dilluns, 12 d’octubre de 2009

En record a l'Àngel Ferrari

Fa uns quants anys que ens coneixiem. Vaig coincidir amb l'Àngel un diumenge a la sagristia de l'església de Sant Francesc. A partir d'aquell moment ell vindria a tocar l'harmònium en les mises dels diumenges. D'això fa uns 8 anys... Parlant amb ell un diumenge, va resultar que coneixia al meu besavi i al meu avi amb qui compartia una gran estima per la música.
Amb l'Àngel vàrem desmuntar dues o tres vegades aquell harmònium de l'església de Sant Francesc que ell feia sonar diumenge rera diumenge. Aquell desmuntage era per natejar-lo ja què, per molt petita que fos la brutícia, es posava entre la fusteta i el forat per on passava l'aire i això provocava que passés l'aire i, per tant, feia sonar les notes quan no havien de sonar.
Els diumenges fèiem el mateix recorregut per anar a les nostres cases, ell fins al carrer dels Ferrers, jo uns 300 metres més avall. Fins que un dia ell es va canviar de pis i va venir a viure al bloc de pissos del davant. Vem ser veïns uns 6 anys fins que ahir diumenge 11 d'octubre ens va deixar. Sempre que ens trobavem pel carrer ens paràvem a parlar o coincidiem quan tots dos anàvem cap a casa i caminavem junts fins els nostres respectius portals. Sempre deia: "Hola xiquet!" i la resposta meva "Què tal Àngel?".
Unes hores abans de deixar-nos el vaig anar a veure a l'Hospital. Estava una miqueta més prim que feia dos dies, això si, les ganes de parlar no les va perdre a la seva estada a l'hospital.
Vilafranca ha perdut un bon músic.
Adéu Àngel.