrot del Centre d'Interpretació del Cava (II)

Nota de premsa de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia en relació al conflicte per a la construcció del Centre d'Interpretació del Cava de Sant Sadurní d'Anoia:

El ple de l’Ajuntament de Sant Sadurní va aprovar per unanimitat aquest dimecres resoldre de mutu acord amb l’empresa Lunatus el contracte per a la redacció del projecte museològic i museogràfic de conversió de la Fassina de can Guineu en Centre d’Interpretació del Cava, així com per a l’execució de la primera fase d’aquest projecte.
Aquesta resolució implica que l’Ajuntament abonarà a Lunatus l’import de 68.861 € per la redacció del projecte, a la vegada que també abonarà 24.000 € a la mateixa empresa per l’estesa de cablejat elèctric i de senyal, una vegada acreditat que aquests treballs han estat certificats. En nom de CiU, Maria Rosell, va dir que en tot moment s’havia respectat la legalitat vigent en aquest procés, a la vegada que va agrair la bona disposició de tots els grups municipals a parlar del tema i treballar per fer realitat el més aviat possible la primera fase del Centre d’Interpretació del Cava. Per la seva banda, Isidor Rando, d’AMI, va assegurar que la resolució del contracte amb Lunatus tanca una etapa en la qual el seu grup municipal havia mantingut una posició coherent. “Per bé que l’empresa que va guanyar en el seu moment el concurs no era la que hauria preferit AMI, nosaltres ens vam veure obligats moralment a acceptar la decisió del tribunal”, va indicar Rando. El mateix portaveu d’AMI va afegir que ara les coses són diferents gràcies a la pressió exercida pels grups de l’oposició, i també va puntualitzar que l’experiència acumulada haurà de permetre abordar una situació difícil, però que obre la possibilitat de millorar el futur Centre d’Interpretació del Cava. Isidor Rando va voler deixar ben clar que l’Ajuntament no havia pogut optar per la resolució del contracte de manera unilateral degut a les importants conseqüències econòmiques que hauria tingut per a les arques municipals.

PSC i ERC, crítics amb el govern
Els tres grups de l’oposició van fer notar que aquesta resolució havia estat possible gràcies a la moció conjunta presentada per PSC, ERC i PP, un text que va ser aprovat amb els vots d’aquestes tres forces en el ple extraordinari del passat 2 de novembre. Malgrat estar d’acord ara amb el govern en la resolució del contracte, PSC i ERC van expressar una posició crítica sobre la manera de gestionar el tema per part de l’equip de govern. En nom dels socialistes, la seva portaveu, Susanna Mérida, va dir que la moció havia estat un acte de responsabilitat davant la manca absoluta d’eficiència del govern municipal. També va retreure el to altiu que, segons ella, va tenir la portaveu de CiU quan va defensar l’actuació del govern en aquest afer en aquell plenari de principis de novembre. “Vostè va dir que ho estaven vigilant de prop, però la resolució d’avui demostra que no servirien per guanyar-se la vida com a policies”, va afirmar Mérida. Segons ella, un govern responsable no es pot limitar a mostrar preocupació per les coses, sinó que ha d’actuar. En la seva opinió, el govern preferia penjar-se medalles en lloc de controlar el que estava fent una empresa que ja s’havia declarat insolvent. La portaveu del PSC considera que els grups de l’oposició han hagut de prendre les decisions que el govern no ha estat capaç de liderar. Susanna Mérida també va demanar que les presses deixin de guiar aquest procés, a la vegada que va reclamar el màxim consens amb totes les forces polítiques, així com amb la societat civil i econòmica de la vila. Finalment, la regidora socialista va apostar per un projecte que sigui sostenible i que serveixi de revulsiu per a la promoció de la vila.
Per part d’ERC, el seu portaveu, Albert Prat, va dir que aquesta resolució confirma el que l’oposició ja deia el passat 20 de setembre quan Lunatus pretenia traspassar el contracte a una empresa amiga. “Aleshores, govern i serveis jurídics van donar per bona la versió de Lunatus, segons la qual no es podia rescindir el contracte, perquè a vostès ja els anava bé”, va puntualitzar Prat. El regidor republicà va afegir que han estat els tres grups de l’oposició els que han forçat a l’empresa, gràcies a la moció presentada, a reconèixer que no tenien fons i que no podien pagar. En aquest sentit, Prat va explicar que hi ha alguns treballadors autònoms de Sant Sadurní que no han cobrat d’aquesta empresa i que tindran dificultats per fer-ho. “Si bé això no és culpa de l’Ajuntament, sí que ho és el fet d’haver perdut dos mesos i prop de 100.000 €”, va remarcar el portaveu d’ERC. Finalment, Albert Prat va dir que confiava que el procés que comença ara vagi molt millor, i també es va comprometre a col·laborar-hi.
La portaveu del PP, Dolors Montserrat, va fer notar que la resolució aprovada correspon als dos primers punts de la moció presentada en el seu dia pels grups de l’oposició, i va mostrar també la seva disposició a facilitar que s’agilitin tots els tràmits que s’han de fer a partir d’aquest moment per tirar endavant el projecte del Centre d’Interpretació del Cava.
Després de les intervencions de tots els grups municipals, l’alcalde, Joan Amat, va dir que respondria a les crítiques en el moment que estigui en condicions de fer-ho.

