divendres, 30 de novembre de 2007

El bust de Franco de Vilafranca

La idea del projecte
El règim franquista havia de fer-se present en els espais públics. Vilafranca no va ser una excepció. Des dels noms dels carrers, com la Plaza del Generalísimo, el carrer de José Antonio i la plaça Mártires de Vilafranca, fins a la “Creu als Caiguts”, primer, a la plaça Jaume I, i després, a la Capella de Sant Pelegrí. El bust amb la fisonomia del General Francisco Franco també era un element simbòlic del franquisme.
La peça que va presidir el Saló de Plens de l’Ajuntament durant 35 anys data del 1941. Dos anys abans, en el mes de maig de 1939, l’escultor José Gargallo Guerrero va oferir a l’Ajuntament de Vilafranca elaborar “un monumento en honor al Generalísimo Franco y en memoria a los Mártires de Villafranca”. Gargallo realitzava gratuïtament l’obra si l’Ajuntament pagava els materials que ascendia a més de 20.000 pessetes. El projecte va ser molt debatut per la Comissió Gestora en el ple municipal, alguns regidors estaven a favor i d’altres en contra. Els regidors que s’oposaven argumentaven que existien obres més urgents a realitzar a la vila. Finalment la Comissió Gestora de l’Ajuntament va agrair a José Gargallo l’oferiment, i acceptà la idea per estudiar-la i dur a terme el projecte quant les possibilitats econòmiques de l’Ajuntament així ho permetessin.

La compra del bust
Cada 21 de gener es commemorava a Vilafranca el “Dia de la Liberación”. Aquesta jornada festiva servia per recordar el dia que van entrar les tropes franquistes a Vilafranca. Cada any hi havia una comissió que s’encarregava de confeccionar el programa d’actes d’aquell dia. Aquesta comissió era formada per representants d’associacions i institucions de la vila. A l’any 1941, la “Comisión Organizadora de las Fiestas Conmemorativas del 2º Aniversario de nuestra Liberación, 21 ENERO 1939” es va reunir uns dies després de celebrar la festivitat, el 15 de febrer de 1941, i va decidir destinar els diners sobrants a la compra del bust de Franco que tenia fet l’escultor José Gargallo, amb la intenció de donar-lo a l’Ajuntament.

La retirada
Des de 1941 el bust va presidir el Saló de Plens de l’Ajuntament de Vilafranca, fins que va ser retirar i substituït per un quadre del rei Joan Carles I, al mes de febrer de 1976. El ple municipal de 18 de febrer va ser presidit per primera vegada pel quadre del rei. Aquesta acció va tenir poc ressò a la premsa local on, als setmanaris Penedès i Tothom, la notícia va ser tractada amb una breu nota. Aquesta situació podia ser degut al fet de no donar transcendència a l’acció o que els problemes debatuts en el ple d’aquell dia eren de major importància social. Aquell dia es va tractar en el ple la consecució d’un pont sobre l’autopista en el Pi de la Serreta i l’adhesió de l’Ajuntament a la demanda d’Amnistia juntament amb 64 entitats penedesenques. A les actes municipals no consta enlloc la retirada del bust.
Una versió d'aquest text es va publicar a El 3 de vuit núm. 1215, 11 de novembre de 2005.

dimecres, 28 de novembre de 2007

Pregó de la Festa Major de Les LLambardes (Alt Penedès)

Hola,
El 12 d'agost de 2007 vaig tenir l'honor de pronunciar el pregó de la Festa Major de Les Llambardes (Torrelles de Foix, Alt Penedès). És un bonic racó de l'Alt Penedès en la serralada penedesenca propera a La Llacuna i a la comarca de l'Anoia. A continuació us penjo el pregó que vaig dir als habitants de les Llambardes i a tothom que va anar.
"Com cada segon diumenge d’agost el nucli de les Llambardes es vesteix de gala per celebrar la seva Festa Major. Les festes són sempre motiu d’alegria entre els veïns d’una contrada, sobretot quan els esforços realitzats durant els darrers mesos per a organitzar-la acaben en bon port. És per mi un goig poder participar d’aquesta festa fent el pregó. Moltes gràcies per la vostra crida a aquest jove historiador penedesenc.

