30 d’octubre del 2010

El Convent dels Caputxins de Vilafranca al Racó de la història del Cargol

Aquesta setmana al Racó de la Història, la secció que publico mensualment al setmanari El Cargol parlo sobre el Convent dels Caputxins de Vilafranca. T'ho penses perdre?

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

24 d’octubre del 2010

Hi ha Festa Major més enllà de la Festa Major ... (I)

Amb aquest article, que només és fer ressò d'una notícia generada pels Administradors de la Festa Major, aniran apareixent en el meu bloc, amb una periodicitat irregular, una sèrie d'articles reflexius sobre la Festa Major de Vilafranca del Penedès.
Sota el títol "Hi ha Festa Major més enllà de la Festa Major..." començem avui exposant que els Administradors continuen amb la venda de productes de merxandantge de la "Més típica de Catalunya" amb la posada a la venda de l'estampa de Sant Fèlix i del regal d'enguany. De la mateixa manera que els de l'any passat van fer amb la figura del Drac de Vilafranca en goma.
Els Administradors de la festa major 2010 han fet públic un comunicat per donar a conèixer la disposició d'estampes i programes de la darrera edició de la festa. Qui no tingui els productes de la Festa Major de Vilafranca  del 2010 encara està a temps d'adquirir-los. L'estampa de Sant Fèlix es pot comprar a la llibreria Cuscó i té un preu de 10 euros. Pel que fa al joc de taula de la Festa, el regal que enguany acompanyava el programa, es pot comprar per 25 euros al Centre Internacional de Dietètica i Nutrició, al carrer dels Ferrers.

20 d’octubre del 2010

Penedès Cultural TV publica al seu canal de TV de Youtube un nou vídeo

Després d'uns mesos sense activitat el canal de televisió, que emet per Youtube, Penedès Cultural TV torna a penjar un altre video. Aquesta vegada també consisteix en un ball de la Festa Major de Vilafranca del Penedès d'enguany, amb un video del Ball de Panderos. Pel que sembla, retornen a l'activitat i properament es podran veure més videos en aquest canal.

17 d’octubre del 2010

El Govern de la Generalitat de Catalunya declara d'interès nacional la Festa Major de Vilafranca i el Carnaval de Vilanova i la Geltrú

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat avui declarar d’interès nacional quatre festes catalanes, dues de les quals són noves declaracions i dues corresponen a reclassificacions. Ha estat declarada festa tradicional d’interès nacional la Festa Major de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp, mentre que Les Santes de Mataró ha estat declarada festa patrimonial d’inerès nacional.
Així mateix, el Govern ha reclassificat com a festes patrimonials d’interès nacional el Carnaval de Vilanova i la Geltrú, declarat festa tradicional d’interès nacional l’any 1985, i la Festa Major de Vilafranca del Penedès, declarada festa tradicional d’interès nacional l’any 1991. Aquesta reclassificació adequa la declaració a la normativa actual, recollida en el Decret 389/2006, de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya. En el Decret s’estableix que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha de revisar les declaracions de festes tradicional d’interès nacional declarades abans de l’entrada en vigor del Decret i reclassificar-les, si s’escau.
D’altra banda, el Govern també ha declarat element festiu patrimonial d’interès nacional el Ball de Diables de les Borges del Camp i el Ball del Bo-bo de Monistrol de Montserrat. El Govern ha aprovat la inclusió d’aquestes cinc declaracions i les dues reclassificacions en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Festa Major i Ball de Diables de les Borges del Camp
La Festa Major de les Borges del Camp té els seus orígens en els romiatges que celebrava la població de les Borges des que va ser trobada la imatge de la Mare de Déu de la Riera en data desconeguda. Tot just iniciat el segon terç del segle XVIII, la festa major, que fins aleshores se celebrava el 15 d'agost, es va traslladar al 8 de setembre.
Tradicionalment la festa comprèn els dies 7, 8, 9 i 10 de setembre, als quals s'afegeix l'11, data de la Diada Nacional de Catalunya. Però el dia més típic i emotiu de la festa, per a tots els borgencs, és el dia 7, la vigília de celebració de l'acte de l'Arribada.
Pel que fa al Ball de Diables, els diables amb les seves carretilles han sortit amb regularitat per la Festa Major des de la dècada de 1880, tot i que hi ha referències anteriors. Aquesta és una de les poques mostres vives de l'antiga manera de fer el ball de diables al Baix Camp i n'és considerada el màxim exponent de la comarca.

Les Santes de Mataró
Les Santes se celebren del 24 al 29 de juliol inclosos. El dia 27 se celebra la Diada de la festa major, tot i que uns dies abans es realitzen diversos actes organitzats per entitats culturals i esportives. La primera celebració normalitzada data del 27 de juliol del 1773.
L’estructura actual de la festa es pot dividir en quatre blocs: el Portal, que marca el temps d’espera i és l’arrencada de la festa; la Crida del dia 25 de juliol entesa, en sentit ampli, com la proclamació i inici de la festa; la Diada del dia 27 de juliol, festivitat de les patrones de Mataró, Santa Juliana i Santa Semproniana, i els actes de programa del dia 28, que conjuntament constitueixen el nucli central de la Festa Major. Per últim se celebra l’Epíleg o comiat de Festa Major, el dia 29 de juliol.

