dijous, 30 de setembre de 2010

Josep Torras i Bages al Racó de la Història del setmanari El Cargol

Hola a tots!
Aquesta setmana al Racó de la història del setmanari El Cargol parlo del bisbe Josep Torras i Bages que va néixer al poble de Les Cabanyes, molt a prop de Vilafranca del Penedès. T'ho perderàs? Busca el teu exemplar als forns de pa o llegeixo a la web del Cargol: http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

dijous, 23 de setembre de 2010

El Vesper de la Gloriosa

En el moment en què el front de guerra entre els dos exèrcits s’anava aproximant a Catalunya, i sobretot al riu Ebre, l’Exèrcit de l’Aire republicà va decidir establir a una certa distància tot un seguit de camps d’aviació. La finalitat era establir en aquests camps algunes de les esquadretes que havien de lluitar al front contra l’Exèrcit dels sublevats i poder realitzar des d’aquí les operacions aèries necessàries.
És en aquest context de l’any 1938 en què es construïren els quatre aeròdroms del Vesper de la Gloriosa situats en les comarques de l’Alt i Baix Penedès: Els Monjos, Pacs-Vilobí, Pla-Torrelavit i Santa Oliva.
Durant aquest temps, es van construir quatre camps d'aviació en els municipis de Santa Oliva, Pacs del Penedès-Vilobí del Penedès, Santa Margarida i els Monjos i Sabanell-Torrelavit en les comarques de l'Alt i el Baix Penedès.
Aquesta xarxa de quatre camps penedesencs, rebia el nom del vesper per la seva semblança a un niu de vespes quan els avions dels quatre camps d'aviació, els Polikarpov I-15 Xato i els Polikarpov I-16 Mosca, s'enlairaven. A més, a l'Aviació Republicana se l'anomenava la Gloriosa. Si ajuntem els dos termes en dona el nom del Vesper de la Gloriosa.
El nom del Vesper de la Gloriosa el va descobrir el professor Ernesto González Armenteros llegint les memòries de Juan Lario Sánchez que sota el títol "Habla un aviador de la República" el 1973 havia explicat les seves vivències bèl·liques com a pilot. González va batejar els aeròdroms del Penedès com a Vesper de la Gloriosa gràcies a la següent cita i que ell, en el seu llibre sobre la guerra civil a Vilafranca del Penedès, del 1994, ja va dedicar un capítol sota aquesta denominació als aeròdroms republicans del Penedès. Aquesta és la cita:
"Me interné en nuestro territorio por la zona comprendida entre Vendrell y Villanueva y Geltrú, dejando a mi derecha Villafranca del Panadés, dirigiéndome a Igualada. La mencionada zona encerraba una gran garantía por la extensa red de aeródromos extendidos por toda la comarca, considerándose como el «avispero» de la «Gloriosa» en zona catalana".
La Gloriosa és el nom que se li donava a l'aviació republicana. Calen articles com aquest per a situar a la gent en un context d'on surten les coses, de citació de noms dels descobridors i primers batejadors dels noms perquè, malauradament, sempre hi ha els què de manera molt espavilada usurpen de males maneres les troballes que realitzen uns altres i que, al final, s'emporten la "glòria".

dimecres, 15 de setembre de 2010

Els Centre de Documentació tenen futur?

Últimament s’ha posat de moda a les nostres terres penedesenques posar l’etiqueta de “Centre de Documentació” a biblioteques que ja existien o a col·leccions de nova creació de caire especialitzat.

Segons la wikipedia: “El centro de documentación es una unidad de información que reúne, gestiona y difunde la documentación de un área del conocimiento determinado o la producida por un organismo o institución a la que se circunscribe. Surge para hacer frente a la explosión documental, principalmente de contenido científico-técnico. Presenta similitudes con la biblioteca especializada y se caracteriza por profundizar algunas de sus funciones, en especial el análisis documental de contenido, para lograr una mejor recuperación de la información, utilizando las nuevas tecnologías de la información”.

En la definició es diu que es caracteritza per l’anàlisi documental del contingut, per recuperar la informació i utilitzant les noves tecnologies. Això es fa en aquests nous centres? Fan buidatges de la informació, tot fent reculls temàtics per a posar-los a la disposició dels usuaris? O només serveix la informació per a treballar-la els seu personal que, tot sigui dit, no té cap formació de documentalista? O són altres històries que s'amaguen sota aquest nom? Calen centres de documentació avui dia per a recopilar la informació d’un tema quan els arxius d’arreu digitalitzen i pengen la documentació a Internet? Calen reculls temàtics, cosa que haurien de fer els Centres de Documentació, quan a la xarxa hi ha la premsa, articles en pdf en webs com dialnet o racó?

Són notes per fer reflexionar…

dimarts, 7 de setembre de 2010

Notes sobre l'aeròdrom de Sabanell (Pla del Penedès)

L’aeròdrom se’l coneix per diferents noms. El camp d’aviació estava en terres del terme municipal de Torrelavit; el poble més proper és el Pla del Penedès; i el nucli de població més proper és Sabanell, en terme municipal de Guardiola de Font-Rubí, a tocar el mateix camp.
El camp es va començar a construir a la primavera de 1938, amb les mateixes condicions que es van construir tots els camps. Abans d’haver finalitzat les obres de construcció ja havien aterrat els primers avions i anaven gent de Torrelavit i del Pla a finalitzar les obres. El camp ocupava una extensió de vinyes i terres de conreu que ocupaven majoritàriament les terres de Can Nadal, i també de petits propietaris, i tenia forma rectangular paral·lela a la carretera de Vilafranca a Igualada i de la carretera de Sabanell al Pla del Penedès. El personal del camp d’aviació es va establir en les masies de Les Planes, de Can Nadal, de Mas Romaní, a la casa gran de Sabanell, a La Guilera, a Cal Sardà i a Sant Sadurní d’Anoia. La caseta de mando estava situada a peu de la carretera de Vilafranca a Igualada, davant mateix del nucli de Sabanell i al costat del refugi de grans dimensions que encara existeix, però amb les entrades i els respiradors enrunats. També se’n conserva un altre refugi, a prop de la carretera que va de la C-15 al Pla del Penedès, d’una sola entrada. En la casa gran de Sabanell hi havia col·locada una campana que es tocava quan s’aproximaven a bombardejar el camp, cosa que van fer-ho en dos o tres ocasions.
En aquest camp, que els avions s’enlairaven dels costats cap al centre, van passar diverses esquadretes, però destacarem els xatos de la 1a i 2a esquadreta del Grup 26.
Finalment s’ha de comentar que dos pilots van morir en el camp en unes circumstàncies semblants, just abans d’aterrar es van llançar en paracaigudes i en xocar contra els ceps van perdre la vida.