En aquest poble s’erigeix un santuari important pels penedesencs ja que la Marededéu de Foix n’és patrona de la comarca. La seva situació és esplèndida dalt d’un penya-segat i a prop dels
castells de Foix i el de Secabecs. El primer esment sobre l’església és a l’any 608 on va ser donada la primera indulgència als fidels de la contrada. Amb aquesta referència històrica és possible que el nucli de les Llambardes ja fos habitat. Aquest és una de les referències més antigues sobre un espai habitat del Penedès.

Com a cap de la secció d’història de l’Institut d’Estudis Penedesencs he estat mirant quines publicacions i quins estudis hi havia realitzats sobre Torrelles de Foix i el seu terme municipal. Les referències sobre la història de Torrelles ens porten als estudis de l’ermita de la Marededéu de Foix, a l’assassinat de mossèn Pallarols i la posterior execució a garrot vil dels seus assassins al camps del Rolls de Vilafranca, del qual quedaren uns testimonis en forma de fotografia conservats a l’Arxiu de la Imatge i el So de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès.

Però crec que hi ha molt més per investigar sobre altres temes: com la municipalització de les terres de Nagevants i l’intent posterior de venda a Barcelona a Gaietà Barraquer Roviralta, historiador romàntic del segle XIX dels convents i monestirs de Catalunya. També es podria investigar sobre les relacions del Baró de Rocafort, de la nissaga Peguera, amb el poble de Torrelles i el seu terme. Hi ha documents notarials, capbreus, arxius eclesiàstics, els documents de la Cort del Veguer i del Corregidor de Vilafranca, la Cort del batlle de l’Alt Penedès, el fons documental del Degà del Penedès... que es podrien consultar i mirar quines referències històriques hi ha sobre Torrelles de Foix.

La Festa Major de les Llambardes, igual que moltes altres festes locals, te diversos actes en comú: pregó, missa i ball. Però aquesta festa té una característica particular: en el transcurs del ball d’aquest vespre es rifarà un porquet. La sorpresa va ser meva en assabentar-me de tan genial i curiosa idea.
Com que era una cosa que no coneixia vaig estar fent una recerca sobre altres llocs on es rifessin
porquets i vaig comprovar les tradicions que tenen altres poblacions, sobretot en les celebracions de les festes de Sant Antoni Abat i de Carnestoltes.
A Catalunya, la tradició de rifar un porc la trobem en diversos pobles. Així, a Prats del Lluçanès es fa per Carnestoltes, i també a Castellbisbal on, entre totes les comparses participants en la festa en honor al rei Carnestoltes, es rifa un porquet. En la població de Rubí, per Sant Antoni es rifa un porc, un xai i un pernil. En la comarca de la Terra Alta, havia estat tradició de donar un porquet a Sant Antoni pels favors rebuts. El garrí era deixat de la ma de Déu pels carrers del poble, amb un destinitiu que l’identifiqués. La gent li donava de menjar. Per la diada del sant patró era rifat a benefici de la confraria de Sant Antoni o per les despeses de l’organització de la festa. D’aquesta antiga tradició ha quedat la dita de “donar més voltes que el garrinet de sant Antoni” per a les persones que va sempre donant voltes amunt i avall.