El Ball del Bo-bo de Monistrol de Montserrat
Aquesta festa s’ha celebrat ininterrompudament des del 1797 fins a l’actualitat. El Ball del Bo-bo té com a funció principal solemnitzar el traspàs dels càrrecs dels administradors de la festivitat de Sant Sebastià. És dansat per fills de la vila, concretament per set persones: el porrer, els tres administradors i les seves parelles. A mitja dansa, el credencer anuncia els administradors nous i exposa llur aprovació a referèndum del poble. El credencer demana per cadascun d’ells: “És bo?” i el poble acostuma a respondre: “Bo”. Aquesta pregunta i resposta donen nom a la dansa del Bo-bo. Un cop aprovats els nous administradors mitjançant aquest procediment, la dansa continua a fi que la cerimònia quedi conclosa.

El Carnaval de Vilanova i la Geltrú
El Carnaval de Vilanova i la Geltrú està documentat l’any 1790. Prohibit per les autoritats franquistes, va ser recuperat al carrer l’any 1955, recuperació que es completà entre els anys 1976 i 1981, mantenint el mateix esquema dels carnavals de la segona meitat del segle XIX.
El Carnaval de Vilanova comença el dissabte abans de dijous gras amb els anomenats Balls de Mantons. El dijous següent (dijous gras) es fa l’àpat ritual de la festa, la Xatonada, i té lloc pel centre de la ciutat una “guerra” de merengues anomenada La Merengada. El divendres se celebra l’Arrivo, una cercavila encapçalada pel Ball de Diables de Vilanova i algun dels dracs de la ciutat i constituïda per centenars de màscares agrupades per societats, que representa la rebuda al rei Carnestoltes, que pronuncia el Sermó a la Plaça de la Vila.
El dissabte al matí tenen lloc actes carnavalers de tota mena i la nit de dissabte és la Nit de Mascarots. Aquests mascarots passegen per la ciutat o acudeixen als balls que organitzen les diferents societats i la pròpia organització del Carnaval.
El dia central de la festa és el diumenge de Carnaval, amb Les Comparses, acte emblemàtic de participació massiva. Es tracta de la desfilada d’un gran nombre de parelles al darrera de la bandera de la seva societat saltant al ritme d’una marxa molt popular anomenada El Turuta.
Dilluns al vespre surten els Cors de Carnestoltes, grups que canten lletres iròniques i humorístiques pels carrers del centre i finalment conflueixen al Teatre Principal, on cada cor ofereix una mostra del seu repertori. Dimarts a la nit té lloc el sopar, la ruta i el Ball del Vidalot, l’últim gran ball de màscares del Carnaval.
La festa es tanca el Dimecres de Cendra, amb l’Enterro de la Sardina i la lectura del Testament del rei Carnestoltes, en què es repassen, en clau crítica i irònica, els fets més destacats del Carnaval que s’acaba. L’acte es clou amb una àpat popular d’arengades a la brasa.

La Festa Major de Vilafranca del Penedès
La Festa Major de Vilafranca del Penedès, que se celebra anualment els dies 29, 30 i 31 d'agost i 1 i 2 de setembre en honor de Sant Fèlix, té l'origen al segle XVIII. La festa compta amb la participació d'un extraordinari nombre de balls populars, alguns dels quals es troben documentats a la processó de la  canonització de Sant Ramon de Penyafort de l'any 1601. 
Els actes previs a la festa major s’inicien amb la sortida de la capta, pocs dies abans del 22 d’agost. Segueix la Novena i els Goigs a Sant Fèlix, que es fa del 22 al 30 d’agost. El 28 d’agost es fa el pregó de festa, i ja el 29 comença la festa pròpiament, al matí amb la repicada de campanes, tronada, cercavila, actuació castellera, i a la tarda amb un concert d’instruments d’inxa i concert de banda. Al vespre té lloc la processó amb el seguici que va a buscar la imatge a la casa de l’administrador i acaba amb l’entrada de Sant Fèlix a la Basílica.
El dia 30 és el dia central; comença també amb la repicada de campanes, l’exposició pública de les relíquies del Sant, les Matinades dels grallers, i l’ofici amb les ofrenes, i l’anada i tornada d’ofici amb el seguici; segueix l’actuació castellera de Sant Fèlix amb les quatre millors colles del món casteller. A la tarda es fa un concert de banda, i al vespre la processó amb el seguici que novament finalitza amb l’entrada del Sant a la Basílica (és un dels moments més forts i emotius de la festa). A continuació es fa el Ball de Gralles.
El dia 31 d’agost s’inicia amb les Matinades dels grallers. Es fa la Missa de Difunts, l’anada i tornada d’ofici amb el seguici, l’actuació de lluïment dels balls de festa major. Segueix l’actuació castellera de la Diada de Sant Ramon Nonat amb la participació de les dues colles locals, i el Toc de Vermut que realitzen els timbalers i grallers. Per la tarda, els actes continuen amb el concert de banda, l’actuació del Ball dels Malcasats i la processó amb el seguici que acompanya la imatge de Sant Fèlix a la casa de l’administrador.
L’1 de setembre té lloc la Festa Major dels Petits, iniciada el 1982. A la nit hi ha el Ball de Foc. La festa s’acaba el dia 2 de setembre amb el concert vermut del migdia, el Ball de Cloenda de la nit i el Castell de Focs de Cloenda.