dimecres, 15 de desembre de 2010

Acta de la primera pedra de la construcció de la façana neogòtica de l'església parroquial de Santa Maria de Vilafranca

Com que actualment s'està duent a terme la restauració dels dos campanars de la façana principal de l'església parroquial de Santa Maria de Vilafranca del Penedès crec oportú transcriure el text que es va col·locar dins de la primera pedra. Així, diu el document:
In nomine Dei. En la Villa de Vilafranca del penadés en el día 1.º de Junio, mes dedicado al Sagrado Corazón de Jesús, del año de la Natividad del Señor 1903.
Siendo Vicario de Jesucristo en la tierra, S.S. el Papa León XIII; Rey de España S.M.D. Alfonso XIII, y Obispo de la Diócesis de Barcelona, Su Eminencia el Dr. D. Salvador, Cardenal Casañas y Pagés.
SÉPASE que el Ilmo. Sr. Dr. D. Ricardo Cortés, Obispo electo auxiliar de esta Diócesis, delegado por S.E. el Cardenal-Obispo, asistido de los M. I. Sres. Dr. D. José María de Ros, Secretario Cancelario de la misma Diócesis, y el Dr. D. Juan Badía y Capdevila, Cura párroco de la Iglesia de Sta. María de esta villa y arcipreste Dean del Penadés, procedió á bendecir, según ritual, la primera piedra destinada á cimiento de la nueva fachada que va á levantarse en la indicada Iglesia parroquial, merced á una dádiva de su coste generosamente ofrecida por D.ª Manuela Via y Oliveras, oriunda de la presente población.
La nueva construcción. cuyos planos ha trazado el Arquitecto de Barcelona, D. Augusto Font, es igual al mismo estilo gótico con sujeción al cual nuestros antepasados habían comenzado en el siglo XV á edificar la fachada de Santa María, bien que á posterioridad se acabase, variando en su esencia la primitiva idea arquitectónica, con el gusto de Renacimiento, alzándose una glaería sobre el arco de ingreso con mezquino rosetón circular en la parte superior del muro del frontispicio, formando un conjunto de tristre impresión artística que exigía su derribo y restauración para sustituirla por la nueva que, de llevarse como es de esperar, y en Dios se confía, á cumplida ejecución, retornará al Arte religiosa lo que le correspondía, en harmonía á la vez con el estilo imperante en la construcción interior del Templo parroquial, cuya restauración, años atrás iniciada, quedará completa. 
Después de la bendición de la dicha primera piedra -la cual consiste en un sillar extraído de uno de los doseletes que existía en el derrame izquierdo de la antigua fachada, habiéndose abierto en aquella un hueco para depositar en él, la presente acta, juntamente con una fotografía de dicha antigua fachada y un ejemplar correspondiente al día de hoy de los periódicos "El diario de Barcelona", "Veu de Catalunya" y "Correo Catalán" que se publican en Barcelona, y otro correspondiente al día de ayer de "El Labriego" y "Penadés nou" que ven la luz en esta Villa -fué colocada la indicada piedra en el ángulo izquierdo (entrando) formado por el contrafuerte y el macizo de la puerta, en donde se encontraron sepulturas que formaron parte del antiguo Cementerio que estaba adosado á las paredes de la Iglesia parroquial; y en el mencionado sitio quedará, Dios mediante, con el primer sostén de la nueva fachada.
Dirige la nueva obra, no solo el antes citado Arquitecto autor de los planos D. Augusto Font, si que también el arquitecto de esta villa, D. Santiago Güell, y hasta el día de ayer estuvo encargado de loas obras previas de derribo, como lo habría estado de las nuevas de construcción el Maestro Albañil D. Buenaventura Feliu que anoche entregó su alma á Dios ¡y de El goce!
Y para constancia de todo ello, ad perpetuam rei memoriam se levanta esta acta Inauguración á la que estuvieron presentes, además de los espresados Oficiantes y Asistentes, las Autoridades municipal, militar y judicial de esta Villa, presidiendo la primera una comisión del Ayuntamiento de la misma, la Rda. Comunidad de Presbíteros de esta parroquia con sus Decano D. Alberto Rius y Archivero D. Joaquin Inglada, la donante D.ª Manuela Via, los Sres Arquitectos y varias otras personas y entidades á las que se invitó especialmente, juntamente con la Junta de Obra de la Parroquia.
Y se firmó, de todo la cual certifico. Ad majorem Dei Gloriam.