En la resta de l’Estat he trobat també casos curiosos. A Pinto, a prop de Madrid, per sant Antoni hi havia el costum de sortejar un porc durant les festes del patró dels animals. Però com que en la Comunitat de Madrid és il·legal sortejar animals, continuen amb la tradició però reparteixen un premi en diners que equival al cost d’un porc en una carnisseria.
A Madrilejos, en la província de Toledo, hi havia la mateixa tradició que en la Terra Alta, ara perduda, on una persona que havia rebut els favors del sant, comprava un porquet al seu honor, posar-li un llaçet i una campaneta al coll i deixar-lo lliure pels carrers del poble. Les veïnes, en sentir el dringar de la campaneta, sabien que la bestiola era propera i li donaven de menjar del que sobrava en taula de cada llar. Així, el porquet anava incrementat el seu pes fins a ser un senyor porquet. L’estima de les veïnes per l’animal era tal, que si el porc era prop d’un forat, li abocaven aigua, creant-se fang, i passant-s’ho d’allò més bé el garrí regirant-se pel terra. En les vigílies del 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, les mateixes dones que l’havien engreixat, el posaven a la venda mitjançant uns números per sortejar-lo. Amb els diners aconseguits, es destinaven a sufragar els actes programats per la festivitat i el manteniment de l’església.
A Grávalos, en la Rioja, també es rifa un porc per sant Antoni des de 1744. En la població de Renuncio, Burgos, pel 17 de gener també es sortegen dos porcs. A Vitoria, per la mateixa festivitat també se’n rifen un parell de porquets pels nens, però aquesta vegada són de xocolata.
A Mallorca també hi ha una tradició popular vinculada als porcs. Per la festivitat de Sant Antoni, es rifava un porc per aconseguir diners i destinar-los a la comunitat religiosa dels frares antonians que acollien en el seu hospitals els malalts de lepra. La tradició deia que s’havia de rifar el porc més gran de l’illa de Mallorca i era passejat pels carrers de la ciutat. Al 1879 la rifa del garrí va ser prohibida perquè l’Estat volia afavorir un altre tipus de rifa, la loteria nacional. Malgrat de la prohibició, la població de Mallorca continua amb la tradició fins als nostres dies.

Seria curiós que l’any vinent, al pujar a les vostres contrades per gaudir de la vostra festa major, em trobés un porquet amb un llaçet i una campaneta tombant entre les masies de les Llambardes.

Ja m’havien comentat que, quan a Vilafranca durant els mesos de juliol i agost la calor pica de mala manera, en aquest bonic paratge de les Llambardes la frescor i tranquil·litat són presents.

He pogut comprovar al pujar aquí, les delícies d’aquesta terra penedesenca, on podem fruir de la platja a Vilanova o a Calafell i de la muntanya en el Montmell i a Les Llambardes.

Aquesta nit les festes s’acabaran i el cap de setmana de gaudi donarà pas a un dilluns laborable per a molts de nosaltres (per altres no, que encara tindran vacances). Espero i desitjo, que aquests paratges plens de boscos i de vinyar, el foc no faci estralls i que la propera collita de raïm sigui excel·lent.

Bona Festa Major a tothom!!!"