13 d’octubre del 2010

Subirats i les seves trinxeres


Trinxera a les muntanyes
d'Ordal
Vaig conèixer de l’existència de les trinxeres i nius de metralladora en el terme municipal de Subirats fa cosa de més de tres anys. El veí de la localitat Josep Mata havia començat a interessar-se pel que explicaven els veïns del municipi de Subirats sobre els fets passats a les acaballes de la guerra civil espanyola. Mata va acompanyar-se d’un parell de persones més. Una d’aquestes persones és el professor Ernesto González, un gran coneixedor de la guerra civil, sobretot en els camps dels moviments dels exèrcits i d’armament. L’altre, un veí caçador que coneix perfectament les muntanyes d’Ordal, a Subirats.
Després d’una intensa tasca realitzada al llarg dels darrers anys, sense rebre cap subvenció per poder sufragar les despeses que s’ocasionaven en motiu de la seva cerca (compra de GPS, benzina, centenars d’hores de feina...) veuen com, de cop i volta, hom s’aprofita de la bona fe d’aquest grup d’entusiastes. La notícia ha aparegut als mitjans de comunicació d’àmbit comarcal. Per exemple, el diari El Punt va publicar tota una plana a la notícia i la fotografia en color de la portada fa unes setmanes. Sota el títular “Destapen els últims signes de resistència republicana” s’explica que, ves tu per on, que “Un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona han destapat aquesta última setmana una trinxera construïda per la 196a brigada mixta de l'exèrcit republicà al Pago, Subirats, per frenar l'avanç de les tropes franquistes en direcció a Barcelona. L'equip va iniciar el projecte abans de l'estiu amb la prospecció geofísica de la zona, on van poder comprovar el que els veïns sempre han dit: que les muntanyes de l'Ordal estan plenes de restes de metralla de la Guerra Civil. Els últims deu dies han excavat una trinxera i un niu de metralladora. Ara l'objectiu és consolidar-la i, a partir del mes d'octubre, refer aquest espai per fer-lo visitable. Aquesta iniciativa s'ha fet per encàrrec del projecte Tots els Noms, amb el suport de l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP) i la Universitat Rovira i Virgili.
Oh! Què ha passat? La bona fe d’aquest grup encapçalat per Josep Mata els hi ha passat una mala jugada! Sempre hi ha qui se’n aprofita de la feina dels altres. I aquesta vegada no ha estat menys. Els “medallistes” Xavier Hernàndez i un altre han explicat la seva “descoberta” al diari El Punt on consideren que "la zona de l'Ordal va ser una zona intesament fortificada ja que era el darrer front abans de la ciutat de Barcelona. Per això calia parar allà, com fos a l'exèrcit franquista i que les trinxeres es van obrir de forma molt ràpida, en un sol dia o en unes hores, ja que no hi ha restes que facin pensar el contrari (com llaunes de menjar) i que els enfrontaments van ser duríssims”. Bé, si s'haguessin molestat en cercar una miqueta i no anar tan sols al lloc on hi havia les trinxeres per fer-se la foto i sortir a la tele, haguéssin trobat llaunes de menjar, entre d'altres coses, com si ho han fet els que porten temps treballant-hi...! o potser van passar de preguntar que havien trobat a part del lloc exacte de les trinxeres i dels nius de metralladores?
Ah! A les trinxeres hi ha qui vol col·locar sacs terrers per ambientar les trixeres... sacs terrers que de ben segur no hi van existir.
D'aquestes trinxeres hom vol fer unes rutes i un centre d'interpretació. Hi anirà algú a fer aquestes rutes i a veure el centre d'interpretació més enllà de les 10 primeres visites i del primer any del centre d'interpretació? Com a coneixedor de la realitat exacta per experiència pròpia d'altres rutes semblants de la guerra civil que es fan al Penedès diré que malauradament l'èxit de les visites guiades durarà un any i mig com a molt! i que l'assitència de visitants al centre d'interpretació serà més o menys regular el primer any. Però després l'interés decreixerà i no hi aniran ni les aranyes.
Potser el que més greu sap és que es llencen a la brossa molts diners públics, diners que procedeixen de subvencions, i en alguns casos molt elevats que s'embutxaquen els quatre de sempre. Potser la crisi també serà una oportunitat per replantejar on van a parar els diners de certes subvencions...