divendres, 10 de desembre de 2010

Sobre el Museu Casteller de Catalunya...

Fa unes setmanes, quan la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya encara estava en mans d'Esquerra Republicana de Catalunya, el seu conseller Joan Manuel Tresserres, va presentar a Valls el futur Museu Casteller.
El futur Museu Casteller tindrà una superfície construïda total de 3.827 m² i s’ubicarà al marge esquerre del torrent del Catllar, entre el pont de Mas Miquel a la via N-240a, i la C-246, en uns terrenys de bancals agrícoles, orientats a la façana sud de la vila de Valls. El cost del projecte arquitectònic, la museografia i l’entorn serà de 10 milions d’euros. El finançament del projecte es reparteix entre els membres del Consorci: un 50% l’assumeix la Generalitat de Catalunya, un 25% la Diputació de Tarragona i un 25% l’Ajuntament de Valls. Per fer-ho possible han creat un Consorci del Museu Casteller de Catalunya en què intervenen l’alcalde de Valls, Albert Batet; el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; el director general del Patrimoni Cultural, Jordi Roca; el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona, Adam Manyé; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Valls, Judit Fàbregas, i el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella.
El projecte bàsic d’urbanització, arquitectura i museografia del Museu Casteller de Catalunya ha estat redactat per l’estudi Varis Arquitectes, SL (Dani Freixes, Vicente Miranda, Eulàlia González i Vicenç Bou).
M'alegro molt pels vallencs però trobo que Vilafranca sempre va perdent pistonada en tot. El Vinseum només rep aportacions de l'Ajuntament de Vilafranca, en canvi, el futur Museu Casteller és financiat per tres ens diferents: Ajuntament, Diputació de Tarragona i Generalitat de Catalunya. Per una altra banda, a Vilafranca tenim la plaça més castellera i la colla més forta, els Castellers de Vilafranca, i en canvi, el museu el fan a Valls, que malgrat ser el bressol dels castells, no podiem lluitar per tenir aquest equipament museològic aquí?

