En el mes de juny de 1934 hi hagué una forta polèmica ja que van aparèixer les quatre creus de terme de Vilafranca enderrocades. Els fets van passar la nit del divendres 15 de juny i va cometre l’acció la brigada municipal rebent ordres del conseller de Foment de l’Ajuntament, Jaume Ferrer Peralta. En un primer moment no se sabia qui havia sigut l’inductor del fet, però la gent sospitava que la brigada no havia actuat per pròpia iniciativa. Així criticava aquest fer Acció: “Es que us han fet algun mal aquestes creus de pedra en els nostres camps? Es que la vostra política recollirà nous adeptes amb aquest procediment de destrucció? És així com enteneu el laicisme? Aneu a França lliberal i laica, i trobareu pels carrers i places dels pobles, no solament la Creu sino també l’imatge del Crist amb els braços extesos, i mai a cap ciutadà de la república li ha passat pel cap de destruir-la”.[1] D’aquesta manera dos regidors del consistori van realitzar un escrit per tal de que el ple adoptés els acords següents: prendre mesures en el cas de que el regidor de Foment hagués pres la decisió pel seu compte sense el beneplàcit del consistori; obrir un expedient al conseller i depurar les responsabilitats; comunicar al Conseller de Cultura de la Generalitat el que havia passat a Vilafranca i senyalar com a únic responsable dels fets al regidor Jaume Ferrer “dels danys i perjudicis ocasionats al Patrimoni històric i artístich de Vilafranca per la seva actuació”,[2] d’aquesta manera creiem que la brigada municipal podria resultar alliberada del fet que va cometre per ordre del dir conseller.
Les creus van ser reconstruïdes anys més tard, alguna d’elles ja en l’època democràtica.
[1] ACCIÓ núm. 1322, 23 de juny de 1934.
[2] AHCAP – AM. Entrades de correspondència 1934. B-11-88.
Les creus van ser reconstruïdes anys més tard, alguna d’elles ja en l’època democràtica.
[1] ACCIÓ núm. 1322, 23 de juny de 1934.
[2] AHCAP – AM. Entrades de correspondència 1934. B-11-88.