Durant el temps de postguerra, l'economia local, influenciada per la situació general, va patir serioses restriccions econòmiques. Aquestes restriccions, no solament afectaren directament l'economia local sinó que també ho feu a l'economia familiar. La manca de productes de primera necessitat va fer que des de l'administració es repartissin igualitàriament els productes.
Els productes eren adquirits per l'ajuntament i venuts a les botigues de comestibles controlant-ne els preus. L'ajuntament registrava botiga per botiga, el total del producte que entrava, el producte venut i el sobrant. A Vilafranca del Penedès hi havia 69 botigues, de les quals es dividien en tres categories i que depenent de la categoria que pertanyés rebia més o menys quilograms per cada producte, si era de primera, segona o tercera categoria. Els aliments que requeien en el control de l'administració municipal van ser l'arròs, l'oli, els cigrons, les patates, la carn, les pastes de sopa, el sucre, el sabó, la llet, la sosa, les llenties, la farina, la sal, les galetes, la xocolata, els fesols, el pa i el peix. Com a tall d'exemple, a l'any 1939, l'arròs costava 1,40 pta./kg, el bacallà 3,50 pta./kg, la llet 1 pta./kg, el pa 0,65 cèntims la barra, el vi 0,65 pta./litre i la vedella i el moltó a 8,25 pta./kg. Segons quin tipus de llibreta de racionament es tenia corresponia a una quantitat o a una altra. A la llibreta d'una o dues persones corresponia 200 grams, per a tres o quatre persones era de 500 grams i de cinc a vuit persones la quantitat era d'un quilogram.