Com serà el Museu Casteller?
L’edifici
El projecte pretén col·locar el Museu en el territori, amb la voluntat d’integrar-lo al màxim en el paisatge. La topografia de bancals inspira la seva forma d’edifici enterrat, que mostra una única façana porticada. Així doncs, l’edifici queda enterrat i les seves cobertes s’utilitzen com espai públic exterior en continuïtat amb el paisatge que l’envolta. De la coberta de l’edifici s’erigeixen quatre torres que surten de la terra com a pilars de llum, són les peces per on es comunica l’interior amb l’exterior. Un cub de vidre transparent de 6.5 metres de costat, amb els noms de totes les colles impresos sobre la seva superfície, fa de vestíbul d’entrada al Museu des del nivell superior i conté una escala helicoïdal i l’ascensor. Un cub d’acer Corten també de 6.5 metres de costat, al mig de l’esplanada, emergeix del contingut interior buscant alçada, és un homenatge al món casteller. Sobre l’acer es retallen els noms dels diferents tipus de construccions castelleres.
La façana del Museu emmarca el porxo i l’espai públic superior. En tota la seva llargada hi ha un doble banc mirador, que amb el seu desnivell, fa desaparèixer visualment la barana, reforçant la imatge de bancal. És un lloc que permet gaudir de les vistes cap a la ciutat així com de les festes castelleres que es faran a la plaça davant del Museu. La barana del mirador és d’acer Corten i té encunyats els noms dels personatges il·lustres del món casteller. Continuant amb el llenguatge simbòlic, el Museu té plaça i balcó. Un balcó sobresurt de la façana, cap a la plaça on s’aixequen el castells.

Els espais
A part del programa propi d’un museu, l’equipament ofereix un espai especialment qualificat. L’espai del vestíbul es converteix en una gran sala polivalent, que permet acollir activitats massives, aplecs, sopars, grans assemblees i instal·lacions temporals. L’espai està en contacte amb l’exterior a través del porxo al llarg de tota la façana de l’edifici. Conté un gran mural, rere el qual s’amaga la resta del programa del Museu. Aquest mural dóna la benvinguda al visitant, recull un testimoni viu del món casteller i ofereix informació actual i en directe de les activitats de les colles amb fotografies i pantalles de projecció. L’aixopluc del porxo complementa les activitats d’aquest espai polivalent, així com les vinculades a l’exterior. La planta baixa de l’edifici inclou: l’espai d’exposició permanent (812 m²), el barcafeteria (168 m²), el vestíbul polivalent (476 m²), la botiga i taulell de recepció i venda d’entrades (81 m²), un taller didàctic (129 m²), una sala polivalent (70 m²), el Centre de Documentació i Recerca (203 m²) i els magatzems (109 m²). La planta altell acull els espais d’administració, els serveis pedagògics, la zona destinada a la Coordinadora de Colles Castelleres i l’arxiu.
 
Criteris museogràfics
El museu no disposa d’una gran col·lecció d’objectes, el seu patrimoni és intangible, per tant la museografia utilitzarà eines per reproduir el record, la memòria, els fets, els misteris, etc.
Els recursos museogràfics que s’utilitzaran són:
· Els mitjans audiovisuals, per oferir explicacions testimonials i didàctiques amb imatges i moviment.
· La il·luminació escènica, per jerarquitzar els recorreguts, potenciar les escenografies i crear escenes de context convincents.
· El so, per , disposar del testimoni oral de la gent que forma part d’aquesta història, des dels més grans fins als joves d’avui.
· Els efectes especulars, mitjançant la utilització escènica dels miralls, per reproduir sensacions i espais virtuals.
· Els sistemes interactius, per ampliar la informació. Es pretén aconseguir un recorregut suggerent i emocionant, amb escenografies evocadores, amb el grafisme i la fotografia com a eines fonamentals.
 
