diumenge, 27 de juliol de 2008

Dels comentaris

Hola a tots,


Veig que de tant en tant es fan comentaris als articles del blog. Això m'agrada molt però també m'agradaria saber qui escriu els comentaris posant el vostre nom i més encara si ens coneixem.


Gràcies per visitar el blog. Aquesta eina serveix per difondre la història de Vilafranca i del Penedès, a més d'altres articles de caire cultural que vaig penjant.


Salutacions a tothom!

dijous, 17 de juliol de 2008

L'enderroc de les Creus de Terme el 1934

En el mes de juny de 1934 hi hagué una forta polèmica ja que van aparèixer les quatre creus de terme de Vilafranca enderrocades. Els fets van passar la nit del divendres 15 de juny i va cometre l’acció la brigada municipal rebent ordres del conseller de Foment de l’Ajuntament, Jaume Ferrer Peralta. En un primer moment no se sabia qui havia sigut l’inductor del fet, però la gent sospitava que la brigada no havia actuat per pròpia iniciativa. Així criticava aquest fer Acció: “Es que us han fet algun mal aquestes creus de pedra en els nostres camps? Es que la vostra política recollirà nous adeptes amb aquest procediment de destrucció? És així com enteneu el laicisme? Aneu a França lliberal i laica, i trobareu pels carrers i places dels pobles, no solament la Creu sino també l’imatge del Crist amb els braços extesos, i mai a cap ciutadà de la república li ha passat pel cap de destruir-la”.[1] D’aquesta manera dos regidors del consistori van realitzar un escrit per tal de que el ple adoptés els acords següents: prendre mesures en el cas de que el regidor de Foment hagués pres la decisió pel seu compte sense el beneplàcit del consistori; obrir un expedient al conseller i depurar les responsabilitats; comunicar al Conseller de Cultura de la Generalitat el que havia passat a Vilafranca i senyalar com a únic responsable dels fets al regidor Jaume Ferrer “dels danys i perjudicis ocasionats al Patrimoni històric i artístich de Vilafranca per la seva actuació”,[2] d’aquesta manera creiem que la brigada municipal podria resultar alliberada del fet que va cometre per ordre del dir conseller.
Les creus van ser reconstruïdes anys més tard, alguna d’elles ja en l’època democràtica.
[1] ACCIÓ núm. 1322, 23 de juny de 1934.
[2] AHCAP – AM. Entrades de correspondència 1934. B-11-88.

diumenge, 13 de juliol de 2008

La secularització del Col·legi Sant Ramon de Penyafort el 1936

Un conflicte de gran magnitud durant la Segona República a Vilafranca va ser el que feia referència al col·legi Sant Ramon de Penyafort. El 26 de maig de 1936 es va procedir a la confiscació de l’edifici i del material pedagògic de l’esmentada institució escolar, ja que des del Ministeri d’Instrucció Pública es prohibia l’ensenyament impartit per institucions religioses. D’aquesta manera, com que els pares de la congregació dels Fills de la Sagrada Família ja no podien donar classes, es procedí a la confiscació. Però no tant sols l’Ajuntament tenia en aquest l’únic motiu. Segons va fer constar l’Ajuntament, no disposaven de suficients diners per tal d’arranjar les antigues casernes per a instal·lar les Escoles Nacionals, d’aquesta manera i aprofitant l’avinentesa, recolzava l’acció que duia a terme Leonor Serrano com a Inspectora de primer ensenyament. Així l’Ajuntament podia disposar d’un edifici i d’un material per posar en un altre lloc les Escoles Nacionals. L’Ajuntament de Vilafranca es feia valer d’un document important: l’escriptura de compra venda de l’edifici. En ell, el bisbe Morgades, vilafranquí de naixement i vigatà de residència, com a comprador de l’edifici instaurà unes condicions. En l’escriptura, de 22 de febrer de 1899, exposà què “l’esmentada Associació de Fills de la Sagrada Família mentres, (quiera), dic, vulgui i pugui donar en ella ensenyança a nens o joves en la forma que determini l’esmentat Excm. E Ilm. Senyor mentres visqui i després de la seva mort, una Junta composta entre altres pel senyor Alcalde d’aquesta vila”. En la mort del bisbe una Junta regularia l’escola i els seus edificis. El bisbe Morgades així ho exposà “si per qualsevol motiu l’Institut no pogués o no volgués donar ensenyança en la forma que determina el Prelat de la Diòcesis de Vic o en el seu cas la referida Junta o no volgués o no pogués complir exactament qualsevol altre dels procedents pactes passarà la finca, junt amb totes les millores en ella practicades i sense cap abonament per raó de les mateixes, al Bisbe Doctor Morgades i ja hagués mort, passarà al Junta abans esmentada, perqué en benefici de la població de Vilafranca del Penedès, la destini a ensenyança, o a aquell altre objecte que estimi més convenient”.[1]
El bisbe Morgades va morir l’any 1901, dos anys després de la compra de l’edifici i en aquell moment no es va constituir cap Junta, que el Bisbat de Vic havia de fer. No va ser fins a 35 anys després que a l’Alcalde de Vilafranca, Fèlix Balaguer, se’n recordés d’aquesta clàusula i aprofitant que els religiosos s’havien d’expulsar, per a quedar-se l’edifici en nom de l’Ajuntament, i no de la junta que l’havia de regir, ja que la constitució de la Junta, a més, havia prescrit.
Així, l’Alcalde, l’Ajuntament, el Consell Local, l’Acció Protectora Escolar de pares de família i la Inspectora de Primer ensenyament procediren a la confiscació de l’edifici i a la realització de l’inventari del material pedagògic. El Pare Martí Grivé que actuava com a Director accidental va comentar que ell tenia en el seu poder una resolució del Conseller de Sanitat i Assistència en que el col·legi no estava classificat com a Institució de beneficència particular, en l’intent d’evitar la confiscació.[2]
Als sacerdots se’ls donà vuit dies com a termini per a marxar de l’edifici i que durant aquest temps la Guardia Civil vigilaria l’edifici i la seguretat personal dels religiosos, entre ells el Director accidental, el Pare Martí Grivé, un persona molt estimada en els sectors culturals de la vida, fundador i primer President del Museu de Vilafranca.[3] El que passà en aquest cas a Vilafranca va ser fins i tot tractat en el Parlament de Catalunya de la mà del diputat Trias de Bes.[4]

