dilluns, 24 de novembre de 2008

PRIMER ANIVERSARI!!!!

Hola a tots!
avui es celebra el primer aniversari del meu blog sobre temes històrics i culturals a nivell general en forma de notícies, actes en què he participat jo, recopilacions d'històries de Vilafranca i del Penedès...
Tot plegat amb 2175 visitants!!!
Estic molt content per continuar tirant endavant amb les meves tasques: investigador, escriptor, editor, conferenciant, arxiver, gestor cultural, guia... semblo l'home orquestra de la cultura penedesenca, jajaja
Gràcies per visitar el meu blog i us recordo que podeu realitzar comentaris als diferents articles que publico periòdicament.
Salutacions
Daniel Sancho París
Historiador

diumenge, 16 de novembre de 2008

Nota de premsa. Les altres protagonistes: el paper de les dones durant la Guerra Civil i la postguerra

La taula rodona celebrada divendres dia 7 va girar entorn el paper protagonista de les dones durant la Guerra civil i la postguerra. Tal i com va explicar la regidora de Benestar, Filo Martínez, “la recuperació de l’experiència històrica de les dones ens aporta una nova manera d’interpretar la realitat i implica un redescobriment del nostre passat de d’una nova perspectiva que creiem molt necessària”.
L’historiador Daniel Sancho, encarregat de moderar l’acte, va insistir en el fet que la història de les dones també s’ha de considerar història, “amb la normalitat que això ha de suposar” i malgrat que els estudis històrics han estat elaborats fins ara majoritàriament en clau masculina. Daniel Sancho va reivindicar la importància de la lluita de les dones en la guerra “al front de la rereguarda, tirant endavant la família, el treball al camp, a les fàbriques”, i també en la postguerra. Uns temps difícils durant els quals les dones no van ser subjectes passius, sinó “protagonistes al 50% amb els homes”.
Pel que fa a les participants de la taula rodona, la Maria Teresa Valldosera, de La Ràpita, tenia 16 anys quan van caure les bombes; la Rosa Bertran, dels Monjos, en tenia 9 anys, i la Montserrat Rovira, també dels Monjos, dos anys. Totes tres van obrir les portes dels seus records al públic assistent –més de 50 persones–. La seva quotidianitat en moments de necessitat, els esforços de les seves mares i àvies per tirar endavant, els records de l’escola, la seva vivència com a nenes dels aspectes ideològics del conflicte, l’experiència dels atacs aeris i un llarg etcètera. En definitiva, van mostrar com tant elles com les dones de les seves famílies van ser protagonistes actives d’una història que no sempre les ha tingut en compte com a tals.

diumenge, 9 de novembre de 2008

Les altres protagonistes: el paper de les dones durant la Guerra Civil i la postguerra

Divendres 7 de novembre de 2008 va tenir lloc a la Casa de Cultura Mas Catarro de Santa Margarida i els Monjos la taula rodona Les altres protagonistes: el paper de les dones durant la Guerra Civil i la postguerra que vaig tenir el plaer de moderar. Bé això de moderar potser no gaire però m’ho vaig passar la mar de bé, vaig gaudir molt i estic molt content per com va anar tot plegat: la preparació i l’acte. Vull donar les gràcies per haver-me demanat poder participar en aquest acte. A més de ser l’acte que més gent va aplegar de tots els actes que es van organitzar de dilluns a divendres amb més de 50 persones!!! Doblant la xifra d’assistents als demés actes. Genial!!!

Us penjo gairebé tot el que portava escrit (falten els temes i les preguntes més concretes).

INICI DE L’ACTE

Bona tarda a tothom,

Gràcies Filo Martínez, regidora de Benestar Social i del servei de Dona al Dia de l’Ajuntament, per les teves paraules.