Espais expositius
Els castells i l’impuls de la vertical
Faria de pròleg de la visita i serviria d’introducció al món dels castellers. Es tractaria d’una explicació multimèdia, que inclouria projeccions i objectes.
Arquitectures humanes
Aquest espai explicaria els castells històricament i culturalment en el món. Estaria format per una construcció de joc de cartes, amb imatges de construccions humanes, presidint unes parets plenes de fragments arquitectònics que tindrien analogies amb el món casteller. Una de les cartes aniria canviant les seves imatges a través d’una videoprojecció.
Terra de Castells. Valls, l’origen
Espai dividit en dos àmbits, en el primer dels quals un gran mapa situaria la localització de les viles castelleres. Al segon àmbit, un diorama il·lustraria amb realitat virtual, diferents Castells a la plaça del Blat, epicentre de la història castellera.
Els castellers
En aquest espai, s’entraria a la zona on es comença a parlar dels protagonistes dels castells. Seria un espai simbòlic, on diferents pantalles verticals, oferirien la possibilitat de conèixer la gran diversitat dels seus actors, i permetria testimoniar els caps de colla més destacats.
Les colles
Les colles, protagonistes fonamentals del món casteller, tindrien en aquest àmbit l’expressió de la seva importància. Seria un espai presidit pel reflex d’un gran mirall on es dibuixaria una abstracta figura entre pinya i castells, formada per les camises de totes les colles. Vídeos i espais per a documents donarien suport a la resta de la informació.
La tècnica i les construccions
Seria un espai on es podria entendre la part més teòrica del món casteller. Un ventall d’exemples de modelisme i una sèrie de projeccions analítiques descobririen els aspectes estructurals i morfològics dels castells.
Les actuacions
El clímax vivencial i emocional dels castellers i del públic, així com la rivalitat entre les colles, seria allò que definiria aquest espai. Estaria presidit per un elevador que permetria pujar unes 5 persones fins a uns 13 metres, sonarien les gralles i es projectarien imatges d’actuacions a les parets d’una plaça evocada. Seria un espai on s’intentaria evocar una de les experiències més físiques dels castells: el vertigen, l’alçada.
La música
Espai complementari al de les actuacions. Els protagonistes principals serien una partitura gegant com a catifa, un munt de vitrines amb documents i una projecció a la paret.
L’afició
Espai complementari també al de les actuacions, dedicat a la gent que no puja i tampoc està a la pinya, però que participa activament a la festa, i és per tant protagonista i ajuda a la seva permanència i difusió.
Els castells al món
Espai que transmetria l’abast del món casteller a l’exterior. Seria un espai eclèctic presidit per un gravat de Miró com a catifa on la fotografia, l’art, el cinema, la literatura i les actuacions a l’estranger en donen testimoni.
Història i cronologia
Espai fragmentat en vuit àmbits, un per cada un dels períodes de la història dels castells. Tots disposarien d’unes vitrines que mostrarien els documents més rellevants de cada època.
Epíleg
Espai format per 2 miralls enfrontats, amb frases lluminoses de totes les èpoques i totes les edats a les seves parets, que convertirien l’espai en infinit i evocador. Reflexió d’un futur obert i plural.

divendres, 3 de desembre de 2010

Hi ha Festa Major més enllà de la Festa Major (II)