[1] AHCAP – AM. Actes municipals, 26 de maig de 1935. E-35-1521-1522.
[2] AHCAP. Copia de l’acta de confiscació provisional del Col·legi Sant Ramon. 9E 202.
[3] AHCAP – AM. Actes municipals, 26 de maig de 1935. E-35-1521-1522.
[4] Fructidor núm. 1494, 6 de juny de 1936.

divendres, 4 de juliol de 2008

Els Joves i la Segona República i la Guerra Civil al Penedès 1931-1939


A continuació us "penjo" el text base que he anat pronunciant en les presentacions del llibre "Els Joves i la Segona República i la Guerra Civil al Penedès" que jo mateix vaig coordinar.

El llibre és el número 158 de l'Institut d'Estudis Penedesencs i forma part del projecte Tots els Noms.


Fer recerca, buscar i furgar sobre la guerra civil i sobre els períodes de la Segona República i el Franquisme són sovint difícils de tractar perquè tot sovint ens trobem amb impediments. Entre d’aquests impediments i problemes hi ha el refús a tractar temes encara molt propers i d’altres perquè els testimonis acostumen a no voler parlar. Els que ens dediquem a la història tot sovint ens trobem amb aquests problemes. Hi ha gent que no vol parlar d’aquest tema per no obrir ferides i fins i tot hi ha qui s’esgarrifa ara escoltant els polítics actuals i els compara amb els temps de la segona república i la guerra civil.
Molts dels joves som els que ens dediquem a preguntar a casa als nostres avis, a mirar diaris de l’època, remenar paper als arxius, papers per casa... per descobrir uns temps passats que poden portar mals records però també uns bons records a la gent.
Al batxillerat, a Catalunya, i si no vaig errat, només a Catalunya, es realitza el treball de recerca, els TRECS. Aquest treball de recerca, que jo també vaig fer ja fa 10 anys! Representa el 10% de la nota final de batxillerat i això comporta que aquest petit treball d’investigació hauria de tenir uns mínims de qualitat importants.
Sabíem que hi havia nois i noies que tractaven el tema de la segona república i la guerra civil i alguns que explicaven fets passats al Penedès. A mitjans de l’any 2006 es va fer una crida als centres educatius de les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf que imparteixen batxillerat per tal que ens fessin arribar una selecció dels treballs de recerca que parlessin sobre la segona república i la guerra civil. Al llarg d’uns mesos es van rebre 14 exemplars de treballs de recerca per estudiar la possibilitat de publicar algunes parts en un llibre, que és aquest que ara es presenta. Buscàvem diverses coses: que tingués parts inèdites, a ser possible que tractessin coses del Penedès... dels 14 treballs vam refusar dos: un que l’autor ja havia publicat pel seu compte i un altre perquè estava escrit com a relat literari. Dels 12 treballs restants vam seleccionar algunes parts o vam demanar fer un resum, ja veureu que no tots els treballs publicats tenen la mateixa extensió. D’aquestes 12 treballs, només 7 autors van respondre a la petició malgrat la meva insistència en què enviessin el que es demanava perquè, o almenys això crec, és important, encara que sigui un tros grans, petit, o una entrevista com és aquest cas, de publicar-la, de donar a conèixer la història i el passat d’una gent.
El llibre s’emmarca dins els projecte Tots els Noms, que, des de l’any 2006 es fa recerca sobre els períodes de la segona república, la guerra civil, el franquisme i la transició al Penedès. Ara no us explicaré el projecte, però si voleu, podeu anar a la nostra web: totselsnoms.org
Jo us recomano que feu una cosa als vostres avis i grans que teniu a casa, no tant sols perquè us pugui interessar la història o no, simplement perquè si entrevisteu als vostres avis i àvies estareu recuperant i recollint la història de la vostra família. Ara, tots tenim gravadores de so, mp3 i mp4 amb micròfon incorporat, càmeres de video... i és molt fàcil fer-los xerrar, que us expliquin els seus records, des de que van néixer, van anar a l’escola, que feien quan eren joves, el treball, quan es van casar, fins als nostres dies. Perquè és la història vostra, la vostra pròpia història.