dimecres, 21 de gener de 2009

21 de Enero de 1939: 70 anys després



La Guerra Civil a Vilafranca del Penedès va arribar al seu final el 21 de gener de 1939, a les 14 hores i 40 minuts de la tarda, va fer entrada a la vila la 5ª Divisió de Navarra comandada per Sánchez Bautista i Solchaga.
El "Parte Oficial de Guerra del Cuartel General del Generalísimo" diu així sobre l'ocupació de les tropes franquistes sobre Vilafranca:
"AVANCE DEL PARTE DE OPERACIONES CORRESPONDIENTE AL DIA DE HOY. -Ha continuado el avance de nuestras tropas en Cataluña, venciéndose todas las resistencias que el enemigo intentó oponer a la progresión de nuestro Ejército. El avance medio logrado en el día de hoy rebasa ya los nueve kilómetros. A media tarde se había ocupado la importante ciudad de Villafranca del Panadés, capital de región del mismo nombre e importante nudo de comunicaciones. Se ha rebasado ampliamente, por el Norte y Sur, la importante población de Igualada, que queda, a la hora de dar este Parte completamente rodeada por nuestras tropas... Salamanca, 21 de enero de 1939. III Año Triunfal. -De orden de S.E.- El general Jefe de E.M. Francisco Martín Moreno"

Per la carretera de Tarragona va entrar un oficial amb una pistola en la mà amb un grup de soldats. En arribar a l’Ajuntament van posar la bandera espanyola i van esperar a que arribessin a la vila soldats procedents de la carretera de Sant Jaume dels Domenys. També una columna de soldats anava per la via del tren reconeixent-la de què estés en bones condicions i va ocupar l’estació del ferrocarril.
Al balcó de l’Ajuntament, uns vilafranquins van treure un quadre de la Mare Ràfols, el que està en el saló de sessions de l’Ajuntament, com a filla il·lustre de Vilafranca, que cal dir-ho, és la única dona que hi ha. Van començar a tocar les campanes de Santa Maria. Tres treballadores de l’Ajuntament van confeccionar una bandera espanyola bicolor que elles mateixes van posar al balcó de l’Ajuntament. Un destacament militar va pujar a la muntanya se Sant Pau on va posar una bandera espanyola, cal dir, que a Sant Pau hi havia un lloc de vigilància de la DECA, defensa antiaèria. També van arribar a Vilafranca camions d’aliments de l’Auxili Social que repartien menjar i tabac a la població. Per la plaça de Sant Joan i la Rambla, els moros van instal·lar unes paradetes, tot evocant el mercat dels dissabtes. Venien xocolata, sucre… que havia de ser pagat amb moneda de plata. Els carrers van ser engalants amb banderes espanyoles bicolor que alguns vilafranquins tenien amagats a casa seva.
Els soldats van dormir la nit del 21 al 22 en la caserna de la Rambla i en algunes casses particulars. El general Bautista Sánchez va dormir a la Casa Miró de la Rambla.
El matí del dia següent, el 22 de gener, es va fer una missa a la Rambla de Sant Francesc i en acabar els soldats van cantar el “Cara al Sol”

diumenge, 11 de gener de 2009

El metrallament sobre l'Aeròdrom 331 dels Monjos del Penedès el 12 de gener de 1939

El 12 de gener de 1939, a primera hora del matí, uns avions procedents darrera de la muntanya on hi ha el Castell de Penyafort i les fàbriques de ciment (Uniland), en el què avui és el Parc Natural del Foix, van aparèixer 6 avions que van metrallar el camp d'aviació amb bales incendiàries provocant la crema d'uns quants aparells Polikarpov I-15 Xato. Els avions van fer dues passades. En aquesta acció van ferir al mecànic d'aviació Florencio Esteban que va ser portat a l'Hospital Militar de Vilafranca, Clínica Militar núm. 10.
Però com va ser aquest metrallament? Com va ser que van incendiar alguns avions i s'acostaven a camuflar al voltant del camp d'aviació sota algun arbre?
L'anecdotari mongenc i rapitenc situen la presència d'un personatge "misteriós", un militar de l'aviació que sempre anava amb un abric de color negre i que tenia rang de capità. Aquest personatge, pel que sembra, va ordenar col·locar els avions, a primera hora del matí, enmig del camp d'aviació enlloc de deixar-lo on estaven, apartats en els marges i procurant no ser vistos. A part, de marcar el camp d'aviació amb calç.
Com que les oficines de l'aviació estaven a Cal Carbonell dels Monjos i aquest senyor tenia allà el seu despatx, acabada la guerra va retornar als Monjos a visitar algunes de les amistats que havia fet, però aquesta vegada havia canviat d'uniforme. Havia abandonat l'uniforme de l'Exèrcit republicà per posar-ne un uniforme militar "franquista".