diumenge, 25 de novembre de 2007

La Fira del Llibre de Barcelona - La Feria del Libro de Barcelona

CAT
Dissabte 24 de novembre. 10:05 h. Fira de Barcelona.
Entro al pavelló i el món editorial s'obre davant meu. Són moltes les editorials petites, mitjanes i grans que participen en aquest event que encara recull els darrers vents de la Fira de Frankfurt.
Ho afirmo. En un espai hi ha instal·lat una part de l'exposició que va preparar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per la Fira alemanya. En una paret pintada de color negre, hi ha moltes pantalles planes posades en vertical amb la imatge en moviment d'un escriptor parlant de la seva obra. Unes veus que sortien de les campanes de so instal·lades damunt de cada aparell de televisió. Així, podies escoltar el que et deia cada un d'ells com si el tinguessis davant teu. Del sostre penjaven llibres amb noms d'autors i d'espais, de comarques i de ciutats. No vaig saber trobar si Vilafranca o l'Alt Penedès estava en allà.
En la fira pots remenar, buscar, mirar, contactar... tot sobre els llibres i el món editorial. Llibres de novela, assaig, d'història, de cuina, d'art, d'arquitectura, cinema, contes... editorials petites, mitjanes i els grans imperis. Hi eren presents des de editorials universitàries, passant per les que estan apostant fort com Cossetània i Pagès fins arribar a l'imperi Planeta amb una gran superfície plena de les darreres novetats.
És bo passar-se per aquests llocs per conèixer cap on va les editorials, que publiquen, com ho publiquen, quin és el disseny interior i quina portada tenen... et pots emportar els catàlegs de fons de les editorials i donar una ullada del que fan i han fet. També eren presents diferents associacions de premsa i de revistes. Vaig trobar interessant, pels que ens dediquem a la cultura, l'estand de l'Associación de Revistas Culturales de España (ARCE), que a part de difondre les revistes associades, i són moltíssimes, també dels estudis que fan sobre el perfil dels lectors que consumeixen i consumim aquestes revistes.
La Diputació de Barcelona també va presentar un gran estand digne de les moltes produccions editorials que realitzen, tant de text legal, com de llibres de difusió.
Tot plegat molt interessant.
CAST
Sábado 24 de noviembre. 10:05 h. Feria de Barcelona.
Entro en el pabellón y el mundo editorial se abre ante mío. Son muchas las editoriales pequeñas, medias y grandes que participan en este evento que todavía recoge los últimos vientos de la Feria de Frankfurt.
Lo afirmo. En un espacio de la Feria hay instalado una parte de la exposición que preparó el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB) para la feria alemana. En una pared con el fondo negro hay instaladas muchas pantallas planas instaladas en vertical con la imagen en movimiento cada una de un escritor hablando él de su obra. Las voces salían de las campanas de sonido instaladas encima de cada televisor. De esta manera, solo se escucha lo que te decia cada escritor. Del techo colgaban libros con nombres de autores y de espacios, de comarcas y de ciudades. No supe encontrar si Vilafranca o Alt Penedès estaba allí.
En la feria puedes remover, buscar, mirar, contactar... todo sobre los libros y el mundo editorial.
Libros de novela, ensayo, de historia, de cocina, de arte, de arquitectura, cine, cuentos...
Editoriales pequeñas, medias y los grandes imperios. Estaban presentes desde editoriales universitarias, pasando por las que están apostando fuerte como Cossetània y Pagès hasta llegar al imperio Planeta con una gran superficie llena de las últimas novedades.
Es bueno pasearse por estos lugares para conocer hacia donde van las editoriales, que publican, cómo lo publican, cuál es el diseño interior y qué portada tienen... te puedes llevar los catálogos del fondo de las editoriales y dar una ojeada a lo que hacen y han hecho.
También estaban presentes diferentes asociaciones de prensa y de revistas. Encontré interesante, para los que nos dedicamos a la cultura, el estand del Associación de Revistas Culturales de España (ARCE) que, además de dar a conocer las revistas asociadas que son muchas, los ofrecia un librito con los estudios que hacen sobre el perfil de los lectores que consumen y consumimos estas revistas.
La Diputación de Barcelona también presentó un gran estand digno de las muchas producciones editoriales que realizan, tanto de texto legal, como de libros de difusión.
Todo muy interesante.

dissabte, 24 de novembre de 2007

L'Inici - El inicio

Avui, dissabte 24 de novembre, comença a funcionar el meu blog. En aquest espai trobareu comentaris, informacions, crítiques, articles... que he generat i que aniré generant sobre història i cultura amb vinculació o no amb Vilafranca i el Penedès.

Hoy, sábado 24 de noviembre, comienza a funcionar mi blog. En este espacio encontraréis comentarios, informaciones, críticas, artículos... que he generado y que generaré sobre historia, cultura y con vinculación o no a Vilafranca y al Penedès.