dijous, 25 de març de 2010

Al Racó de la Història del Cargol: el Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs

Aquesta setmana el setmanari El Cargol publica en la secció El Racó de la Història la història del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, en nucli del mateix nom i municipi d'Avinyonet del Penedès.

http://www.elcargol.com/racohistoria.htm

dilluns, 22 de març de 2010

Comencen les obres de restauració del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs d'Avinyonet del Penedès

La Diputació de Barcelona, a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), va iniciar ahir les obres de restauració del claustre de l'antic monestir de Sant Sebastià dels Gorgs d'Avinyonet del Penedès i de la millora de l'accés. El monestir va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el dia 31 d'agost de 2000. Els treballs tenen un termini d'execució de deu mesos.

Des de l'any 1999, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local ha portat a terme una sèrie d'estudis: històrics, arqueològics, constructius i artístics i la restauració de la coberta y dels dos pisos interiors de la torre campanar. En aquests treballs es van recuperar i sanejar els magnífics sostres d'emmotllats de guix figuratius que hi havia, originals del segle XVI o inicis del XVII.


El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs apareix documentat l'any 1043 i, uns anys més tard, es convertí en Priorat. El terratrèmol de 1373 el va deixar molt deteriorat, el que va comportar obres de reparacions a l'absis i al campanar. L'any 1409 va passar a dependre del monestir de Montserrat. La desaparició del Priorat data de l'any 1821, quan va ser subhastat. En aquell moment, l'església va passar a ser una sufragània de la parroquial d'Avinyonet, però l'any 1867 va esdevenir parròquia independent.

A la darreria del segle XIX, sobre una part del monestir i del seu claustre es van construir diferents edificacions, com ara la rectoria. L'ala sud del claustre va quedar engolida per una d'elles, i tot l'espai claustral va ser utilitzat com a galliner i com a dependències agrícoles dels nous propietaris. A la dècada de 1970, el SPAL va iniciar els treballs de redescobriment del claustre, però aquesta actuació va quedar interrompuda.

dimecres, 3 de març de 2010

Crònica d'una mort ja anunciada: VINSEUM

Actualment, el Museu de Vilafranca - Museu del Vi, batejat fa dos anys com a Vinseum està en fase d'actualització des de fa uns anys.
Aquesta posada al dia contempla diferents actuacions. Per un costat, l'actuació arquitectònica, ja què els edificis que acollien en l'actualitat les col·leccions del museu presentes greus problemes d'estructura que estan portant a la restauració del Palau Reial i el futur enderroc de l'edifici conegut com Cal Pa i Figues. L'altra actuació correspon a l'actualització de l'exposició permanent deixant de costat els plantejaments d'un museu decimonònic per ser un museu del segle XXI, actual, explicatiu, amb recursos museogràfics antics (els diorames) acompanyats de nous (el mural parlant de Pau Boada sobre la vinya).
Per fer-ho possible cal la implicació del territori, de Vilafranca i del Penedès, i de les administracions generals. Per tal de dur a terme la implicació del territori cal que l'Ajuntament de Vilafranca continuï apostat com ha fet fins el 2009 pel museu, fent unes aportacions econòmiques que donin continuïtat al projecte d'un museu que no tan sols és el museu del vi de Vilafranca, sinó que és el museu de les cultures del vi de Catalunya. És, sens dubte, un projecte de ciutat, de territori i d'autonomia catalana. Els diners que l'ajuntament aporta al museu han de ser vists com una inversió i no com una despesa. Aquests dies hem conegut el decensís d'alguns vilafranquins perquè el museu és una fundació privada, potser la fòrmula de l'ens tampoc és la perfecta, alguns optarien per una fundació pública o un organisme autònom. Aquest és un tema que ha d'estar sobre la taula però que no és urgent.
El què és urgent és que el Govern de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Vilafranca faci l'aportació que la Junta Directiva del Museu va demanar que fés l'Ajuntament. Sense l'aportació de 330.000 € el museu tindrà difícil la seva continuació, estem a les portes de la futura defunció del Museu perquè l'actual equip de govern de la vila creu que només ha d'aportar 100.000 €! Finalment, l'aportació aprovada en el pressupost municipal del dimarts 2 de març és de 190.000€.
Sí és cert que estem en temps de crisi, però la continuïtat del museu és cabdal. Els 330.000 € ens ha de portar a no reduir la despesa corrent i, per tant, no deixar d'oferir serveis; i la continuïtat del museu ha de ser vist com una inversió. Una inversió en promoció econòmica, comercial, turística i cultural de Vilafranca i del Penedès.
Esperem que les pressions que han fet alguns partits de manera pública com el PSC serveixi per posar de relleu una situació realment molt preocupant i que la població de Vilafranca del Penedès sàpiga els problemes que pateix el museu per poder continuar endavant.
Sense el Vinseum no podrem defensar un model de promoció econòmica, de comerç de centre històric, ni un model de cultura tradicional i obtenir un turisme de qualitat, vinculat amb el màxim valor del territori que és el conreu, les vinyes, el camp... tant que s'omplen alguns parlant de què l'identitat del Penedès està a les vinyes i no volen un museu de la vinya i el vi que expliqui el punt diferenciador del Penedès envers l'àrea metropolitana. Qui defensa un Penedès de vinyes és qui construeix polígons industrials en tots els municipis que governa o ha governat com Sant Sadurní d'Anoia, Subirats o Les Cabanyes, per posar uns exemples.
Ara és l'hora de defensar afèrrimament la continuïtat del Vinseum i crear una connexió amb el Centre d'Interpretació del Cava que s'està construïnt a Sant Sadurní d'Anoia. El lligam que es pugui crear entre aquestes dues institucions és necessari per a la comunicació cultural d'un territori, el Penedès, que ha de servir per atraure un turisme de qualitat i, oferir un ventall de possibilitats d'atracció amb les Rutes del vi i del cava del Consorci de Promoció Turística de l'Alt Penedès, i fer que tant els escolars com els jubilats visitin el nostre territori, trepitjin el nostre museu.
La situació del museu, a dia d'avui és realment molt complicada. L'Ajuntament de Vilafranca no aportarà en despesa corrent del museu 140.000 € que són els diners necessaris pel funcionament.
I això és greu...