Fa unes setmanes anunciàvem que escriuríem sobre la Festa Major de Vilafranca. Sens dubte és tot un repte ja què parlar de “La més típica” hom pot considerar-lo com una profanació. En aquest segon article, us vull parlar de la Casa de la Festa Major de Vilafranca. Primer de tot farem una diagnosi de l’estat en què es troba la Casa, per passar a exposar la meva proposta més concreta.
Actualment i, des de fa ja alguns anys, hom cregué oportú col·locar totes les peces del bestiari festiu de Vilafranca en un mateix espai car es trobaven repartides per diferents espais: el Drac i l’Àguila al Palau Baltà (o Babau), els Gegants als baixos de l’edifici dels antics Jutjats, els capgrossos i les cotonines a l’edifici de l’Ateneu Municipal... La idea va ser bona, no obstant, fer servir l’antic Mercat de les Gallines mortes, després Mercat del Peix, en aquest contenidor quedava tot plegat una miqueta fred. L’Ajuntament de Vilafranca en aquells temps va decidir museografiar aquell espai, exposant les peces és dignament del que ho estaven i donant un contingut històric a cadascun dels balls allí representats. Allò que es va inaugurar fa més de 10 anys, avui ja està caducat. Sense comptar que, l’espai s’ha reduït considerablement. Ara ja no s’acull a una Àliga, ara en tenim dues! El Ferragut i l’Elisenda, els nostres gegants, estan situats davant de la porta d’emergència i, per tant, inutilitzen aquella sortida. Hi ha problemes de mobilitat i de circulació de persones. Sense oblidar que hi ha plafons que estan en mal estat, l’audiovisual es projecta amb quatre canons de diapositives, les columnes amb una televisió i un ordinador amb un interactiu no funcionen, els fluorescents no els canvien quan es fonen i la sala del fons, allà on s’explica l’entrada de Sant Fèlix, entre d’altres coses, serveix més que res per a magatzem de les peces de la Festa Major dels Petits (gegants, drac, àliga i nans) que, em perdonaran però estarien millor emmagatzemades en un altre lloc que no pas allà on estan ara (sobretot si destaquem la bellesa dels petits capgrossos...).
Poder millorar la Casa de la Festa Major en l’espai que actualment es troba es realment difícil. La meva proposta és traslladar la Casa a un altre espai, a un edifici de nova planta. En el carrer Ferran, darrera de la Biblioteca Torras i Bages hi ha un solar de propietat privada amb una afectació de la finca amb la qualificació de sistema d’equipaments, clau 5 (usos socio-culturals). En aquesta parcel•la de 1326 m2 es podria encabir en planta subterrani, planta baixa i una planta la nova Casa de la Festa Major de Vilafranca. No és tan sols necessari tant d’espai per emmagatzemar les peces i el vestuari en un únic espai (ara estan repartits entre la Casa de la Festa Major, en un magatzem d’una masia i els soterranis de l’edifici de l’Ateneu) sinó també per exposar dignament les peces del bestiari festiu i fer una interpretació adient del fet festamajorenc, dels balls de la Festa Major i de la pròpia història. L’utilització d’una museografia senzilla però eficient i il·lustrativa amb els propis elements de la Festa Major (bestiari, robes...) combinats amb fotografies en diferents formats, audiovisuals, maquetes... tipografies entenedores, en tres nivells lingüístics (català, castellà i anglès) i tres maneres de copsar la informació (vista i oïda, braille i llenguatge de signes). Un argument a favor el tindriem entre el col·lectiu d’artistes que han plasmat la imatge de Sant Fèlix, a la seva manera. Més d’una vegada, algun autor de l’estampa de Sant Fèlix, entre ells pintor Guillem Noya, han dit públicament que hauria d’existir un lloc a Vilafranca per exposar tots els quadres originals de les estampes que molts dels autors conserven a casa seva i que estarien disposats de lliurar-los si aquest espai els acollís en exposició. Un espai en què, apart de poder gaudir de la Festa Major els 365 dies de l'any, es podria generar ingresos econòmics propis amb la venda d'entrades a la Casa de la Festa Major, merxandatge generar expressament o excedentari de les Festes Majors (cartells, estampes, regals... que serviria per recuperar poc a poc el què l'Ajuntament ha de posar cada any per sufragar les despeses de la més típica de Catalunya).
Què suposaria aquesta intervenció? Aprofitar-nos de la festa major més enllà de la Festa Major. La Festa Major de Vilafranca és realment un reclam molt potent, però aquest reclam només dura tres dies. Cal aprofitar la importància de la Festa Major com a reclam turístic tot l’any i de desenvolupament econòmic de la ciutat. En d’altres poblacions aquest fet si que l’han treballat com a la ciutat de Tarragona que, amb una festa major molt semblant a la nostra exposa els seus elements festamajorenc molt dignament.
A continuació podreu veure una breu recreació virtual de com seria l'entrada d'aquest espai:

dimecres, 1 de desembre de 2010

L'Arxiu Nacional de Catalunya rep 549 lligalls procedents de Salamanca amb documentació de partits polítics i sindicats confiscada durant la Guerra Civil