La història de les dones, malgrat aquesta diferenciació en els estudis històrics actuals de la història en general, escrita en masculí i amb personatges masculins, també és i s’ha de considerar història, amb la normalitat que això ha de suposar, sense distinció de gènere. Tot és història. S’ha d’anar cap a un estudi global, sense distinció de gènere, sense haver de fer actes de dones perquè en els actes que es podrien considerar normals no es veu reflectit el paper de les dones perquè se’ls ha reduït a la no història: en no considerar-se important les tasques familiars, de vida quotidiana, de treball i lluita política com accions pròpies també de la història. I tot sovint això és així perquè en els documents, en els papers, i fins no fa gaires anys, predominaven els homes, o més ben dit, només sortien els homes.
Aquesta taula rodona d’avui, pot pecar d’això que acabo de dir ara, però no és així, ja que avui es parlarà d’uns fets i d’uns temps compartits al 50% amb els homes, ells al front de guerra, però elles al front de la reraguarda, tirant endavant elles de la família, el treball al camp, a les fàbriques, portant els fills a l’escola, o ajudant a les mares i a les àvies en tot el que faci falta, buscant tots els recursos necessaris per tirar endavant. Però la lluita de les dones, no tan sols es fa present en la guerra, també en la postguerra. Amb l’inici del franquisme, el paper de la dona canvia de manera important, però cal recordar que durant aquells temps les dones continuen sent lluitadores ja que els homes estaven fora dels seus pobles, de les seves llars, sigui empresonats, a l’exili, havent de tornar a fer el servei militar... Les dones no van ser subjectes passius, ni víctimes de bombardeigs, sinó que van ser protagonistes al 50% amb els homes en aquells temps.

La guerra civil va afectar el municipi de Santa Margarida i els Monjos en un alt grau d’importància a principis de la guerra, però sobretot, a partir de l’agost de 1938 i fins al final de la guerra, al gener de 1939. És durant aquest temps que les dones del poble es veuen obligades a proveir la llar i a mantenir, totes soles, les seves famílies, per la manca obligada dels homes i dels fills que, malauradament, es veieren impel·lits, de manera voluntària, en alguns casos i en molts d’altres forçosa, a anar a la guerra.
El pes de les tasques del dia a dia va ser portat per les dones, cercant menjar i altres productes bàsics per la supervivència, treballant les terres, vetllant per la seva vida i la dels més pròxims.
Catalunya sota les bombes, el documental que hem acabat de veure, ens recorda uns fets, uns temps passats fa 70 anys i que després de tants i tants anys, la història, es repetí, amb imatges del conflicte dels Balcans. Molts dels que estem aquí presents, si no dir, la majoria, recordem la guerra dels Balcans, els bombardeigs... però no tots vem viure els bombardeigs de fa 70 anys, els del 6 d’agost i 5 de novembre de 1938.
Les nostres tres protagonistes d’aquesta tarda, si que hi van ser-hi presents. La Maria Teresa Valldosera, de la Ràpita, tenia 16 anys quan van caure les bombes; la Rosa Bertran, dels Monjos, en tenia 9 anys i la Montserrat Rovira, també dels Monjos, dos anys justos.

FINAL DE L’ACTE

Elles ens explicaran els seus records de la guerra i la postguerra, parlarem de fets polítics, econòmics i socials.

Moltes gràcies Maria Teresa, Rosa i Montserrat per obrir-nos les portes els vostres records, d’aquells temps passats, d’un temps difícils.

I finalitzarem recordant alguns dels 18 punts de las Normas de vida de la mujer de Falange:
· Que tu vida sea de abnegación y sacrificio.
· No traiciones tu magnífico destino de mujer, entregándote a funciones varoniles.
· Que el hombre de tu vida sea el mejor.
· Sé toda tú limpieza y claridad.

Us recordo les activitats que l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos te encara per endavant en aquesta setmana Sota les bombes:
Demà a les 10 del matí, caminada amb visita guiada als refugis de la Margaridoia, de Cal Rubió i del Serral. Sortida davant de l’Ajuntament.
A les 12 del migdia, acte institucional de commemoració dels bombardeigs de la Guerra Civil al Parc de la Memòria, situat davant de la Masia del Serral.
El diumenge de 12 del matí a dues del migdia, portes obertes als refugis del Serral, de la Margaridoia i de Cal Rubió.

Agrair finalment a la Laia Doltra i Elena Casanova, caps intel·lectuals d’aquest acte, a l’Àngels Travé i a l’Antonia de la Masia Mas Catarro. Moltes gràcies.

Ara, podem passar a fer un petit refrigeri a fora de la sala.

Bona nit a totes i a tots.