L’Arxiu Nacional de Catalunya ha rebut 549 lligalls de documents de sindicats i partits polítics confiscats durant la Guerra Civil procedents de l’Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca.
Dels 549 lligalls, 523 corresponen a documentació que va ser confiscada a Barcelona, i 26 a Lleida. Tots els lligalls de Barcelona contenen documentació de la CNT, mentre que als lligalls de Lleida hi ha documentació del Casino Ferroviari de Lleida, CNT i Joventuts Llibertàries, Cooperativa Popular Lleidatana, Estat Català, PSUC i Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), Sindicat Agrícola Cooperatiu de Lleida, entre d’altres.
El retorn d’aquesta documentació es produeix d’acord amb la Llei 21/2005, de 17 de novembre, que establia que l’Estat havia de restituir a la Generalitat de Catalunya la documentació confiscada durant la Guerra Civil i que havia estat dipositada a l’Arxiu General de la Guerra Civil a Salamanca.
Tot i la complexitat del procés, la Generalitat ha alertat en diverses ocasions de la lentitud en el procés de devolució regulat per llei.

Fases anteriors del procés de devolució
- Gener de 2006: 500 lligalls de documentació espoliada a la Generalitat.
- Agost de 2008: 7 lligalls de la primera remesa que havien quedat retinguts per mesura cautelar de l’Audiència Nacional.
- Desembre de 2008: 121 llibres procedents de confiscació a persones i entitats particulars.
- Maig de 2010: 273 lligalls de documentació textual de sindicats i partits polítics i 458 llibres.

Documentació pendent de retorn
- Documentació textual de partits polítics, sindicats i lògies maçòniques.
- Documents solts de partits polítics i sindicats (calendaris, cartells, filatèlia, fotografies, làmines, mapes i plànols, pamflets-fulls volants i targetes postals) i lògies maçòniques (cartells, fotografies i clixés, i làmines).
- Objectes de partits polítics i sindicats (banderes, insígnies, monedes i segells de goma) i de lògies maçòniques (bandes i collarins, espases, joies, medalles i insígnies, malletes, mandils, pendons i segells).
- Llibres i publicacions periòdiques, amb o sense dedicatòria, confiscades a Catalunya.

Procés de restitució als propietaris
Amb l’arribada d’aquesta documentació, la Generalitat iniciarà en les properes setmanes el procés de restitució d’aquesta documentació als seus propietaris. Aquest procés està regulat per un Decret aprovat el 9 de setembre de l’any 2008.

Aquest Decret estableix que l’Arxiu Nacional de Catalunya es posarà en contacte amb els legítims propietaris per tal que en puguin sol·licitar la restitució. En cas que la notificació no es pugui fer de forma directa, l’Arxiu Nacional de Catalunya publicarà l’acte d’identificació dels documents al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en dos mitjans de comunicació de gran difusió a Catalunya i en el web del Departament competent en matèria de cultura. També l’Arxiu Nacional de Catalunya ha de trametre còpia de l’acte als casals catalans reconeguts pel Govern per a la seva difusió.
A partir d’aquí, els propietaris hauran d’acreditar la titularitat dels documents o altres efectes en el moment de la confiscació. En el cas de mort o declaració de mort dels titulars que siguin persones físiques o d’extinció en cas de persones jurídiques, la persona interessada ha d’acreditar documentalment, o per qualsevol altre mitjà de prova admès en dret, la seva condició de successora legítima, a títol universal o particular.
Un cop verificada la propietat dels documents, es lliurarà la documentació a les persones titulars, sens perjudici que puguin acordar-ne el dipòsit amb l’Arxiu Nacional de Catalunya o un altre arxiu públic.
El Decret també estableix que l’Arxiu Nacional de Catalunya haurà de disposar d’una còpia digital dels documents que lliuri a les persones titulars i garantirà les exclusions de consulta als documents que continguin dades personals que puguin afectar l’honor, la intimitat o la imatge.